Menors estrangers en acollida: “No vol sortir de casa, però jo li dic que aquí és lliure”

Palma“No vol sortir. Cada dia li dic que vengui amb mi a la platja, però només vol estar a casa, amb el mòbil, i dormir. Tan sols surt per anar a comprar alguna cosa i a l’escola”, lamenta Mbathio Ndiaye sobre l’adolescent de 17 anys que té acollida des de fa tres mesos, Koubera Sana. La dona, d’origen senegalès, creu que és fruit del seu passat. Sana és el que es coneix com a menor estrangera no acompanyada (MENA). Va estar quatre anys fent feina en una casa a Algèria per estalviar i pagar-se el viatge en pastera fins a Europa. “Allà va estar quatre anys tancada. Si sortia, els policies...”, comenta sense acabar la frase. “Jo li he dit que aquí és lliure de sortir, que hi ha policies, però que no són dolents com allà”, defensa l’acollidora davant la mateixa jove, que amb prou feines respon les preguntes de l’entrevista.

Tot i que Algèria va ser el punt de partida del viatge de Sana, no n’és l’origen. La menor és filla d’un burkinès (Burkina Faso) i una beninesa (Benín), però la desaparició del seu pare –quan ella tenia set anys– els va complicar la vida a ella i a la seva mare. De Burkina Faso varen tornar a Benín, on va haver de deixar els estudis per traslladar-se a Algèria a fer feina, estalviar i arribar a Europa. Ara bé, Mallorca –i molt menys Cala Millor, on viu la seva acollidora– no era la destinació que Sana havia escollit quan va sortir d’Àfrica. La jove va pujar a una barca amb una dotzena de persones a principis del 2022 amb la intenció d’entrar a Espanya per després viatjar fins a França o Alemanya. Tots els seus acompanyants, també d’origen beninès, varen aconseguir arribar-hi, però ella –en ser l’única menor d’edat– va haver de quedar a l’illa, tutelada pel Consell de Mallorca.

Així va ser com va esdevenir una de les prop de 70 menors estrangers no acompanyats que depenen de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), la majoria d’origen marroquí o algerià. Amb la voluntat d’oferir-los una vida més normalitzada, fa just un any el Consell insular va crear el programa Acote, adreçat a famílies o persones que vulguin acollir menors d’entre 12 i 17 anys amb aquest perfil. A hores d’ara, hi ha 14 infants acollits gràcies a aquest programa, una de les quals és Sana. No obstant això, el seu cas és una excepció entre la majoria. Dels 14 menors tutelats per l’IMAS que viuen amb una família, 11 són d’Ucraïna i tres, d’Àfrica Central. Cal tenir en compte que els infants ucraïnesos han anat a parar a amics o familiars dels seus pares o tutors, fet que ha facilitat el seu procés. En canvi, per als infants del nord d’Àfrica –que són els més nombrosos– el Consell no té banc de famílies, segons fonts del mateix govern insular. Els pocs menors del continent africà que han sortit del centre ho han fet gràcies a l’Associació del Senegal, que va acudir a l’IMAS per oferir-se a acollir infants del seu país o dels voltants, amb cultura francesa comuna. Les mateixes fonts del Consell diuen que intenten cercar-los acollidors que tinguin el mateix idioma i tradicions que ells perquè els sigui fàcil adaptar-se.

Aquest és el cas de Mbathio Ndiaye, que va arribar del Senegal el 2008 també per trobar una feina i ajudar la seva família. Si bé ha aconseguit regularitzar la seva situació i obtenir el DNI, encara ara no té permís per fer feina, així que es guanya la vida fent trenes als turistes a la platja de Cala Millor, d’on no ha sortit en aquests prop de 14 anys. Això també suposa un hàndicap per a la menor que té acollida, que és “l’única beninesa de la zona”, segons Ndiaye. A més, la jove té problemes per formalitzar els seus papers, atès que mai no ha tingut partida de naixement, relata l’acollidora. “No la varen declarar en cap dels països on va estar”, afegeix. Això fa que no pugui anar a una escola amb adolescents de la seva edat i que només pugui estudiar amb els adults, dos dies per setmana, per aprendre espanyol. “Ella sap llegir i escriure, però no entén el castellà”, assenyala la dona, qui fa servir el francès tot el temps perquè Sana l’entengui.

Requisits i seguiment

En aquest sentit, la Direcció Insular d’Infància i Família de l’IMAS explica que el Consell tramita la documentació dels menors i en casos com el de Sana –en què estan a punt d’arribar a la majoria d’edat– col·laboren amb el Govern perquè puguin accedir a les places dels programes d’emancipació de l’executiu balear. A partir d’aquí, ambdues administracions treballen plegades perquè els infants i joves puguin incorporar-se a les escoles, amb un protocol preparat per als nouvinguts. En qualsevol cas, la Direcció Insular assegura que l’IMAS fa seguiment en tot moment dels joves i les famílies en totes les modalitats d’acolliment que hi ha, de manera que l’Acote no és una excepció.

Pel que fa als requisits per ser família acollidora en aquest programa, un dels factors que més es té en compte és que sigui del mateix país d’origen que l’infant o coneixedors de la seva cultura. També es demana el mateix que en la resta de modalitats: ser major d’edat, tenir la documentació que acrediti les condicions necessàries per acollir –com ara tenir solvència econòmica–, un informe mèdic de salut física i psíquica, un certificat d’antecedents penals i sexuals, i un altre d’empadronament. A banda d’això, els aspirants reben formació específica per acollir i han de ser valorats per l’equip tècnic d’Infància i Família de l’IMAS, que tenen en compte aspectes com ara l’estabilitat emocional de la família, l’entorn, la capacitat educativa i la idoneïtat de l’habitatge.