Més casos, més greus i més joves: l'auge dels trastorns alimentaris

Palma“Brutal” i “espantós”. Així qualifiquen els especialistes en trastorns de conducta alimentària (TCA) de les Illes Balears l’augment de casos atesos al Servei de Salut, sobretot entre els més joves. Mentre que les primeres consultes a la unitat infantojuvenil s’han doblat, les d’adults han crescut un 20%. L’increment més important va ser el 2021 respecte del 2019, però aquest 2022 ha consolidat les xifres amb un ritme molt similar a l’any anterior. El balanç del programa de menors d’edat és alarmant: n’han rebut més casos, però també més greus i de pacients més joves. Mentre que abans de la pandèmia atenien uns 50 adolescents l’any, ara aquesta dada no baixava dels 100. A més, si aleshores arribaven amb un trastorn que arrossegaven des de feia sis o vuit mesos, ara els TCAque detecten tenen una evolució d’un any o dos. A tot això s’hi afegeix una altra dada:la davallada d’edat d’inici fins als 12 anys.

I això en els casos que el trastorn es detecta quan apareix, fet que no sempre es dona. Marga –nom fictici– ha viscut pràcticament tota la vida amb un trastorn de conducta alimentària sense saber-ho. Diu que sempre ha estat prima i que ni els seus pares ni els metges hi varen donar importància. No va ser fins que va arribar a un pes inferior a 40 quilos –a 26 anys– que li ho varen diagnosticar, concretament per restricció d’aliments. Ara han passat dos anys, en té 28 i pot dir que el seu tractament ha anat bé –encara que “és molt fàcil recaure”– perquè manté un pes baix. “Em fan fer fotos de les menjades –que han de ser cinc al dia– per saber objectivament quantes són”, explica la jove. En aquests moments li fan seguiment ambulatori, és a dir, ha d’anar periòdicament a passar consulta. Abans d’això, va estar ingressada al centre de dia, on passava unes hores, dinava i la valoraven la infermera, la psiquiatra i la psicòloga.

Per a Marga, el més difícil ha estat assimilar que té un problema de salut mental. “Mai m’he vist grassa, sempre he estat conscient que era prima”, argumenta ella, atès que sempre ha estat de complexió prima i potser això va emmascarar el seu TCA. Tal com assegura, la percepció del seu propi cos no va ser el detonant del trastorn, sinó l’ansietat. “Venc d’un nucli familiar molt inestable. Tot va començar amb un mal maneig de les emocions. I ara, com menys menj, més ansietat tenc i més se’m tanca l’estómac”, indica. “És un problema emocional. Et diuen que és tan greu com les drogues o l’alcohol: és autodestructiu i addictiu. Creus que ho controles, però et domina”, lamenta.

De fet, el seu desig és guanyar pes perquè, a banda que li ho diguin els metges, sap que estarà i se sentirà millor. “Et falta energia per fer coses i enfrontar-te als problemes normals del dia a dia”, diu la jove, alhora que reconeix que el seu complex és la “diferència brutal” que veu quan es compara amb les amigues. “Tenc un cos de nina i abans la gent em demanava que què més volia. No veien que aquella primor era de no menjar res. Aleshores podia passar tot un dia amb només un tassó de llet”, recorda.

Causes i perfil

Casos com el de Marga són comuns en el Programa d’Atenció Especialitzada de TCA (PAETCA) Infantojuvenil, que coordina Maria Carrera. “Hem vist moltes al·lotes amb depressió i ansietat, és a dir, amb comorbiditat (amb una malaltia associada a una altra)”, relata la psicòloga. La majoria de les pacients que arriben al PAETCA, que està centralitzat a Son Espases, venen derivades d’altres serveis de salut mental o pediatres, encara que n’hi ha que arriben de centres educatius. De mitjana, la psiquiatra –que n’atén les primeres visites– rep actualment entre sis i vuit casos nous al mes. En total, el 2021 varen atendre 128 casos –entre ingressos a planta, hospital de dia i consultes ambulatòries–, xifra a la qual s’ha acostat la del 2022, que és de 98 a hores d’ara. Això suposa el doble que el 2019, quan varen rondar les 50.

Quant a les causes d’aquest auge, Carrera ho té clar:“El detonant ha estat la pandèmia”. Si bé la conscienciació envers els problemes de salut mental ha crescut durant aquest temps, la professional nega que l’allau de casos de TCA estigui relacionada amb el fet que ara es demani més ajuda que abans. “Més aviat al contrari”, diu ella. “Han estat anys molt durs i les famílies han estat immerses en els seus problemes: els ERTO, padrins que han mort de covid, dificultats per tirar endavant les empreses... Mentrestant, els fills estaven ficats a les seves habitacions. I després la sanitat ha quedat saturada”, assenyala. Això ha fet que “arribin pacients amb molt de temps d’evolució”, és a dir, amb trastorns molt desenvolupats. “Si el 2019 vèiem pacients amb quatre, sis o vuit mesos d’evolució, ara en tenen un any i mig o dos”, alerta Carrera.

