Menys d’un 15% dels alumnes d'enginyeria de la UIB són dones

PalmaCristina Manresa va créixer envoltada d’ordinadors a casa perquè el seu pare tenia una empresa d’informàtica. Aquest punt –juntament amb la bona perspectiva en el mercat laboral– va ser clau perquè, en el seu moment, decidís escollir estudiar la carrera d’Enginyeria Informàtica. “Érem molt poques dones. El primer any, cinc o sis al·lotes d’entre una seixantena d’alumnes, i l’any següent algunes ho varen deixar”, recorda la doctora en Informàtica i membre del grup d’investigació de la Unitat de Gràfics, Visió i Intel·ligència Artificial de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Fa 18 anys que va acabar la llicenciatura, i la imatge, ara com ara, continua sent molt similar.

Malgrat que la presència d’homes i dones ha millorat els darrers temps, elles continuen sent minoria a les carreres més tècniques. És un fenomen que s’anomena segregació horitzontal. El curs 2020-2021, només un 14% dels alumnes de les enginyeries a la UIB eren dones. I precisament els estudis més masculinitzats són els d’Enginyeria Informàtica, amb només un 8,9% de dones. Els segueixen les enginyeries Electrònica Industrial i Automàtica (19,9%), Telemàtica (16,1%) i Agroalimentària i del Medi Rural (19,8%).

“Les poques que estudien graus masculinitzats no sempre se sentiran còmodes ni tindran referents”, sosté la doctora en Psicologia i professora de la UIB Esperança Bosch, també investigadora principal del grup Estudis de Gènere i directora del Màster en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència Masclista. Remarca la importància “d’introduir a la formació totes les aportacions de dones. Si no, és com si no tinguéssim història més enllà de determinats estudis més feminitzats”.

Graus feminitzats

No només les enginyeries són desiguals, a la universitat illenca hi ha sis graus més en què les alumnes representen menys d’un 30% del total d’universitaris: Edificació (39,6%), Economia (35,2%), Matemàtiques (34,3%), Geografia (32,6%), Física (27,5%) i Història (26,7%). Per contra, hi ha altres graus molt feminitzats, com ara Educació Infantil (95,8% de presència femenina), Treball Social (86,1%), Infermeria (85,5%), Pedagogia (82,5%) i Educació Social (80,7%).

Si s’analitza per branques, la d’enginyeria i edificació és l’única amb menys dones (267) que homes (1.196). Com es pot veure en el gràfic que acompanya l’article, en ciències és on s’aconsegueix una proporció més equilibrada (432 homes i 483 dones). En ciències de la salut, elles (1.401) tripliquen la presència d’alumnat masculí (429 homes). I una situació similar es produeix en l’àmbit de les ciències socials i jurídiques (2.301 homes i 4.392 dones) i en arts i humanitats (340 i 625, respectivament). Cal tenir en compte que les alumnes són el 60,4% del total d’universitaris.

La tendència no és exclusiva de les Balears, sinó que es repeteix arreu. A Espanya, les dones també són majoria entre l’alumnat universitari (55,6%), però tenen molta més presència en estudis d’educació (77,9%), salut i serveis socials (71,8%), i clarament menys en enginyeria, indústria i construcció (29%) o informàtica. Són dades del Ministeri d’Educació publicades el març d’enguany.

Bosch sosté que “se segueixen els criteris dels estereotips més clàssics de gènere” i està convençuda que la situació “no es pot revertir a la universitat perquè aquí ja venen amb les decisions preses; s’ha de començar des de petits”. L’experta alerta que és greu que “encara es vegin nines jugant amb pepes i nins amb camions” o tinguem colors de nins i nines. “A poc a poc i amb els anys, aquests estereotips es van cristal·litzant”. Les conseqüències són molt serioses: “Es perden intel·ligències, persones capacitades que podrien arribar a aportar grans avenços en molts d’àmbits”, argumenta.

