Menorca Talaiòtica coneixerà al setembre la data per ser Patrimoni Mundial

PalmaLa candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco es manté a l’expectativa del 45è Comitè, que havia de tenir llco del 19 al 30 de juny a Kazan (Rússia), però va quedar suspès a causa de la invasió a Ucraïna. El conseller insular de Patrimoni, Miquel Maria, va reconèixer que la decisió presa era dolorosa pels motius pels quals la convocatòria s’havia d’ajornar, però també perquè significava que la inscripció de Menorca Talaiòtica a la Llista de Patrimoni Mundial havia d’esperar.

De tota manera, cal recordar que la caiguda de la cita a terres russes no afecta el procés d’avaluació de la candidatura menorquina per part de l’institut ICOMOS (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics), que ja es troba molt avançat i pràcticament finalitzat. El treball per part de la candidatura ja estava acabat i només quedava esperar la recepció de l’informe definitiu. Mentrestant, la difusió, les activitats i la feina que envolten la Menorca Talaiòtica no han aturat.

Així, en les dates que s’hauria d’haver fet el Comitè, el Consell va acollir la taula rodona Cercles, l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca, unes jornades que varen suposar un espai de debat i reflexió sobre els cercles menorquins, unes construccions úniques al món. També s’ha estrenat el documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular, un audiovisual que, amb la col·laboració d’IB3, pretén vetllar per la conservació del patrimoni i descobrir el paisatge de l’illa a través de disset testimonis que expliquen el relat.

D’altra banda, s’ha publicat una oferta de contracte menor per a l’elaboració de fotogrametries i estudis 3D de sis monuments de l’illa amb finançament de fons europeus Next Generation per un import de 15.000 euros; s’ha presentat el llibre fotogràfic inspirat en la Menorca Talaiòtica Deux ex petra, del fotògraf Carlos Permuy, i fins i tot el videojoc per a ordinador Archaeologist, elaborat per l’empresa REM Experience amb el suport del Ministeri de Cultura i el Consell, que hi ha aportat 4.840 euros. Es tracta d’una iniciativa dirigida a estudiants d’ESO i Batxillerat amb el repte de treballar d’una manera immersiva i motivadora, i d’aprendre mitjançant una experiència interactiva.

A més, s’ha constituït el Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica, format per institucions i persones de reconegut prestigi que s’encarregaran de programar i supervisar les activitats de l’agència en matèria d’estudi, recerca, formació i divulgació científica. L’ens també participarà en l’elaboració d’informes per a la Unesco i assessorarà en qüestions de la seva competència. Així mateix, s’ha constituït el Consell Social, que facilitarà la integració i participació de totes les administracions públiques de l’illa i de les entitats públiques, privades i d’iniciativa social més representatives en l’àmbit de gestió del patrimoni històric i cultural. D’aquests consells n’han sortit els representants que formaran part del Consell Rector, el màxim òrgan de decisió. Aquests són: Bernat Pons, president de l’associació de propietaris i gestors de Menorca Talaiòtica; Montse Anglada, arqueòloga; Cipriano Marín, coordinador de la candidatura, i la tècnica del servei de Patrimoni del Consell Joana Gual.

L’Agència Menorca Talaiòtica és la responsable de la gestió, conservació i difusió dels béns de la candidatura. L’ens neix seguint les recomanacions de l’informe de 2017 d’ICOMOS i coordinarà la implementació del pla de gestió, elaborarà i elevarà propostes als diferents òrgans del Consell, promourà la gestió, conservació i difusió dels valors dels monuments arqueològics i els paisatges associats, impulsarà el desenvolupament sostenible del patrimoni arqueològic i potenciarà la investigació científica, a més de fomentar la participació i la cooperació social.

Mina i cossos: troballes excepcionals

Les excavacions també segueixen el seu ritme i ha finalitzat la campanya 2022 a sa Mitja Lluna, una mina de coure de l’edat de bronze situada a l’illa d’en Colom. Es tracta d’un dels jaciments amb més repercussió dins l’àmbit científic europeu per la seva excepcionalitat, ja que l’absència de treballs miners posteriors rellevants n’ha permès l’excel·lent conservació.

Les noves datacions han permès constatar que la mina va estar activa entre el 1800 i el 900 aC, i es dedueix que els antics habitants de Menorca varen extreure minerals de coure de la mina durant uns 900 anys. És la sisena campanya que s’hi fa d’ençà que es va descobrir i ha estat dirigida pels arqueòlegs Laura Perelló, Bartomeu Llull i María Calderón (UIB), a més de Mark Hunt (Universitat de Sevilla).

Per part seva, Amics del Museu de Menorca han presentat les restes humanes de tres individus com a resultat de la quarta campanya d’excavació a la part nord del poblat de Torre d’en Galmés. Sota la direcció de Borja Corral i Carlos de Salort, els treballs s’han centrat en un conjunt d’estructures situades entre dos dels tres talaiots, que segurament serien de la fase d’ocupació més antiga de l’assentament.

L’excavació s’ha centrat en el pati i algunes habitacions; sembla que es tracta d’un espai domèstic amb diferents estances que estarien cobertes amb un sostre d’argila i fang. La distribució de les estances és lleugerament diferent de les que s’han anat documentant a les altres cases del poblat. Les restes humanes trobades són d’adults i no permeten determinar-ne el sexe perquè no hi ha prou evidències, però les datacions radiocarbòniques en situen la mort al voltant del segle III abans de la nostra era.

A l’espai central s’han documentat materials ceràmics, de fauna i d’altra naturalesa que podrien tenir a veure amb la darrera fase d’ocupació o inici d’abandonament de la casa durant la fase final de la prehistòria de l’illa. L’equip d’arqueòlegs atribueix la mort dels individus a unes disputes i no descarten trobar més esquelets. El projecte ha rebut el suport científic de la Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bèlgica i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, entre d’altres.