La psicòloga clínica compara aquesta explosió de casos amb el que varen viure el 1999, quan es va obrir la unitat de TCAi varen començar a rebre les primeres pacients. “Al principi englobava infants i adults. Vàrem veure moltes majors d’edat, però de menors, molt poques. Va ser a partir del 2010 que varen començar a arribar”, destaca. La diferència amb aquell temps és que no hi havia xarxes socials, i ara sí. “Vivim en un món global connectat i les xarxes, per bé i per mal, són un mirall i un aparador. Les persones més vulnerables es veuen malament, són persones que segurament no s’agraden, han patit assetjament escolar o tenen alguna dificultat”, reflexiona Carrera.

Pel que fa al perfil de les pacients, la coordinadora del PAETCA manté que la majoria continuen sent al·lotes, encara que els al·lots representen ja entre un i dos de cada nou pacients. En aquest sentit, la psicòloga puntualitza que a les Balears han detectat un lleuger increment de nins, fet que no es compleix a la resta de l’Estat. “En el darrer congrés que vàrem fer aquí sobre TCA, la resta de professionals de la Península ens deien que no ho havien detectat”, subratlla. Per altra banda, l’edat mitjana dels infants i joves atesos és d’entre 14 i 15 anys, encara que l’edat d’inici ha davallat fins als 12 anys, amb alguns casos de menors més joves i tot. En canvi, les que arriben amb 16 o 17 són minoria.

Així, segons el perfil i el desenvolupament del trastorn, l’equip del PAETCA assigna un tractament a cada pacient. “De vegades venen per urgències, perquè estan desnodrides i deshidratades, i les ingressen”, comenta Carrera sobre els casos més greus. Aquests ingressos duren entre 30 i 40 dies, i en rebre l’alta passen a l’hospital de dia. Ara, hi ha 12 pacients actives a l’hospital de dia i cinc d’ingressades, xifra que l’any passat va arribar a set, malgrat que el nombre habitual hauria de ser de dues o tres.

El coordinador de Salut Mental de les Illes Balears, Oriol Lafau, detalla algunes de les dades de la xarxa d’atenció als trastorns de conducta alimentària. “A diferència de Catalunya o la resta de la Península, a les Balears no hi ha cap centre privat que assumeixi els TCA. Existeixen psicòlegs i psiquiatres privats que poden fer una atenció puntual, però no un tractament integral”, exposa. Tenir tots aquests casos centralitzats els permet conèixer-ne amb precisió l’evolució i, així, afirmar que l’increment ha estat “brutal”, diu Lafau. De fet, això ha obligat a modificar l’atenció i cribratge dels casos. Ara com ara, la llista d’espera és d’un mes, tant al PAETCA d’adults com a l’infantojuvenil. Després que el metge d’atenció primària o pediatre derivi el cas al programa, “el pacient fa una consulta amb una infermera especialista en salut mental, que en determina la gravetat”. “Hem hagut de fer aquesta selecció per no tenir casos greus en espera a ser vistos, ja que aquests els atenem immediatament”, precisa el psiquiatre.

Places i personal

En total, “a les Illes hi ha set persones dedicades exclusivament a tractar TCA: una psiquiatra, una infermera, una psicòloga –totes a temps complet– i una infermera i mitja per cada una de les unitats (la de menors i la de majors)”, especifica el metge. Pel que fa a les places disponibles, explica que a hospitalització d’adults tenen tres places –de les 28 de psiquiatria– per a TCA, que es poden ampliar a quatre, i a l’hospital de dia, 12. En el cas d’hospitalització infantojuvenil, hi ha tres llits –dels 11 de la planta de psiquiatria–, encara que segons l’època poden augmentar fins a vuit. A l’hospital de dia hi ha sis places dedicades a alimentació, ampliables a deu.

En aquest sentit, el psiquiatre diferencia la situació d’Eivissa, Menorca i Formentera de la de Mallorca. “Quan un cas d’aquestes tres illes requereix ingrés, s’ha de desplaçar a Son Espases. I quan necessiten anar a l’hospital de dia, poden utilitzar les unitats de salut mental en general, on reben un tractament específic de TCA”, declara. Ara bé, “si hi ha un cas complex que requereix una atenció especialitzada, se’ls paga –bitllets, allotjament i dietes– perquè vinguin a Mallorca a passar consulta les vegades que faci falta”.