Foravila s'urbanitza: en sis anys s'han construït o ampliat 2.054 xalets

PalmaLa pressió urbanística a foravila creix any rere any. Entre 2015 i 2021 s'han construït 1.002 xalets nous i 1.052 s'han ampliat al sòl rústic de Mallorca –2.054 en total–, segons un estudi de fotografies aèries fet per Terraferida, presentat aquest dimecres. L'entitat ecologista calcula que la superfície urbanitzada per aquestes noves construccions en sis anys és de 4,1 km quadrats, l'equivalent a tres vegades el centre històric de Palma.

El portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, ha reclamat que es posi fi a les llicències urbanístiques urgentment, amb "una moratòria immediata de construccions residencials i la protecció definitiva del sòl rústic". Segons ha explicat, la superfície mitjana ocupada per cada habitatge a foravila és de 3.500 metres quadrats, tenint en compte infraestructures annexes –aparcaments, camins d'accés solàriums i piscines. Cal recordar que la llei permet que les cases tinguin un màxim de superfície de 300 metres quadrats.

A més, Adrover ha denunciat que les construccions van dirigides a un petit segment de població, d'altíssim poder adquisitiu. De fet, els nous sòls urbanitzats "només possibiliten al voltant de 3.000 noves places residencials". "Les urbanitzacions estan destinades a un mercat milionari. Són nous habitatges de gran luxe. Els fons d'inversions i les grans empreses promotores estrangeres compren les parcel·les de cinc en cinc per fer noves urbanitzacions", ha declarat Adrover.

Pel que fa a les zones més afectades, l'anàlisi apunta als municipis del Llevant i Migjorn. La majoria de superfície ocupada per nous unifamiliars es troba a Santanyí, Manacor, Felanitx, Campos, ses Salines i Llucmajor. En aquest sentit, "la construcció de l'autopista Llucmajor-Campos ha esdevingut una infraestructura clau en aquest procés urbanitzador", segons l'entitat ecologista. Adrover també ha manifestat que "el lloguer turístic ha afegit pressió al sòl rústic".

Santanyí, el municipi més afectat

A Santanyí, el municipi on s'ha construït més en els darrers sis anys, "s'ha cimentat la terra fèrtil, cosa que l'ha feta inútil per a l'agricultura". A sa Pobla, s'observen parcel·les amb asfalt i aparcaments. Fins i tot a la serra de Tramuntana encara hi ha capacitat de creixement, com s'ha detectat a Estellencs amb la construcció d'un xalet amb piscina. També s'han registrat un xalet a Bunyola, una mansió amb jardí a Porreres, i la transformació d'un safareig a Alaró en una pista de tennis. A més, destaca el que anomenen El Versalles de Felanitx, una gran construcció de set quarterades envoltada d'enderrocs d'excavació.

Pel que fa a la legalitat dels nous xalets, Tomeu Vic ha assenyalat que "no infringeixen la llei". Així i tot, l'entitat denuncia els impactes ambientals, agraris, territorials, paisatgístics i de mobilitat. Per això, demanen també un nou Pla Territorial Insular que protegeixi de manera efectiva el sòl rústic.