“Ara anam a les escoles. Jo he anat a les classes del meu fill a totes les etapes. Però això no ha de ser puntual, s’hi ha d’anar de manera sostinguda”, exposa la doctora en Física i membre de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), Roberta Zambrini. No obstant això, subratlla que el sistema “ha de ser sostenible, perquè al final som poques les dones que feim feina en aquests àmbits i dedicam moltes hores més a la visibilització”. Una tasca que, a més, es concentra en dies assenyalats. Sobretot l’11 de febrer, Dia internacional de la dona i la nina en la ciència. “Estam frustrats, perquè al voltant d’aquesta jornada tothom vol parlar del tema i no donam l’abast, però després s’oblida tot”, diu Zambrini. Ella va notar els prejudicis de gènere de molt petita. La família i els amics li deien que la física era “una disciplina molt masculina i que quina feina faria”, recorda, més de dues dècades després. Pel seu caràcter, aquest entorn no li va generar submissió, sinó rebel·lia. “Trobava una injustícia que es fixassin coses que m’havien de correspondre i d’altres que no pel fet de ser al·lota, i la ràbia que em feia em provocava la reacció contrària”. En el seu cas, el punt d’inflexió va ser un professor a la Secundària, que la va empènyer a endinsar-se en el món científic.“No era masclista, m’animava, em deia que podia fer coses interessants en aquest àmbit, que era estimulant;això és importantíssim”, explica.

Minoritàries també a la feina

El biaix de gènere en els estudis superiors es perpetua, després, al món laboral. Zambrini i Manresa en són exemples. La primera fa feina en un institut amb 18 homes i 2 dones com a investigadors permanents. A més, remarca que també hi ha segregació vertical: “Si mires els càrrecs directius, també són tots homes”.

Ara, estan treballant en un pla d’igualtat, i “s’avança, però costa molt”, afegeix la doctora. En el mateix sentit s’expressa Manresa: al seu grup d’investigació les dones també són minoria. Curiosament, en el seu camp d’investigació, que és la relació entre l’ordinador i les persones, hi ha més equilibri, i la informàtica creu que és “perquè té un punt social”. “Encara hi ha els estereotips lligats a l’informàtic que surt a les pel·lícules i sèries: homes, solitaris i una mica friquis”, afirma Manresa. I subratlla l’impacte que genera que les grans empreses tecnològiques tinguin com a líders només homes. Com que és un sector on la demanda creixerà cada vegada més, el fet que hi hagi poques dones “crearà un problema en el futur, perquè hi ha necessitat de professionals i si se’n treu el 50%, n’hi haurà realment una manca”, reflexiona.

La importància dels models propers

Una de les accions que es fan des de la UIB per contribuir a revertir aquesta conjuntura és la jornada ‘Jo també puc fer-ho’. Consisteix que al·lotes d’ESO i Batxillerat van al campus i conversen amb dones referents en branques masculinitzades. “Són dones normals que mostren que existeixen aquestes alternatives i pensam que pot aportar molt a aquest canvi de model d’estereotips”, subratlla Bosch.

Posa llum en aquest sentit l’article Dones a les STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les sigles en anglès): És un model femení a seguir? (2020) de les investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la CEU Sant Pablo de Madrid, Susana González Pérez, Ruth Mateos de Cabo i Milagros Sáinz. L’estudi avalua com la intervenció de models pot incrementar l’interès en disciplines masculinitzades. Es tracta de programes en què dones voluntàries que treballen en àrees de coneixement tècniques van a centres educatius a parlar amb nines i adolescents. 

Les investigadores conclouen que la intervenció “millora les creences que les nines poden tenir èxit” en aquests camps i “augmenta la probabilitat que escullin una carrera STEM”. A més, també incrementa “les expectatives d’èxit i aspiracions”. Aquesta atmosfera de proximitat entre les professionals i les estudiants –diu l’article– és ideal perquè les al·lotes connectin amb dones que poden ser models a seguir “i s’atreveixin a compartir els seus dubtes i inquietuds sobre el domini masculí en les STEM”. D’altra banda, l’article també adverteix del perill que les dones no estiguin en àmbits de futur: “Els avenços ja assolits estan en perill amb la transformació digital del mercat laboral, i podria augmentar la bretxa econòmica de gènere produïda per la poca representació de les dones en les professions emergents”.