Els menors de 30 anys, cada vegada més sords

Palma“Fa anys que escolt la música molt forta i, sincerament, la meva capacitat auditiva ha minvat. Hi ha vegades en què no sent els meus amics ni ma mare quan em parlen”. Aquest és el testimoni de Clàudia Adrover, una jove de 18 anys que pateix de pèrdua auditiva a conseqüència d’una exposició excessiva, en temps i volum, als auriculars. Segons explica, el seu mòbil l’avisa que supera el límit de decibels recomanats, però ignora l’advertència, una actuació que repeteix bona part de la gent. Ara bé, són els joves els que s’exposen a més fonts sonores extremes: auriculars, discoteques i festivals, entre d’altres. En tots ells es poden arribar a superar els 100 decibels.

Segons explica Aina Muntaner, otorrinolaringòloga a l’hospital Son Llàtzer, una exposició de deu minuts a una font sonora de 90 decibels ja pot produir un trauma acústic. Els professionals han percebut en els darrers anys un increment de joves que acudeixen a consulta manifestant pèrdues auditives o d’altres als quals els han detectat una lesió en el marc d’una revisió rutinària. Els experts determinen que cada vegada la joventut de les Balears està més sorda.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1.100 milions de persones d’entre 12 i 35 anys –la meitat del total– s’exposen a un nivell de renou excessiu que impacta en la seva capacitat auditiva, i el 30% de la població d’entre 10 i 24 anys patirà pèrdua auditiva per exposició a un renou no laboral. L’OMS, entre altres factors de risc, posa el focus en els auriculars i demana que no s’escoltin durant més d’una hora al dia i com a molt al 60% de la potència, dues condicions que rarament es compleixen. De fet, els joves empren auriculars durant tres hores diàries, de mitjana. “La hipoacúsia és un problema crònic i la gent jove no té percepció del risc que pot suposar”, considera Elio Fedullo, otorrinolaringòleg a l’Hospital d’Inca. “No els preocupa perquè entra en joc la sordesa oculta. La persona que s’exposa a un renou molt fort pot tenir un trauma acústic agut i mal immediat. Ara bé, la gent que s’exposa a auriculars o a altres fonts semblants com el renou dels recitals o discoteques, patirà la sordesa en el futur. I no els genera cap por”, exposa.

Renous i sensibilitat

Fedullo ha constatat un increment important de joves en la franja de 15 a 30 anys que van a la seva consulta “perquè algú els ha dit que no hi senten bé”. Durant la visita, se’ls fa una audiometria i tot sembla correcte. Però el mal ja hi és, el que passa és que a les primeres agressions el sistema auditiu combat per mantenir-se en condicions òptimes. Fedullo avisa: “L’orella interna, una vegada danyada, és irreparable. L’única alternativa és l’audiòfon. Els joves ara duen auriculars i, en el futur, duran audiòfons. De fet, ja n’hi ha que en comencen a necessitar”. El primer símptoma de mal auditiu és l’acufen, és a dir, la percepció de sons que no venen de l’exterior i que només sent la persona que els pateix. Pot ser com un timbre o brunzit que en els primers moments és intermitent i desapareix al cap de dos o tres dies. “Hi ha pacients amb una situació dramàtica, perquè conviuen amb l’acufen durant tot el dia”. En casos d’hipoacúsia, explica Fedullo, les primeres freqüències auditives que es perden són les agudes, com podria ser la que emet l’avís acústic del microones o del forn. Quan el problema avança, s’estén a freqüències de la conversa i es comença a veure compromesa la capacitat de captar totes les paraules, com li passa a Adrover.

El malestar acústic no només es manifesta en forma de pèrdua de capacitat auditiva. Auba Fuster és una jove de 21 anys que sempre escolta música, en totes les situacions, com quan va en metro o en bus. Fa anys se la posava molt forta i després li feien mal les orelles, recorda. Ara, com a conseqüència d’aquest hàbit, té l’orella sensibilitzada i ha hagut d’abaixar el volum dels auriculars a menys de la meitat. Les seves amigues parlen molt fort i ella, per adaptació, fa el mateix. “No m’adon que estic cridant”, diu. Per altra banda, els renous forts la “irriten”. “Em molesten moltíssim i em fan mal a les orelles”, lamenta. Per altra banda, exposa que a vegades escolta com un xiulet dins l’orella, que també percep quan surt d’un lloc on hi ha molta contaminació acústica: “Després desapareix”.

El que podria tenir Fuster, explica Fedullo, és hiperacúsia. És a dir, alta sensibilitat als renous, però a renous normals com puguin ser els que es desprenen d’una conversa. “Si ens explota un petard al costat als dos, ens molesta i és normal. Però si parlam i et genera malestar auditiu, no”, assenyala. Per a una persona amb hiperacúsia el sistema de vida actual és un camp de batalla. Muntaner sempre du amb ella un audiòmetre i assegura que la majoria d’entorns estan a més de 100 decibels. Tant en la via nocturna com en la diürna. És per això que no atribueix tota la responsabilitat del deteriorament auditiu juvenil als auriculars. “El problema no és el seu ús, sinó el volum al qual es fan servir. Cal generar consciència”, assenyala.

Malgrat que ella també ha percebut un increment de la gent jove amb problemes auditius, lamenta que a les Balears no hi ha cap estudi científic al respecte. De fet, l’ARA Balears ha demanat a la Conselleria de Salut l’evolució dels diagnòstics d’hipoacúsia en la població jove. La dada obtinguda és la del total de persones que pateixen sordesa o hipoacúsia a les Balears, ja sigui adquirida o congènita: són 65.671 casos.

Els audiòfons, als 40 anys

Tant Muntaner com Fedullo lamenten l’estigma històric que hi ha cap a l’ús audiòfons. “Tothom té clar que quan un no hi veu, s’ha de posar ulleres, però amb l’audiòfon la gent es pensa que els fa vells i passa. Si el necessita i no se’l posa, el pacient perd molta qualitat de vida”, assenyala Muntaner. Per la seva banda, Fedullo posa damunt la taula una dura realitat que denota el deteriorament global de la salut auditiva. Abans, la mitjana d’edat a la qual una persona començava a tenir una pèrdua auditiva degenerativa crònica era als 65 anys, però ara comença a haver-hi casos de persones de 40 anys. “Quan arriben a consulta i els fas preguntes per conèixer la seva història, t’adones que han estat exposades a renous intensos des dels deu anys”, explica.

Un fet que pot haver influït en l’increment de casos de joves amb problemes acústics és que ara es fan més proves i, per tant, diagnòstics. De fet, a tota persona de 18 anys que es vol treure el carnet de conduir se li fa una revisió mèdica que inclou una audiometria. Així i tot, cal tenir present que fa 20 anys la ciutadania tampoc no emprava tant els auriculars com ara. “Actualment, hi ha molts de joves que tenen uns auriculars per escoltar música, uns altres per intervenir en jocs en línia i uns tercers que sempre duen posats dins l’orella per respondre a les telefonades”, exposa Fedullo.

En aquest context, la prevenció i que la gent assumeixi que la salut auditiva és difícil de recuperar, esdevenen essencials. Fuster ha pres la mesura d’abaixar el volum dels auriculars quan ja havia detectat la molèstia i Adrover té un deteriorament acústic, però continua escoltant la música a un volum molt elevat. Ara, tenint en compte que els casos van a més, els experts coincideixen a recomanar que la joventut (i totes les edats) tinguin cura i entenguin que l’oïda és un sentit del qual depèn l’equilibri corporal.