Es tripliquen les receptes d'antidepressius entre menors de 15 anys en tres anys

BarcelonaL'augment de receptes de fàrmacs antidepressius no s'atura. L'any 2023, l'últim amb dades governamentals definitives, més d'1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d'aquest tipus de medicament que, grosso modo, anestesia les emocions. És molt més del doble de receptes (+169%) que només tres anys abans, el 2020, segons el departament de Salut. Si bé no és la primera vegada que els indicadors alerten d'aquesta pujada preocupant, entre les dades fetes públiques coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió destaca especialment l'augment de prescripcions entre els menors de 15 anys, que s'han més que triplicat (+253%) en el mateix període d'anys.

Des de la Societat Catalana de Pediatria, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, la presidenta, Anna Gatell, afirma que aquest increment entre els adolescents es pot explicar per una "barreja de factors" que sumen i "faciliten" els quadres de depressió i ansietat del col·lectiu jove. Es refereix, per exemple, a les malalties psicològiques que han crescut a partir de les restriccions de la pandèmia, els trastorns de la conducta alimentària (TCA), el bullying, el ciberassetjament i l'excés de pantalles o, fins i tot, el malestar que generen els problemes socials i familiars.

Efectivament, la crisi de la covid va fer aflorar aquest malestar entre els joves i, en aquest sentit, el coordinador del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Santa Coloma de Gramenet, Josep Checa, indica que no només han augmentat el nombre de casos atesos, sinó també que són "de més gravetat", amplificats pels "efectes negatius de l'exposició a xarxes socials". En aquest sentit, els experts recorden que, davant de la complexitat dels quadres mèdics, cal anar "a l'arrel dels problemes", en paraules de la presidenta dels pediatres.

Ara bé, davant el dèficit dels serveis públics de salut mental, amb llistes d'espera de mesos, també caldria preguntar-se "què està passant", apunta Checa, que respon que cal "implicar la societat i les famílies" a l'hora de dissenyar un bon abordatge per evitar que aquests menors medicats siguin adults amb trastorns psicosocials. Gatell apunta que s'ha de treballar més en "prevenció" i també en tractaments i teràpies grupals, aprofitant la presència dels Rebec, els referents del benestar emocional als CAP.

¿Hi ha sobremedicació?

Tant Checa com Gatell coincideixen a evitar valorar si hi ha una sobremedicació en aquestes franges d'edat i apel·len a la professionalitat dels especialistes que atenen els menors per donar per bones les prescripcions. Segons consta a la web del departament de Salut, la medicació antidepressiva s'utilitza en nens i adolescents amb depressió major moderada o greu quan no hi ha una resposta a psicoteràpia o de manera combinada amb teràpia des d'un inici.

L'any 2017 una revisió sistemàtica d'assajos clínics va alertar que l'eficàcia dels antidepressius en menors d'edat era "dubtosa o nul·la" i altres estudis han assenyalat que incrementen el risc d'ideació i intent de suïcidi, si bé no hi ha una associació del tot clara, ja que un trastorn depressiu també és un factor de risc en si mateix.

En tot cas, les guies clíniques internacionals recomanen fer un seguiment exhaustiu de l'evolució dels infants que prenen aquests fàrmacs –especialment entre els que ja han patit conductes autolesives o suïcides anteriorment–, i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) subratlla que la fluoxetina és "l'únic antidepressiu" en què l'evidència demostra que els beneficis superen els riscos.

Més dones

El 2023 els centres d'atenció primària de Catalunya van detectar 44.447 nous casos de trastorns depressius, segons Salut. Pel que fa als centres de salut mental d'adults (CSMA), un 23,8% de la població atesa va ser diagnosticada amb trastorns depressius. La mitjana de visites per pacient adult va ser de 7,2, amb 3.904 casos atesos, un 15% més que el 2020, i un 71% dels pacients eren dones.

Dels casos atesos als centres de salut mental infantil i juvenil, un 9,5% van ser trastorns depressius, amb una clara predominança també de les noies, més exposades a l'autoexigència i la competitivitat. La mitjana de visites per cada pacient jove va ser de 12,2 i es van atendre, en total, més de 2.200 casos, un 10% més que tres anys enrere, en plena pandèmia.

Encara hi ha més dades que confirmen aquesta tendència. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 9,2% de la població més gran de 15 anys respon de manera assimilable a formes moderades o greus de depressió. Això representa un 28% més de persones que el 2019, just abans que esclatés la crisi sanitària del coronavirus. Aquesta condició afecta sobretot les dones més grans (de més de 74 anys) i de classe social més desfavorida.

En un comunicat, el departament de Salut assegura que aquestes dades "posen en relleu la necessitat de continuar invertint en prevenció, detecció precoç, millora dels recursos d’atenció i sensibilització social". De fet, un dels objectius del Pla de Salut 2021-2025 és reduir el nombre de persones que prenen antidepressius durant més de sis mesos, una xifra que darrerament també sembla cronificar-se.

D’altra banda, Salut recomana hàbits per reduir el risc de patir depressió, com seguir una alimentació saludable, fer activitat física, no fumar ni beure alcohol i cuidar la qualitat del son.

Mots encreuats, esport, amics i dormir bé: la recepta per mantenir la ment sana aquest 2025