Menys plàstic i més aire lliure: el covid-19 canvia l’educació infantil

Palma“On és el Fernando Simón de l’educació?”, es demana el psicòleg menorquí Vicenç Arnaiz, que assessora la comunitat educativa durant l’estat d’alarma. Sosté que, introduint-hi certs canvis, el 90% del que fan habitualment els mestres a les escoles ho podran continuar fent. Arnaiz alerta que el món educatiu està paralitzat per la por i per la manca de formació específica. D’aquests problemes, i també de causar incertesa i confusió, en responsabilitza la ministra Isabel Celaá i el govern espanyol. A les Balears, aquest “Fernando Simón de l’educació”, segons la directora de l’escoleta pública d’Esporles, Xisca Arbós, l’ha representat Arnaiz, qui ha difós per internet tota una sèrie d’instruccions per gestionar el covid-19 en l’educació 0-3, ara que algunes escoletes ja han obert; les de Palma ho faran dilluns.

Per evitar contagis, la natura és fonamental. “Si es fa la classe a l’aire lliure, els problemes es redueixen moltíssim, perquè la càrrega vírica en el medi natural és molt baixa”, sosté Arnaiz. “Si la saliva cau damunt d’una taula de material sintètic, [el virus] dura una setmana; si cau en terra, en dos minuts ha desaparegut”, afegeix. Per aquest mateix motiu, ara la fusta sense gaire vernís és el material més adient. En aquest sentit, el psicòleg precisa que les branques d’arbres o construccions de fusta es poden utilitzar com es vulgui perquè no tenen reservoris de virus, mentre que el material de plàstic du més feina. Una altra qüestió són les juguetes: “Els mestres hauran de tenir un lloc on arraconar les contaminades, una vegada utilitzades”. D’altra banda, desmunta la idea que s’han de tenir poques juguetes al centre, sinó que defensa que se n’han de fer servir poques al mateix temps. També recomana els jocs d’heurística (amb arròs o llenties), perquè cada nin i nina té la seva safata individual.

Una de les propostes més curioses que fa aquest psicòleg és que els mestres duguin i deixin a l’escoleta sis mudes de roba, una per a cada dia de la setmana i una de recanvi. “Funcionaran com si fossin un EPI” (Equip de Protecció Individual) per al covid-19, ja que la roba no tindrà contacte amb l’exterior. Arnaiz diu que, si un nin vomita, s’ha de canviar de roba immediatament i fer-la neta a la rentadora del mateix centre.

Grups reduïts i separats

La futilitat d’intentar evitar que els infants petits es toquin ha quedat fora de tot dubte. Fins i tot el conseller d’Educació, Martí March, en una compareixença, emocionat, va parlar de “l’abraçada com a element pedagògic”. La directora de l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància (IEPI), Magdalena Collinge, assenyala que “el vincle és importantíssim”. “Si estigués prohibit el contacte, seria una cosa que no es podria mantenir. És impossible; quan un nin plora, l’has d’agafar, l’has de consolar. Si no ho fas, aprendrà un mecanisme que no ens convé”, sosté.

Els grups han de ser reduïts perquè es puguin detectar possibles contagis més fàcilment i també perquè el virus no es pugui escampar de manera descontrolada. Cal recordar que, en la darrera instrucció de la Conselleria d’Educació, es varen augmentar les ràtios per als centres de 0 a 3 anys: per cada docent, quatre infants de fins a 1 any, sis d’1 a 2 anys i nou de 2 a 3 anys; mentre que abans eren 3 alumnes de 0 a 1, 4 nins i nines d’1 a 2 anys i 6 de 2 a 3 anys. Arnaiz és partidari d’aquesta primera opció. A més, els grups no es barrejaran, cosa que Collinge lamenta, ja que és una fórmula que sempre s’ha considerat beneficiosa pedagògicament. Però és necessària per “poder determinar amb claredat els contactes estrets”.

Obertura de portes

L’obertura de les escoletes generà polèmica a les Illes, ja que en la fase 2 la Conselleria permetia obrir les privades, però mantenia tancades les quatre públiques que depenien del Govern. “O és segur o no ho és”, deia llavors la portaveu de FAPA, Cristina Conti. Els ajuntaments, a través de la FELIB, la federació de municipis, comunicaren que esperarien a la fase 3. El 8 de juny les escoletes de Deià, Campos, Calvià, Esporles, Consell, Campanet, Algaida i Sant Josep de sa Talaia començaren a acollir infants. La majoria de centres, però, no obren fins aquest dilluns, 15 de juny.

