Menorca vol més autonomia de gestió amb la llei Reserva de la Biosfera
L'esborrany fixa un termini màxim de tres anys per limitar l'accés de vehicles a l'illa i regular els fondejos a les platges
MaóL’esborrany de la futura llei Reserva de la Biosfera es troba en període d’exposició pública. Aquesta iniciativa legislativa de 89 articles pretén “saldar un deute que ja havia esdevingut històric: subratllar la importància de la condició de l’illa com a Reserva de la Biosfera i afrontar els reptes de futur amb un seguit de compromisos”, segons detalla el document que s’haurà d’aprovar al Parlament. L’esborrany inclou tota mena d’accions i combina les que estan en execució amb les més ambicioses i que requeriran un intens debat social.
Així, entre les noves necessitats de regulació i gestió, cal diferenciar-hi, entre els aspectes de la reserva ja consolidats, com l’ordenació del territori, la protecció dels espais naturals, la conservació del paisatge, la biodiversitat, el patrimoni històric i la gestió dels residus. D’altra banda, també hi ha els reptes de futur, com actuar davant l’emergència climàtica, apostar per l’eficiència energètica i la descarbonització, un turisme i mobilitat sostenibles, millorar la gestió dels recursos hídrics i dels sistemes de sanejament, complir els objectius de l’Agenda Urbana Espanyola, preservar la vocació agrària i ramadera del sòl rústic, ordenar la costa, gestionar el medi marí, salvaguardar el patrimoni cultural immaterial, potenciar l’educació, millorar la qualitat de l’aire i la gastronomia.
El primer que cerca és dotar el Consell de més capacitat d’intervenció i de decisió en la gestió de matèries que afecten els interessos de l’illa. Per tant, es demana la transferència o la delegació de muntanyes i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures, recursos hídrics, espais naturals protegits, activitats recreatives en aigües interiors, abocaments industrials i contaminats a les aigües territorials de l’Estat corresponents al litoral menorquí i educació per la sostenibilitat.
Desenvolupament sostenible
La llei insta les administracions públiques a orientar les polítiques a enfortir el model de desenvolupament sostenible propi de Menorca i perquè realitzin inversions públiques i incentivin les privades. De la mateixa manera, es volen fer vinculant els objectius de descarbonització de l’Estratègia Menorca 2030, que consisteix a arribar abans d’aquesta data a produir un 85% de la demanda elèctrica de l’illa a través de fonts renovables, i els de l’Agenda Urbana. Una novetat substancial és que reclama la gestió dels espais naturals protegits declarats o que es puguin declarar pròximament. En aquest sentit, Menorca reivindica el Parc Natural de l’Albufera del Grau i els espais terrestres i marins que integren la xarxa Natura 2000, actualment planificades per al Govern Balear.
Pel que fa a l’ordenació del litoral, el Consell es compromet a elaborar i aprovar un Pla de la Costa (PIC) que reguli els usos, els amarraments i els fondejos. Es tracta d’una reivindicació històrica del GOB i que amb aquesta llei es convertirà en una realitat en un màxim de tres anys. El PIC impedirà la superació de càrrega nàutica a les platges, protegirà la posidònia, mantindrà la convivència d’usos dels béns de domini públic maritimoterrestre i assolirà el bon estat de la mar. A més, no es permetrà l’ampliació de nous punts d’amarrament i de fondeig temporal fora de les zones portuàries.
Però, sens dubte, una de les claus de l’esborrany és la limitació de l’afluència de vehicles de motor a Menorca per tal de reduir, especialment els mesos d’estiu, els riscs derivats de la massificació. D’aquesta manera, el Consell podrà determinar amb caràcter anual o biennal el nombre màxim de vehicles que poden entrar a l’illa per via marítima, a més dels vehicles de lloguer per a la seva comercialització. La màxima institució s’ha fixat un període màxim de tres anys per a l’entrada en vigor d’aquest reglament.
Segons l’argumentari que justifica la mesura, el Consell parla d’una normativa “proporcionada i no discriminatòria”, alhora que es considera “necessària, adequada i justificada” per la concurrència de raons d’interès general per a la protecció del medi ambient i de salut pública.
La problemàtica de l’aigua també s’aborda a la llei i es proposa garantir la protecció dels aqüífers, la recuperació de les zones sobreexplotades i la reducció progressiva de la concentració de qualsevol contaminant derivada de l’activitat humana. Assegurar la quantitat i qualitat per al consum humà, fomentar l’estalvi en el consum d’aigua i potenciar la reutilització de les aigües depurades són alguns dels objectius. La llei va més enllà i fixa en un període màxim de cinc anys que el percentatge de pèrdues d’aigua a la xarxa de distribució no superi el 20%.
Nivell de contaminació
La puresa de l’aire de Maó preocupa i per això hi ha un article que exigeix al Govern informar periòdicament la població del nivell de contaminació de manera “clara, entenedora i actualitzada a través de mitjans de difusió fàcilment accessibles, com internet”. També obliga l’Executiu autonòmic a aprovar un pla de millora de la qualitat de l’aire per a Maó i es Castell en un període màxim de dos anys.
Per al compliment de la llei es té molt present la implicació dels ajuntaments, als quals se’ls demana incorporar criteris ambientals en la contractació pública. Menorca no deixa de banda el consum de productes locals i de la gastronomia, i configurarà un pla de comercialització del producte ecològic en un termini màxim de dos anys i afavorirà la col·laboració entre empreses i productors, promovent la digitalització i la creació d’instruments de diferenciació dels productes que tinguin l’origen en l’àmbit de la Reserva de la Biosfera. Per acabar, les sancions per incompliment de la llei oscil·laran entre els 300 i els 30.000 euros.
