Dos menors s’engaten fins al coma etílic cada dia a l’estiu

PalmaTots sols, inconscients i al carrer. En aquest estat atén el 061 cada dia dos menors per coma etílic durant l’estiu a les Balears, de mitjana. De juny a setembre d’aquest 2022, les ambulàncies del Servei de Salut assistiren 273 persones de menys de 18 anys per intoxicació etílica. La xifra s’acosta a les d’abans de la pandèmia –el 2019 en van atendre 315 i el 2018, 314– i suposa un 86% més que el 2021. Marta San Segundo és metgessa assistencial del SAMU 061, treballa a la zona de Calvià i coneix bé aquests casos. Si bé la majoria se solen concentrar a “les zones turístiques”, allà també hi troben menors residents. A més, un gruix important dels casos es localitza a les “festes locals i revetles”, sobretot entre els mesos de juny i juliol, explica. El perfil d’aquests pacients és, per tant, tant turista com local, d’entre 15 i 17 anys, i majoritàriament masculí. La metgessa i la resta d’expertes consultades insisteixen que el problema de tot plegat és cultural pel fet que l’oci dels adolescents gira entorn de l’alcohol.

Els menors representen un 11,3% del total de casos d’intoxicació etílica atesos pel 061 durant l’estiu, fet que San Segundo atribueix –en part– al final de curs i les vacances. Durant els quatre mesos d’estiu d’enguany les ambulàncies van assistir un total de 2.413 comes etílics, dada que en aquest cas sí que supera les d’abans de la crisi del covid: el 2019 en van ser 2.412 i el 2018, 2.351. La principal diferència entre els majors i els menors d’edat és que els segons gairebé sempre han d’ingressar a l’hospital. En el cas dels adults, aquesta proporció és del 50% en el conjunt de les Illes, però destaca el cas d’Eivissa, on es va traslladar un 72% dels afectats.

En canvi, “la gran majoria dels menors acaben sent desplaçats”, perquè els troben “tots sols” o amb amics que, tanmateix, “van molt gats”, i no els poden deixar en aquest estat al carrer. “Als pares molt difícilment els podem telefonar, perquè quan el menor està tan begut ens dona poca informació. De vegades, si la policia està present, és qui s’encarrega d’avisar-los. I, si no, es posen en contacte amb ells des de l’hospital”, apunta. Sigui com sigui, San Segundo adverteix que les intoxicacions per alcohol fan que “augmenti molt la càrrega assistencial del 061” i comporta “una saturació hospitalària durant l’estiu, quan els centres ja estan carregats”.

Però actuar, i al més aviat possible, és imperatiu. La metgessa adverteix de possibles efectes imminents, entre els quals hi ha la mort. “Moltes vegades el risc augmenta perquè la intoxicació per alcohol està associada a un altre tipus de drogues, que deprimeixen el sistema central i respiratori. Si a això hi sumes que vomiten i no estan de costat, poden fer una broncoaspiració –aspiració accidental de sòlids o líquids– i morir”, detalla. A banda d’això, els que queden estirats en terra inconscients corren el risc que “els atropellin, com va ocórrer amb un turista alemany de 20 anys fa dues setmanes”, o “que passi un sonat i els pegui una pallissa, com també ha passat”, alerta. I, “en el cas que siguis una al·lota, que et violin”, afegeix.

Pel que fa a les edats dels adolescents atesos, la metgessa comenta que encara que s’han trobat casos de 13 anys, la majoria oscil·len entre 15 i 17 anys. “Bàsicament, és l’edat en què els pares els comencen a deixar sortir de vespre tots sols”, sabent –o no– que consumiran alcohol, apunta San Segundo. La metgessa diu que es troben “de tot” quan criden als pares des de l’hospital. “N’hi ha que diuen que el seu nin no beu i que potser li han posat alguna cosa a la beguda, i d’altres que diuen que no el vindran a cercar, que quedi allà fins que n’aprengui”, afirma la professional.

La realitat és que la quantitat d’alcohol ingerida sol ser una incògnita, atès que els efectes varien segons el pes i l’alçada, així com la tolerància cap a la beguda. “A vegades és el primer pic, beuen i no controlen. Pot ser que la seva intenció no fos engatar-se”, diu en defensa d’alguns. Malgrat que el més habitual és que manifestin que han consumit menys del que realment han begut, també es troben amb casos de menors que “creuen que han pres una copa, però l’amic els l’ha estat reomplint tot el vespre”.

