MÉS demanarà al Parlament que la família reial torni l'ús de Marivent als illencs

PalmaMÉS per Mallorca ha anunciat que dimecres registrarà una proposició no de llei (PNL) al Parlament per exigir que la família reial espanyola torni l'ús del palau de Marivent a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El diputat sobiranista Joan Mas Collet ha explicat en un comunicat que quan el 1966 la viuda del llavors propietari del palau, el pintor grec Joan de Saridakis, va donar la finca a la diputació provincial de Mallorca, predecessora del Consell de Mallorca, ho va fer amb la condició que fos un museu obert. També que, excepcionalment, pogués ser emprat com a residència per a caps d'estat estrangers.

El text de la PNL recull que la justícia va donar la raó a la família Saridakis i, per tant, conclou que "la família reial espanyola ocupa de manera irregular la finca de Marivent". El diputat també ha demanat que, "a fi de reparar la situació i complir la voluntat de la família Saridakis, la Corona torni a les institucions de les Balears l'ús de tot el palau".

No obstant això, cal recordar que Marivent –que és propietat del Govern i també la residència d’estiu de la família reial espanyola– és una donació de la viuda del pintor grec, Anunciación Marconi, perquè fos un museu. Després de la mort de Marconi, el seu fill, José Carlos Herrmann Marconi, va renunciar a la propietat l’any 1978 a condició que fos utilitzada pel cap d’Estat o els seus successors en les seves visites a les Balears. Això sí, no va especificar si aquests caps d’Estat havien de ser reis o presidents.

“La condició que el palau fos residència del cap d’Estat quan vingués a Mallorca es compleix, no hi ha res a recuperar”, assenyalà a l'ARA Balears Pedro Aguiló Monjo, que va ser cap de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma del 1984 al 2003 i del 2007 al 2011. Aguiló recorda que es va arribar a un acord amb José Carlos Herrmann i que, a més, hi ha implicades altres institucions, com Patrimoni Nacional, que va moblar el palau després de la sentència del Tribunal Suprem del 1988, la qual va donar la raó a l’hereu en la seva reclamació de les obres d’art i els mobles de Marivent.

De fet, en la sentència s’especifica que l’any 1978 Herrmann va renunciar al palau mentre “sigui utilitzat pel cap de l’estat espanyol o el seu successor legal o hereus com a residència en les ocasions que visitin la província de les Balears”. Què significa, això? Que, malgrat que no es va complir la voluntat de Joan de Saridakis i de la seva viuda que Marivent fos un museu, Herrmann renunciava a reclamar l’edifici a condició que hi anàs el cap de l’Estat. Això sí, enlloc es diu que hagi de ser un monarca i no pugui ser un president.

L’advocat especialista en Dret Públic, Agustí Cerveró, lamentà en aquest diari que en el seu moment no es complís la principal condició de la donació de Saridakis, que fos un museu. Tot i això, reconeixia que legalment “és molt complicat recuperar-lo per a la ciutadania”. “Des del moment que es va incomplir la donació, hi va haver un silenci total. El fet que ara es puguin visitar els jardins no ha estat més que un joc de cartes”, sentencià.