Més de 1.000 milions d'euros en grans possessions a la venda

PalmaFa pocs dies es va formalitzar la venda de Can Puigserver, a Deià. Un ciutadà suís ha comprat a la família Mas Ferragut l’emblemàtica possessió del segle XVII per un preu desconegut. L’agència que la comercialitzava en demanava 4,2 milions d’euros, i en destacava les vistes sobre la mar, des del bell mig de la serra de Tramuntana. És només un dels episodis que es repeteixen davant notari, mes rere mes, a les Balears. Ciutadans estrangers amb un poder adquisitiu enorme compren propietats singulars, grans i petites possessions que durant segles han passat de pares a fills i que ara omplen les planes web d’agències de luxe, amb preus que arriben als 25 milions d’euros.

El procés no és en absolut nou, fa dècades que es produeix, però en aquests moments les grans propietats immobiliàries en general i les cases de possessió en particular omplen les ofertes públiques i privades del sector. Amb l’ajuda d’alguns experts i agents immobiliaries especialitzats, l’ARA Balears ha calculat que només en possessions o grans finques rurals, a les Illes hi ha ara mateix més de 1.000 milions d’euros d’aquest patrimoni històric en venda. “Dit així és una animalada, ho admet. Però, ara com ara, es mou una vertadera milionada”, afirma –en una trobada a Andratx que no ha resultat fàcil d’aconseguir– un agent que ven cases de luxe i propietats exclusives que no s’anuncien públicament, sinó que les famílies volen comercialitzar-les de manera discreta. “Es desprenen d’allò més important i significatiu que té una família, i, per tant, per a molts és un procés dolorós. En guarden la privacitat per motius diferents. Alguns perquè no volen donar explicacions de la venda de patrimoni familiar, els fa llàstima; altres senzillament perquè volen evitar que inversors capritxosos o poc respectuosos amb el lloc els facin una oferta. Nosaltres garantim un filtre molt estricte”, assegura aquest agent.

Una nova fornada de vendes

Son Curt, que s’anuncia en exclusiva a la immobiliària Living Blue, és una possessió d’Alaró que ara es ven per 16 milions d’euros, una quantitat que gairebé triplica el que es va pagar per la seva adquisició, ja que s’hi ha fet una inversió. Especulació? Potser sí, com es fa amb la resta d’habitatges. També s’ha de tenir en compte que del preu que es publica a les agències o demana el venedor al que s’acaba pagant hi ha molta diferència”, adverteix l’agent immobiliari, que vol mantenir-se en l’anonimat. I és que aquelles possessions que durant anys havien ‘resistit’ i no havien entrat al mercat immobiliari, “ara ho han fet, perquè se n’estan pagant grans quantitats”, insisteix.

Bunyolí, als voltants d’Establiments, a Palma, s’ha posat a la venda durant la pandèmia per 14 milions d’euros, una de les propietats històriques més cares que es venen al municipi. La sortida de la pandèmia ha activat la compravenda de propietats en general, i les grans possessions generen transaccions molt importants. Així, aAlgaida es venen dues grans possesions, una d’elles, Pola, que necessita una important reforma, ha sortit a la venda ja fa uns mesos. APuigpunyent, amb un preu que els venedors no revelen però que és el més alt de les finques del municipi, es troba a la venda S’Hort d’Avall, amb vistes elevades sobre el terme municipal. Són només una mostra del seguit de propietats de gran valor patrimonial que s’han anat incorporant al mercat immobiliari.

Sembla que la substitució de les famílies illenques per compradors forans en el cas de les possessions és un camí que no té tornada enrere. “Mantenir una possessió avui dia és una heroïcitat. Amb els costos salarials, la poca rendibilitat del camp, només és possible si se li pot vincular una activitat econòmica, visites, una mica de turisme. En cas contrari, hem d’assumir que és deficitària completament”, explica Tomàs Vibot, investigador i guia cultural.

Aquest procés de substitució queda reflectit especialment a la serra de Tramuntana. El cas més significatiu és el de Banyalbufar. A excepció de Planícia, la gran finca que el Govern va comprar per 11 milions d’euros l’any 2008, al terme ja no hi queda cap gran possessió propietat de mallorquins. Queden alguns ‘rafals’ com Son Albertí, Son Bujosa o Son Bauçà en mans locals, però el que són grans propietats ja s’han transferit. En el cas de Deià, les xifres encara no són tan exagerades. “De les 21 grans possessions del nostre municipi, encara n’hi ha 11 que són de famílies locals”, explica el batle, Lluís Apesteguia.

