Mercedes Argüello: “On hi ha felins no hi ha rates”

PalmaMercedes Argüello és la responsable de la colònia felina de Canamunt, la primera i la més antiga de Ciutat. Coneguda per tots els veïns de la barriada, Mercedes ha aconseguit més de quatre-cents vots dels veïns en els pressupostos participatius que han donat suport per habilitar cinc iglús per als moixos. Aquests se sumaran als dos ja existents: un d’ubicat a la plaça de l’Artesania i l’altre al carrer Font d’en Vila, davant els jutjats.

Per què considerau positiu que hi hagi moixos al carrer?

On hi ha moixos no hi ha rates, perquè desvien les plagues. A més, creen vida dins el barri i fomenten la convivència entre els veïns i creen teixit social.

Els veïns del barri estan d’acord que es mantingui la colònia felina?

Sí, perquè aquí hem treballat molt per conscienciar la gent. S’aturen, et pregunten què són els iglús i la majoria estan contents amb la iniciativa.

Quina és la història de la colònia de Canamunt?

Les colònies felines de Canamunt són històriques. La meva mare se’n va fer càrrec durant més de vint-i-cinc anys. Llavors ella alimentava més de cinquanta moixos. Devers l’any 2013, quan va començar a emmalaltir, vaig haver de fer-me’n càrrec jo. El primer que vaig fer va ser guanyar-me els moixos i castrar-los per equilibrar la colònia. També vaig intentar trobar famílies que volguessin acolllir els moixos més adoptables, és a dir, els que ja havien estat abandonats i no se’n desfeien vivint al carrer.

Per què vàreu pensar en la solució dels iglús?

Els darrers anys, arran de l’especulació immobiliària i la gentrificació que ha posat de moda aquest barri, hem anat veient que els moixos estan quedant sense amagatalls, ja que cada vegada hi ha menys cases i solars buits. Els moixos varen començar a quedar sense refugi. Jo el que no volia era perdre la colònia. Així és que vàrem demanar ajuda a Palma Activa i a Càritas, però ningú no ens va fer gaire cas. Després vàrem recollir firmes i en vàrem aconseguir 3.000 en paper i més de 1.000 via internet. Finalment, les vàrem presentar a l’Ajuntament amb informes dels veterinaris, amb manifestos de suport. Els de MÉS són els únics que ens han fet una mica de cas i els qui ens varen donar una solució. La presidenta d’Emaya ens va proposar fer refugis amb els contenidors d’oli, però de seguida vàrem comprovar que eren massa petits. Així que vàrem pensar en el contenidor de vidre i aquest ha anat genial.

Quants moixos dormen a cada iglú, aproximadament?

Uns sis moixos, però n’estam perdent. Abans hi havia entre sis i set moixos a cada iglú i ara al de l’Artesania, per exemple, només n’hi dormen tres.

Per què abandonen el barri?

Ha estat un any molt dolent, de moltes baixes. Hi ha hagut diversos casos de càncers, de patologies de fetge, etcètera.

Des del centre de protecció animal de Son Reus no es vetla per la salut d’aquests animals?

Sí, però no donen a l’abast, estan col·lapsats. Cada dos anys fan les revisions pertinents a la colònia i renoven el decret segons si els responsables i els voluntaris volen continuar mantenint-la i si els veïns també hi estan d’acord. A més, castren els moixos. Però els falten mitjans i, sobretot, veterinaris.

Quants voluntaris hi ha a la colònia de Canamunt?

Som sis voluntaris, però després tenim el suport dels veïns i també del dels voluntaris d’Amadip-Esment.