Més enllà de la dieta: què determina l'obesitat infantil?

PalmaEl que mengen els més petits de la casa no té per què condicionar completament el seu estat físic. Segons els darrers estudis de la revista científica Obesity Reviews (en els quals ha participat el doctor Josep A. Tur de la UIB) hi ha diferents factors que poden provocar obesitat infantil sense tenir en compte d'una manera exclusiva el que mengen i la dieta que segueixen. En l'informe publicat a la revista, es destaca que la mida i el pes d'un nadó quan neix, les interdependències entre les exposicions perinatals a diversos elements, la microbiota i elements del desenvolupament del nadó durant la gestació poden ser més determinants que els aliments que menja l'infant.

La revista ha dividit l'informe en quatre investigacions en què s'estudien cada un dels factors que podrien condicionar la possible obesitat d'un infant independentment de la seva dieta. En el primer treball defensen que la constatació que l'obesitat infantil no es pot explicar només per la predisposició genètica i l'estil de vida, el treball apunta a la necessitat que la comunitat científica encamini els esforços envers l'estudi de les interaccions entre els gens i l'entorn. Des d'aquesta perspectiva, es planteja la necessitat de tenir en compte les interdependències entre les exposicions perinatals a aliments, antibiòtics, contaminants o complicacions durant l'embaràs, els patrons alimentaris, l'activitat física i marcadors individuals, com ara el microbioma, els antecedents epigenètics i les signatures metabòliques.

El segon estudi aporta informació nova sobre la relació que hi ha entre el fet de néixer amb un pes i una mida inferior a l'adequada i el risc de desenvolupar resistència a la insulina durant la infància i l'adolescència. L'estudi conclou que els infants nascuts amb una mida inferior tenen un risc 2,33 vegades més elevat de desenvolupar diabetis de tipus 2. Aquest estudi mostra importància de tenir en compte els nadons prematurs com un subgrup d'infants i adolescents potencialment vulnerables que s'haurien de poder beneficiar de proves de triatge i estratègies de prevenció primerenques.

El tercer estudi, en canvi, centra la investigació en la composició de la microbiota en diferents moments de la infància: l'etapa gestacional, l'etapa perinatal i la primera infància (d'1 a 4 anys). L'estudi conclou que la microbiota ha de ser considerada entre els múltiples factors que afecten el desenvolupament de l'obesitat, i que aspectes com ara el tipus de part, el tipus de lactància, factors higiènics, l'exposició a antibiòtics o l'alimentació complementària poden tenir un impacte en la composició de la microbiota i, per tant, poden augmentar el risc de desenvolupar obesitat.

El quart article destaca la necessitat de tenir en compte el paper interdependent i complementari que tenen en el desenvolupament de l'obesitat factors varis, com ara el pes i la mida durant la gestació, l'exposició a antibiòtics en l'etapa perinatal, els contaminants orgànics persistents durant l'etapa prenatal, el desequilibri en la composició de la microbiota, el seguiment de la dieta mediterrània, el consum de lactis, el consum d'aliments ultraprocessats, la inactivitat i el sedentarisme, i factors ambientals com la qualitat de l'aire, l'accessibilitat a parcs i zones d'esbarjo a l'aire lliure, l'exposició a contaminants relacionats amb el trànsit, a més de signatures metabòliques en sang, orina, sang del cordó umbilical i saliva, i la predisposició genètica o factors epigenètics que comporten interaccions entre els gens i l'entorn. Els investigadors assenyalen que la qualitat de vida i la salut dels infants exigeix que es considerin les dimensions de personalització, poblacionals i planetàries per afrontar l'obesitat infantil en les etapes primerenques de la vida, amb l'objectiu d'assolir un fenotipatge en profunditat que integri la medicina personalitzada i les intervencions necessàries de salut pública a escala global.