100 grans finques a la venda a Menorca

A Menorca l’immobiliari de grans extensions també viu un boom. Bonnín Sansó és la immobiliària amb més cartera d’habitatges a l’illa, i actualment té a la venda un centenar de cases de camp, 45 de les quals tenen més de 50.000 metres quadrats de superfície. Els últims dos anys s’ha accentuat la compra de finques de camp a Menorca, els ‘llocs’, especialment per francesos, que han desbancat els britànics de la primera posició d’adquisició d’aquests béns.

La secretària general d’Unió de Pagesos de Menorca, Margalida Llambias, explica que la majoria de llocs que es venen són propietat de menorquins , i deixa clar que els pagesos “feim feina, però el lloc no és nostre”. D’altra banda, admet que els francesos irrompen amb força al mercat: “Compren amb preus molt elevats, sobretot els que tenen accés a la mar, on els preus es disparen”.

La finalitat del comprador d’un lloc és diversa, hi ha qui el compra com a residència, altres per a una explotació i un tercer grup per a hotels rurals. Ho confirma el director comercial de Bonnín Sansó, José Pons: “Tot són projectes de molt temps, perquè qualsevol permís en rústic ho requereix, a més de paciència i inversió”.

És un fet que la normativa tant insular com d’àmbit autonòmic intenta garantir cada vegada més que els propietaris de terrenys d’especial valor no puguin perjudicar ni el patrimoni arquitectònic ni el paisatgístic ni el natural de les grans finques. Des de la Llei d’espais naturals de 1991 fins a les recents aprovacions de mesures, com la limitació de la làmina d’aigua d’una piscina –ara és de 35 metres quadrats–, passant per plans territorials tan restrictius com el de Menorca (que no permet la parcel·lació del sòl rústic), totes aquestes normatives asseguren que el canvi de mans no ha de representar cap problema.

“Encara ara hi ha gent que compra, em telefona i diu que no sap ben bé què ha comprat”, confessa Tomàs Vibot. La immobiliària “sovint els deixa un foli sobre els valors de la finca, i em contracten per fer un treball històric que pot tenir més de 100 folis. Cada vegada més, especialment els darrers deu anys, la gent que compra posa en valor tot allò que és el conjunt de cases, i la història de les terres i els voltants”, confirma.

“Els nous compradors són molt conscients que tenen un tresor entre mans, i crec que hi hem de saber veure la part positiva”, afirma Diego Zaforteza, impulsor de la Fundació Itinerem, que promou la divulgació de la importància de les possessions, de la seva història i la seva conservació. Per a Zaforteza, “la vida a Mallorca ve marcada per les possessions. Eren centres de l’activitat econòmica, de la distribució territorial, i ara el que ens pertoca com a societat és saber conservar tot aquest llegat únic, i si hi ha persones que inverteixen desenes de milions d’euros en aquest patrimoni, hi hem de veure la part positiva”, diu.

Bunyolí, a Palma (14 milions d'euros)

Bunyolí, amb 250 hectàrees i un preu que ronda els 14 milions d’euros, és una de les grans possessions del terme de Palma (Establiments) que es troben a la venda almenys des de fa dos anys.

Son Vic, a Calvià (finca que no es ven)

Son Vic Vell, a Calvià, és un exemple de possessió en mans de famílies locals on es fan activitats i altres iniciatives. També ‘resisteixen’ altres com Son Borràs a Santa Maria i Bellveure a Binissalem.

S'Hort d'Avall (preu sense publicar)

S’Hort d’Avall, al terme municipal de Puigpunyent, du temps a la venda. Té prop de 2.500 metres quadrats d’edificacions i és propietat de la família Aguiló. Antigament formava part de Son Nét.

Pola, a Algaida (preu sense publicar)

Al terme municipal d’Algaida ha sortit a la venda enguany la possessió de Pola, que alguns experts diuen que va ser de la família de Ramon Llull. Necessita una important rehabilitació.

Marina Vell, a Algaida (preu sense publicar)

Les cases de Marina Vell varen ser arrasades i reedificades devers el 1900. L’extensió actual de la propietat és d’unes 180 quarterades i en destaca la clastra posterior pel seu alt valor.

Son Curt, a Alaró (Un preu que es triplica)

Son Curt és una possessió que ven la immobiliària Living Blue per més de 16 milions, el triple del preu que varen pagar els compradors fa uns anys. Alguns ho qualifiquen d’especulació. 

Son Sureda, a Marratxí (19 milions)

La possessió de Son Sureda, una propietat del segle XV, va sortir a la venda per un preu de 19 milions d’euros. És una de les finques més vistes si se circula en tren entre Palma i el Raiguer. 

Es Pou Vell, a Vilafranca (preu sense publicar)

Es Pou Vell, a Vilafranca, és una de les finques que duen temps a la venda. És una de les possessions més conegudes del terme, i necessita una gran inversió per fer-hi la reforma.