Es Mercadal, Lorca i La Palma: Els veïns afectats per les torrentades són els darrers a cobrar

CiutadellaEl drama de València ha fet recordar altres desgràcies naturals, de menor relleu, que s’han patit a l’Estat i a les Balears i que posen de manifest el retard amb què l’Administració acaba compensant les víctimes. No fa ni un mes que el Consell de Ministres aprovà la concessió de mig milió a Múrcia per pal·liar el dany als afectats pel terratrèmol de fa... 13 anys! Mentrestant, a l’illa canària de La Palma, la plataforma d’afectats per l’erupció volcànica de 2021 encara reclama part de l’ajuda compromesa per l’Estat.

El 15 d’agost d’enguany, una DANA va fer caure 204 litres per metre quadrat sobre es Mercadal, provocant el desbordament del torrent i seriosos desperfectes a 236 cases, finques i negocis. Han passat quasi tres mesos, però els particulars encara continuen esperant l’ajuda econòmica de l’Administració.

La tardana declaració de zona catastròfica, acordada el 24 d’octubre pel Consell de Ministres, només ha servit perquè l’Ajuntament pugui reclamar a l’Estat el pagament del 50% dels 26 milions d’euros que, calcula, necessita per refer totes les infraestructures municipals afectades per la torrentada. “Ho hem sol·licitat, però no sabem quan arribarà”, diu el batle, Joan Pallicer, qui també disposa dels 3,2 milions d’euros que li han aportat conjuntament el Consell de Menorca i el Govern balear i les actuacions que duu a terme Recursos Hídrics per condicionar de nou el llit del torrent que travessa el poble.

Les 78 finques rústiques que declararen pèrdues també estan són ateses pels departaments d’Agricultura del Consell i el Govern, però els 150 veïns i els vuit comerços del poble que reclamaren danys encara hi estan a l’espera. Els que tenien assegurança sí que podran arreglar parcialment els desperfectes causats per la DANA, però no així els nombrosos propietaris de cases vora el torrent que no tenien coberts els habitatges.

Pallicer confirma que “moltes cases no tenien assegurança”. Per això, estan “a l’espera que l’Estat ens demani dades per poder ajudar els particulars. Els veïns no diferencien administracions i esperen que alguna, la que sigui, els ajudi”, diu el batle. El govern municipal es planteja la possibilitat de treure una línia d’ajudes per alleugerir la situació a aquests afectats, però el batle tem que la tramitació “pugui superar la capacitat de gestió de l’Ajuntament”. “Tenim les sol·licituds registrades i classificades, però la feina és ingent: treure la línia de subvenció, posar un període per justificar-les, analitzar-ne cadascuna…”, especifica.

“Sí, hi ha veïns sense assegurança que fien que arribaran les ajudes, però ja els he dit que no comptin amb res. Mira el que ha passat amb els afectats de Lorca o La Palma”, remata la farmacèutica del poble. Joana Maria Martínez va perdre més de 50.000 euros per la torrentada. Va haver de tirar tot el mobiliari i bona part dels medicaments, i va tardar cinc dies a poder tornar a obrir, però ara observa el que ha passat a València i se sent afortunada. I no sols perquè la seva companyia ja li hagi pagat en temps rècord una part de les pèrdues, sinó sobretot perquè “mentre tinguis vida i no t’hagi passat res personalment, tota la resta no té importància. Hem de saber relativitzar les coses”, diu. “Què prefereixes? Estar sense res i viu o ser familiar dels més de 200 morts que hi ha hagut a València? No hi ha color”.

El cas de Sant Llorenç des Cardassar

A Sant Llorenç des Cardassar en tenen més experiència. Allà, els més de 300 particulars que van veure afectada ca seva i els propietaris dels 300 cotxes que es van perdre amb la riuada mortal del 9 d’octubre de 2018 van cobrar gràcies a l’ajuda dels mateixos veïns. El poble va salvar el poble, com ha passat en un primer moment a València.

Ho recorda el llavors batle Mateu Puigrós. Com en el cas del Mercadal, la declaració de zona catastròfica només va servir per cobrir amb aportacions del Govern i l’Estat els poc més de 14 milions en pèrdues que es van declarar a carrers, al poliesportiu, al camp de futbol i en altres infraestructures públiques, “però els veïns sense assegurança es van quedar sense alternativa”. Només la campanya de donatius promoguda arran de la tragèdia (hi va haver 13 morts) va permetre recaptar 3 milions d’euros, “que almenys ajudaren a pal·liar una part important del que havien perdut”.

Va ser decisiva –destaca– l’aportació d’un milió a càrrec del tennista Rafel Nadal i la implicació del Col·legi d’Aparelladors, que va desplaçar voluntaris a Sant Llorenç des Cardassar per agilitar les taxacions preceptives. Així, “gairebé ningú va haver de reclamar ajudes a l’Estat que, d’altra banda, requerien una tramitació bastant dificultosa”.

Ara bé, l’Ajuntament sí que va haver d’elaborar un reglament aposta per fixar els criteris de distribució dels doblers, en funció de l’antiguitat dels edificis o l’altura que havia assolit l’aigua dins cadascun d’ells. En tot cas, diu Puigrós, “res semblant al que veim aquests dies a València. La zona afectada és com mitja Mallorca. És incomparable amb el que vam viure aquí”.