Més de 2.500 docents estabilitzats ja són oficialment funcionaris de carrera

PalmaEls docents de les Balears estabilitzats en el concurs extraordinari de mèrits –sense fer oposició– ja són funcionaris de carrera de manera oficial, amb efectes retroactius des de l'1 de setembre de 2023. El BOE d'aquest dissabte passat va publicar els nomenaments de més de 2.500 persones en aquesta situació. La resolució inclou el personal dels cossos de professors d'Ensenyament Secundari, d'Escoles Oficials d'Idiomes, de Música i Arts Escèniques, i d'Arts Plàstiques i Disseny; també de mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny, d'Infantil i Primària, i d'especialistes en Sectors Singulars de Formació Professional. Tots ells foren seleccionats en els procediments extraordinaris d'estabilització convocats el novembre de 2022.

El procés d'estabilització dels interins ha generat un profund enfrontament entre els estabilitzats per mèrits i els funcionaris de carrera. Els primers han rebut punts per l'antiguitat acumulada durant tots els anys de feina com a interins durant el concurs de trasllats d'enguany. Gràcies a això, una part han pogut triar destinació per davant de quatre grups de professionals: funcionaris de carrera amb menys anys acumulats, funcionaris en pràctiques que ara havien de triar destinació definitiva, interins que varen aconseguir plaça amb oposicions d'estabilització i funcionaris de carrera en expectativa de plaça definitiva.

El malestar generat entre els docents que han aconseguit ser funcionaris per mitjà del concurs d'estabilització per mèrits i els que ho han fet a través d'oposició s'ha traduït en el dia a dia dels centres educatius. La Conselleria d'Educació ha rebut comunicacions formals de docents estabilitzats que asseguren haver patit "conflictes psicosocials" pel malestar als seus centres amb la seva condició d'estabilitzats. Fonts sindicals varen assegurar a l'ARA Balears que aquesta xifra és només la punta de l'iceberg i que les situacions denunciades són comentaris fora de to o atacs directes durant les reunions dels claustres amb la resta de professors, entre altres fets.

Mesures per pal·liar la situació

Per intentar donar resposta a aquesta realitat, Educació va presentar la convocatòria de comissions de serveis per al curs 2024-2025, que permet als 519 docents desplaçats demanar una plaça a l'illa de residència al·legant raons personals o professionals. No tots ho aconseguiran. La proposta es va aprovar a la Mesa Sectorial de l'Ensenyament Públic, amb tres vots a favor de CCOO, UGT i ANPE i dues abstencions (STEI i UOB). "Podem dir que hi hem afegit moltes casuístiques noves, sobretot perquè el que volem és donar una amplitud de casos en els quals els docents puguin tornar a la seva illa de residència", va explicar el conseller d'Educació, Antoni Vera, qui es va mostrar "satisfet" per l'acord.

Educació ha decidit facilitar la conciliació laboral –i el retorn a casa– dels docents amb menors de 16 anys a càrrec seu, amb menors de 18 anys en el cas de famílies monoparentals o amb persones dependents a càrrec seu. A més, també ha apostat per donar continuïtat als centres educatius amb els seus equips directius i projectes, i permetrà que els docents d'Eivissa, Menorca i Formentera tornin a les seves illes. No així els de Mallorca, perquè, com que són majoria, Educació ha de poder garantir que els centres de la resta d'illes tinguin el personal necessari.