Menys del 60% dels ciutadans de les Balears creuen que parlen bé el català

PalmaPlataforma per la Llengua ha publicat el seu InformeCAT 2023, en el qual analitza la salut de la llengua en els diferents territoris i àmbits on es parla. Les dades publicades són contundents: només el 59,5% dels ciutadans de les Balears creuen que parlen bé el català, per darrere dels catalans (75%) i els valencians (51,6%).

A Menorca, el català és la llengua majoritària. El 64% dels ciutadans el parlen de manera habitual, un percentatge que en el cas dels joves (18-35 anys) augmenta fins al 73%, i el 61% dels ciutadans el tenen com a llengua inicial. A més, un 86,6% dels menorquins creuen que aprendre català és útil per als infants i joves i un 78,6% respecten la unitat de la llengua.

Entre altres dades, també destaca que un 77,8% dels illencs creuen que el català és útil per als joves. Ara bé, només un 57,2% opinen que els pot servir per tenir èxit laboral. El 67,3% consideren que els és útil per tenir més opcions de relacionar-se i un 81,5% en destaquen la utilitat com a element d'integració social.

Llengua invisible en l'àmbit judicial

En l'àmbit educatiu, l'informe constata que només deu famílies van demanar que s'aplicàs el 25% de castellà a les aules al 2022, una mesura que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va validar allà. La justícia és un dels sectors on el català té menys presència. A les Balears, únicament un 2,4% de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) es van emetre en català, un percentatge que baixa encara més en el cas de les interlocutòries: 0,6%.

Pel que fa a l'ús del català a l'administració, un 67,6% dels residents de les llles creuen que els funcionaris de l'Estat han de conèixer la llengua pròpia, mentre que un 75,3% opinen el mateix dels treballadors públics autonòmics i municipals.

Finalment, en relació amb les Balears, l'InformeCAT constata que l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears va atendre 189 casos de problemes greus en l'ús del català, entre desembre de 2020 i el mateix mes de 2021. En total, es van atendre 208 situacions. Les dades, aportades per l'Oficina, confirmen que 105 dels casos (50,4%) es van tancar amb la correcció de la deficiència detectada o un compromís d'esmena de la part vulneradora; 16 (7,7%) necessitaven actuacions més profundes; un 5,8% (12) eren consultes i 23 (11%) es van arxivar per manca d'informació. En la resta de casos, (51), la part denunciant no va respondre quan l'Oficina s'hi va comunicar per gestionar la problemàtica.