"És com mentir sobre els gustos musicals": la justícia rebutja el cas del policia infiltrat en moviments socials

BarcelonaEn els últims dos anys a l'Estat s'han denunciat nou casos en què moviments socials havien detectat la infiltració de policies nacionals entre les seves files. A Barcelona se'n van denunciar dos en menys de sis mesos de diferència. Un dels policies era D.H.P., que va arribar a la ciutat el maig del 2020, es va acostar al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, a Sant Andreu, i es va convertir en un habitual a assemblees i concerts. Es va guanyar la confiança de l'entorn fins al punt que va mantenir relacions sexuals i sentimentals amb vuit activistes. En descobrir l'engany, les dones es van querellar per agressió sexual, un delicte contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. El jutge que va rebre la denúncia va arxivar el cas a petició de la Fiscalia, però les acusacions hi van insistir presentant un recurs. Ara, l'Audiència de Barcelona ha tornat a tancar la porta a investigar el cas assegurant que no veu delicte en l'actuació del policia infiltrat. Una decisió que les activistes, representades per advocades d'Irídia i la CGT, ja han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem perquè segueixi indagant.

Al contrari del que van denunciar les noies, els jutges descarten en dues interlocutòries, a les quals ha tingut accés l'ARA, que es pugui parlar d'agressió sexual perquè, segons els magistrats, elles van accedir i consentir les relacions. A l'escrit consideren que el fet que l'home ocultés la seva identitat real no posa en entredit el consentiment de les noies, i ho argumenta amb comparacions que fan referència a qüestions que les víctimes no havien denunciat. "Si estirem el xiclet, podríem arribar a l'absurd de considerar sospitós d'agressió sexual a qui menteix a la seva futura parella sexual sobre qüestions com els seus gustos musicals o l'equip de futbol de qui és seguidor", diu el tribunal traient ferro a l'engany que denuncien les activistes.

Els jutges creuen que, si acceptessin el plantejament de les acusacions respecte a la falta de consentiment, el raonament portaria a considerar un delicte "gran quantitat de relacions sexuals" en què un dels dos ha amagat alguna informació. "És més, fins i tot podria donar-se la circumstància que es considerés víctima d'agressió sexual a qui, creient que el seu company era tan bon amant com s'havia anunciat, veiés les seves expectatives de plaer frustrades considerant viciat el consentiment que havia donat", afegeixen. En l'escrit, fins i tot, es compara la situació que denuncien les noies amb el cas hipotètic en què una persona denunciï ser víctima d'agressió sexual pel sol fet que el seu amant no hagi complert amb les expectatives sexuals que havia promès.

"Hi ha molts casos en què la conducta d'una persona fa mal a una altra, però no per això la conducta és delictiva", apunten els jutges. Seguint amb els exemples allunyats del contingut de les denúncies, a l'escrit també afegeixen que "si una persona decideix trencar una relació sentimental, l'altra persona pot patir un dany psicològic o emocional, però no per això qui ha causat la ruptura ha comès un delicte".

Descarten la vexació

En el recurs contra la primera decisió d'arxivar el cas, les activistes van afegir que durant les relacions sexuals van patir violència física i pràctiques no consentides. Els jutges els retreuen que no ho diguessin en la primera denúncia, i posen en dubte aquestes acusacions tenint en compte "que la relació es va prolongar durant mesos, si realment s'haguessin produït pràctiques que rebutjaven no haurien reiterat el seu consentiment per a nous actes sexuals".

Les denúncies també assenyalaven com una vexació haver mantingut relacions sexuals sota aquest engany. En aquest cas els jutges retreuen que "trasllueix una concepció molt arcaica de la sexualitat" quan es considera "vexatori i humiliant" que una dona tingui relacions sexuals. També descarten que el policia s'aprofités d'una situació de superioritat, i respecte al seu ofici retreuen a les denunciants que "la condició d'agent de policia no implica que una persona hagi de ser condemnada amb més facilitat o menys rigor".