Accés a l’alcohol

El que és clar és que els menors ho tenen fàcil per accedir a l’alcohol. “Ells no entren a un local a consumir: van a una benzinera o un supermercat 24 hores, on els venen l’alcohol. I després se’l prenen asseguts al passeig”, assegura San Segundo, en referència a qualsevol escena que puguem imaginar a zones com l’Arenal, Magaluf, el passeig Marítim de Palma o Sant Antoni de Portmany (Eivissa). Però fins i tot els supermercats convencionals, i de les cadenes més conegudes, no sempre posen impediments als menors per comprar aquestes begudes. Així ho revela l’informe que va fer l’Institut Europeu d’Estudis en Prevenció (Irefrea) entre 2018 i 2020 per a l’Ajuntament de Palma. Les investigadores van fer un estudi amb menors d’edat que intentaven comprar alcohol a supermercats, abans i després de formar els treballadors en aquesta matèria. Un dels resultats més destacats va ser que les vendes als menors van davallar d’un 93% a un 31% amb la formació. Arran d’això, les cadenes participants, Carrefour, El Corte Inglés i Hipercor, Mercadona, Aldi i Lidl, van signar un compromís per evitar l’accés dels menors a l’alcohol que consisteix a limitar-ne la promoció o intensificar els filtres en la venda, entre altres coses.

A banda de la facilitat per adquirir la beguda, el “context en què es consumeix també influeix”, diu una de les membres d’Irefrea que va participar en el projecte, Maria Àngels Duch. “Si permetem que hi hagi espais on el consum de l’alcohol no té cap supervisió, com passa a la botellada, estam creant el missatge de llibertat, que poden fer el que vulguin”, avisa l’experta. Per això, proposa “cercar altres espais” i reenfocar l’oci dels adolescents. “Vivim en una comunitat autònoma i un país on bona part de l’oci està lligat a la vida recreativa i al consum, i on l’oferta d’activitat nocturna té un impacte brutal. Això fa que es desenvolupin conductes problemàtiques”, lamenta.

I aquestes conductes, duites a l’extrem, poden tenir conseqüències tant en l’àmbit social com en la salut dels menors. La coordinadora de ProjecteJove –el programa per a usuaris d’entre 14 i 24 anys de ProjecteHome–, CatiLimongi, atén aquest tipus de casos, en què els menors han perdut el control de la seva vida per culpa del consum. Ara, Projecte Jove atén 50 joves i adolescents a totes les Balears a través de dos serveis. Per una banda, hi ha 19 usuaris –els casos més greus– fent el tractament d’un any al centre de dia que tenen a Palma. D’aquests, 9 també resideixen a les instal·lacions. Per altra banda, hi ha el servei ambulatori, JAT(Just A Temps), on actualment l’equip multidisciplinari –pedagogs, psicòlegs, terapeutes i treballadors socials– atén 31 joves. Aquest servei està disponible a Palma, Manacor, Eivissa i Menorca. A banda de tractar els problemes d’addicció, els usuaris disposen d’orientació acadèmica, laboral i de l’oci i el temps lliure, pilars clau per a la seva recuperació.

Un detonant d’addiccions

Ara bé, els menors que arriben a Projecte Jove no ho fan només per problemes d’alcohol. En la majoria de casos, la beguda ha estat “un detonant d’altres addiccions, com ara al cànnabis, l’èxtasi o la cocaïna”, declara Limongi. “En un percentatge molt elevat sempre hi ha un consum paral·lel d’alcohol. Quan indagam en la història de consum, ens diuen que a 12 o 13 anys van començar a fumar tabac i beure alcohol, i això els va conduir a fumar porros i a altres substàncies”, relata la professional. Encara que no tots acabin desenvolupant una addicció, n’hi ha molts que ja en corren el risc:l’edat mitjana en què els joves de les Illes han començat a beure alcohol és de 14 anys, segons l’enquesta ESTUDES (Encuesta sobre el uso de drogas en enseñanzas secundarias en España, del Ministeri de Sanitat). La coordinadora de Projecte Jove destaca que els menors han avançat l’edat d’inici en les darreres dècades i, en part, ho relaciona amb el canvi de model educatiu. “Ara el bot a l’institut el fan a 12 anys, mentre que abans era a 14. Són nins i nines que passen a un ambient en què estan envoltats d’adults, quan encara són immadurs. Amb 12, 13 i 14 anys estan ficats en dinàmiques perilloses. I en aquestes edats, els adolescents tenen com a referents altres adolescents”, recorda.

El germen de tot plegat, però, és “la trivialització total de l’alcohol i el desconeixement de les conseqüències que té”. Limongi subratlla que aquests factors de risc no només els trobam a Punta Balena (Magaluf), sinó que també formen part de la “cultura de poble, mallorquina, de les revetles”. “Als pobles hi ha aquesta tendència d’anar més a lloure i menys control. Comencen a consumir molt prest, hi ha una normalització per part de les famílies”, subratlla. En aquest sentit, exposa que “els pares que accepten que els fills beguin –i que fins i tot els compren l’alcohol– estan aprovant el consum del seu fill de 14 anys”. Contra això, Limongi recorda, una vegada més, el rosari d’efectes que pot tenir l’alcohol en edats tan primerenques. “En l’àmbit cognitiu: afectacions en la memòria, de desenvolupament i de salut mental. En el físic: tenir el fetge i el cos destrossat. En el familiar: violència, problemes de conducta i, fins i tot, judicials. En l’escolar, fracassos i absentisme. I, finalment, en l’emocional i social: necessitar l’alcohol per relacionar-se, evadir-se o gestionar qualsevol sentiment”.