El primer dels 350 centres 0-3 que hi ha a les Illes que va reprendre l’activitat va ser el d’Asima. Ho va fer quan encara hi havia la fase 2 i va aprofitar per introduir una nova línia metodològica per alleugerir l’experiència viscuda. “Hem fet que entrar a l’escola sigui com entrar en una galàxia, amb naus espacials i tot. Així ha resultat molt fàcil, perquè per a ells és com un joc”, relata la directora, María de la Fuente. Allà mateix, amb una càmera se’ls pren la temperatura. De la Fuente explica també que la Fundació Asima vol possibilitar la conciliació de les famílies treballadores i assumirà l’augment de despeses i la davallada d’ingressos sense apujar les quotes. També comenta que, tot i que l’horari és de 7 a 19 hores, de moment no tenen demanda per fer-lo complet. Actualment, de les 80 places que tenen, no han arribat a ocupar-ne la meitat, malgrat que la xifra d’infants va creixent, diu. De la Fuente celebra que les set mestres que estaven amb un ERTO hagin pogut tornar a la feina.

Una altra de les escoletes que ja està oberta és la d’Esporles, la qual té ara per ara nou infants, un nombre baix, ja que tenen 72 places. La temperatura els la prenen els adults a casa. “Això d’apuntar algú no ho veim clar. Que ho facin les famílies a casa. Els tenim total confiança”, diu en to d’humor la directora Xisca Arbós. També explica que per donar més estabilitat als infants han mantingut la mateixa mestra i no han fet agrupacions, encara que les ràtios ho permetien. Durant aquests dies no han detectat cap cas a l’escoleta que evidenciï el malestar provocat pel confinament, però li consta que hi ha nins i nines que ho han viscut molt malament. Com que n’han fet un seguiment constant, saben de casos d’augment de la intensitat i la freqüència de les enrabiades.

“No està bé que hagin passat mil hores a casa, sense relacionar-se amb ningú, fent feina amb els ordinadors. Això no ha funcionat i algú se n’hauria de responsabilitzar. Si torna a ser necessari, ens haurem de reinventar”, afegeix Arbós. També remarca que molts dels pares i mares que feien teletreball no podien atendre els seus fills i, per això, “s’han trobat molts tots sols”.

Xin-Xirineu és un dels centres que obre dilluns. És una de les devers 180 guarderies que hi ha sense regularitzar; centres en els quals se suma una altra problemàtica: precarietat denunciada en moltes ocasions pels sindicats. En el cas de Xin-Xirineu estaven en procés de regularització, però la pandèmia l’ha aturada. “Per nosaltres és inviable econòmicament obrir, però ho farem igualment”, diu Joana Maria Monjo, la directora d’aquesta guarderia ubicada al centre de Santa Margalida. Denuncia que la Conselleria les ha deixades al marge, “tant dels protocols com de les ajudes”, i que les escoletes públiques podran rebre subvencions per uns 6.000 euros, però les privades de la xarxa complementària, d’uns 3.000. A més, Monjo critica que mentre que ells han quedat “totalment oblidats”, hi haurà ajudes a les famíles perquè contractin cangurs i no per a les famílies que duen els fills al seu centre.

Aquesta és l’opció que ha triat precisament l’Ajuntament de Marratxí, que ha decidit mantenir tancades les vuit escoletes d’aquest municipi de 40.000 habitants fins al setembre i destinarà 90.000 euros a famílies amb problemes de conciliació laboral, perquè tinguin ajudes per contractar cangurs.

Excepte a Menorca, a la resta d'illes falten places d'Educació Infantil

L’exhaustiu document presentat el gener del 2019 al Parlament per radiografiar la realitat de l’educació dels infants de fins a 3 anys assenyala que, dels 31.757 que hi ha a les Illes, només un 35% tenen una plaça educativa -un 21,8% dels quals, en centres públics-. A Menorca, però, la realitat és molt diferent: un 79% tenen plaça i tots els centres excepte un són públics. Al text també es parla de la necessitat de regular els centres 0-3 no educatius, una feina que des del Govern s’ha volgut accelerar ara, “tenint en compte la situació que es pot plantejar en acabar l’estat d’alarma”, assenyala la directora general de Primera Infància, Amanda Fernández. Segons la Conselleria d’Educació, els consells insulars són els encarregats de dur a terme aquesta feina i s’han compromès a avançar en l’elaboració de l’esborrany del reglament. Actualment, a Menorca és on està més avançat aquest procés; la resta ha iniciat la fase de recerca i redacció.