Menorca tindrà més places turístiques que no residents

CiutadellaMenorca ha marcat un nou sostre de població. L’estudi de capacitat de càrrega encomanat pel Consell insular calcula que, entre residents i turistes, hi caben 267.514 persones, 35.000 més que l’índex màxim de pressió humana que es va registrar a l’illa l’agost passat (232.166 persones). Una illa declarada Reserva de la Biosfera, però on planejaments com el de Ciutadella duen anys aturats per manca d’aigua ion no es limita l’entrada de cotxes malgrat ser l’única illa balear que disposa d’una llei aposta per fer-ho.

Mentre el Govern de Marga Prohens proposa augmentar l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), posar una nova taxa als vehicles de fora i prohibir la creació de noves places turístiques als habitatges plurifamiliars, Menorca preveu créixer en 23.859 places turístiques més de les que ja té. És l’única illa, juntament amb Formentera, on el nou sostre turístic, de 107.917 places, està per damunt de la xifra de població resident, 102.477 habitants.

És una tendència oposada a la que segueixen Mallorca (amb 966.908 habitants i 430.000 places) i Eivissa (163.453 habitants i un sostre de 109.800 places turístiques) que, a més, ara es plategen obertament no augmentar la capacitat turística –però no decréixer, segons ha remarcat l’Executiu. A diferència de Menorca, ambdues illes ja han començat a tramitar la limitació en l’entrada de vehicles, que ja aplica Formentera.

El president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, diu que és la primera vegada que es posen límits al creixement. I posa com a exemple el Pla Territorial Insular (PTI) actualment en vigor a l’illa, el que modificà i aprovà l’esquerra el 2023, dies abans de les eleccions, i que no proposava cap regulació afegida al lloguer turístic que una zonificació de les àrees on està permesa l’activitat.

El GOB, concloent: “És un suïcidi”

El fet que els habitatges vacacionals s’hagin disparat durant els anys de govern de l’esquerra al Consell de Menorca (de 19.000 a 30.000 places entre 2014 i 2022) és el principal argument que esgrimeix ara el PP per justificar que el nou sostre inclòs en l’estudi de capacitat de càrrega i que incorporarà abans de l’estiu a una nova modificació del PTI “és un límit i no un creixement”. Però fins i tot el mateix autor de l’estudi, l’arquitecte Sebastià Pons Fedelich, demana que es dugui a terme un “creixement gradual”, a la vegada que es van implementant altres mesures de caràcter mediambiental, social i econòmic que continguin l’ús dels recursos naturals de l’illa. Arribar a les 107.917 places implica un índex d’1,55 turistes per hectàrea que, en aquestes condicions, Pons Fedelich veu “assumible”.

“Creixement gradual”, el model de 2003

A l’oposició es posen les mans al cap. Més per Menorca ho contempla com un creixement, en cap cas com una limitació, i tira en cara al govern del PP que només pensi en el turisme i no en diversificar l’economia. El PSOE, pel seu cantó, destaca que, en realitat, el document està validant el model territorial que precisament l’esquerra dibuixà en el primer PTI de 2003. El mateix document així ho remarca i demana que se segueixi el camí iniciat fa 22 anys, partint del desenvolupament sostenible i la millora de les infraestructures.

L’estudi condiciona al fet que, a la vegada, es disminueixi la generació de residus i la contaminació dels aqüífers, es redueixi el consum d’aigua i l’empremta de carboni, es fomenti la mobilitat sostenible i l’habitatge de primera residència, es reutilitzin les aigües residuals i es faci front a la desestacionalització i el lloguer turístic il·legal.

La clau resideix en potenciar el desenvolupament residencial de caràcter permanent als nuclis tradicionals i plantejar el creixement turístic sobretot a la costa. De fet, l’estudi proposa mantenir la mateixa proporció de places turístiques que ja hi ha avui dia a cada àmbit: el 85% (més de 20.523 places) es permetrà a les urbanitzacions, el 10% (2.330) als pobles i el 5% (1.006) a sòl rústic.

El cas de Cesgarden

Quasi la meitat del nou creixement, fins a un total d’11.663 places, ja està reservat per a les Àrees de Reconversió Territorial (ART), les zones al voltant de les urbanitzacions on s’havien de traslladar els drets d’edificar dels projectes afectats pel PTI de 2003. El cas més conegut és el de la promotora mallorquina Cesgarden, que va haver de ser indemnitzada amb 28 milions perquè no podien edificar devora la platja de Son Bou, però que, avui dia, encara té dret a aixecar –a una zona interior de la urbanització– l’hotel que impulsava. Com aquest, el Consell va desclassificar altres projectes i va reduir l’expectativa de creixement que llavors hi havia damunt l’illa en més de 60.000 places. Tot i això, aquell PTI marcava un sostre de població total a Menorca de 254.612 persones, una part del qual ja es reservava al sector turístic.

Dues dècades després, Menorca no ha assolit mai aquella xifra, però de cada vegada s’hi apropa més. Tampoc la fragilitat dels recursos naturals havia estat tant en dubte. Malgrat tot, l’estudi de capacitat de càrrega suma altres 12.781 places fora de les ART.

De fet, el president Vilafranca vol aprofitar l’aprovació definitiva del nou PTI per aixecar la moratòria turística vigent des de 2022. Els hotelers, que neguen la massificació, i la patronal dels habitatges turístics (Viturme) així li ho reclamen. “La moratòria està afectant l’economia i els menorquins que tindrien possibilitat de llogar els seus habitatges a turistes”, diu el president de l’entitat, Javier Pons de Marco. Segons la seva opinió, ja fa “massa temps” que la moratòria és vigent.

El portaveu de Viturme creu que és “erroni i una incoherència total” posar el focus en l’habitatge turístic. Tot i això, les dades el desmenteixen. Per cada tres places de lloguer turístic que s’han creat els darrers deu anys a Menorca només n’hi ha hagut una d’hotelera. Però si el PP aconsegueix tirar endavant el PTI, totes dues ofertes podran continuar creixent. Una part de Menorca no deixarà, però, de dir prou.