El departament d'Educació va encarregar la coordinació del projecte dels nous models d'avaluació a David Bueno, doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona, i també especialista en neuroeducació. No és la primera vegada que Bueno treballa en fer models d'exàmens. És l'encarregat de coordinar des de fa més de 10 anys els exàmens de biologia de la selectivitat, que és precisament l'assignatura de les PAU que primer va fugir de les preguntes memorístiques per avaluar amb un enfocament més competencial, donant molta importància a l'aplicació pràctica dels coneixements adquirits durant el batxillerat. En canvi, hi ha assignatures, com història de l'art, que fa dues dècades que tenen els mateixos enunciats, i d'altres, com les llengües, que s'esforcen per introduir preguntes pràctiques. Però encara hi ha camp per córrer.
Menys memoritzar i més problemes reals: així seran els exàmens de batxillerat (i de les PAU)
Educació prepara, amb 50 professors, models d'exàmens competencials que s'enviaran aviat als centres
BarcelonaEl batxillerat tal com el coneixíem fins ara es pot donar per enterrat. El curs que ve entrarà en vigor un nou decret perquè aquest període de la formació no obligatòria sigui més competencial i flexible. Ho marca la nova llei d'educació espanyola, però fa anys que ho reclamen molts alumnes i professors que, més o menys organitzats, han demanat insistentment un nou model que superi el memorístic i avanci cap a una aplicació pràctica dels coneixements. Des de fa anys, els dos cursos de batxillerat s'enfoquen bàsicament a superar les proves d'accés a la universitat, les PAU. És veritat que hi ha excepcions –centres que fan batxillerats professionalitzadors, per projectes o en tres anys–, però el cert és que les PAU encara condicionen el mètode d'aprenentatge: són dos anys en què s'entrena els alumnes a superar uns exàmens, malgrat que el 30% dels estudiants de batxillerat al final no fan la selectivitat. I si la manera d'aprendre ha de canviar, també ho haurà de fer la manera d'avaluar. I és aquí on han destinat els seus esforços mig centenar de professors, coordinats per l'expert en neuroeducació David Bueno, que han preparat exàmens de mostra que es faran arribar als instituts. I que, al final, podran servir d'inspiració per fer la futura selectivitat, que s'estrenarà el 2024.
"La Lomloe obliga a fer un batxillerat competencial i a fer unes PAU també competencials el 2024. Per gestionar aquest canvi hem de tenir un model d'avaluació al batxillerat, i el que hem fet és avançar-nos al reial decret que prepara el ministeri perquè els instituts tinguin models concrets d'exàmens per saber com avaluar", explica a l'ARA el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas. Deixa clar que els documents que enviaran als instituts no seran exemples d'exàmens de les PAU, tot i que la intenció és que siguin les llavors de la futura selectivitat.
Per exemple, si ara a les proves de fonaments de les arts es pregunta per "les característiques formals del moviment Die Brüke que s'aprecien en els quadres de Kirchner", el departament d'Educació proposa proves on, més enllà de conèixer els conceptes i fets de cada matèria, caldrà saber-los aplicar per resoldre problemes de la vida real. "En determinats casos, ¿és lícit eliminar certes obres artístiques?", planteja un dels models que s'han preparat, amb exemples de casos reals, com el de la retirada de l'estàtua de l'esclavista Antonio López a Barcelona. Més exemples: si a geografia es preguntaven les definicions concretes de natalitat i fecunditat, ara es planteja la redacció d'un informe sobre els canvis en el desenvolupament industrial amb el suport de gràfics i mapes publicats als diaris. O a empresa, on habitualment hi ha un exercici del balanç d'una empresa i preguntes teòriques, es proposen diverses preguntes pràctiques a partir d'un cas d'empresa real que els estudiants poden conèixer.
Més esperit crític
Al darrere d'aquestes propostes i d'aquest canvi de model hi ha una idea clau, i és que al marge dels continguts de cada assignatura cal que totes les matèries, de manera transversal, empenyin els alumnes a desplegar tres competències: gestió i interpretació de la informació, resolució de problemes reals i pensament crític. La música de fons que repeteixen els docents implicats és que cal que els alumnes tinguin coneixements, evidentment, però ara que els tenim més a l'abast (a internet) cal sobretot interpretar-los bé i aplicar-los a la realitat. "Necessito saber què deia Plató, però sobretot necessito saber aplicar què deia Plató a problemes d'ara, del nostre dia a dia", resumeix Laia Pérez, professora de filosofia de l'Institut Pau Claris i una de les docents que ha treballat amb Bueno en els nous models d'exàmens.
Pérez diu que el gir competencial es notarà. "Els professors que ja treballaven així se sentiran més còmodes perquè les instruccions aniran en la seva línia, i els que no ho feien perquè no s'hi atrevien ara tindran una empenta", explica. I als estudiants, com els afectarà? "Als que estaven acostumats a empollar potser els costa adaptar-se, però crec que la majoria d'alumnes en sortiran beneficiats perquè veuran que entenen el que estan fent i per què ho estan fent", apunta la professora.
Els models d'exàmens que s'han preparat arribaran als centres abans que comenci el curs. "Quan parlem amb responsables d'altres territoris de l'Estat no trobem cap altra comunitat autònoma que estigui fent proves competencials", avisa Cuevas. El proper pas serà veure com encaixen aquests exemples als instituts i presentar-los al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que és qui té la competència de dissenyar les futures PAU que, tal com marca la llei, hauran de canviar tant sí com no el 2024.