Més enllà de la Terra

El Perseverance ha sigut un dels grans protagonistes de la primera meitat de l’any. L’astromòbil és part de la missió espacial Mars 2020 del Programa d’Exploració de Mart de la NASA. El seu aterratge a la superfície marciana es va seguir en directe, va ser notícia als mitjans generalistes i va evidenciar un cop més la fascinació que tenim pel Planeta Vermell i la possibilitat que s’hi puguin trobar senyals de vida. La Biennal Ciutat i Ciència també explora els límits més enllà de la Terra. 

“Només tenim evidència d’un origen de vida a l’Univers: el nostre”

Sara Walker, física

“Tot i que estem familiaritzats amb la idea que les lleis de la física són universals i s’han d’aplicar a qualsevol lloc de l’Univers, no sabem si la vida té o no propietats o patrons universals”, afirma Sara Walker, subdirectora del Beyond Center de la Universitat Estatal d'Arizona i cofundadora de SAGANet.org, web dedicada a l’astrobiologia. Explica que la majoria dels esforços se centren en definir la vida en funció del que veiem avui i en extrapolar cap a les suposicions del que podria ser general. Som molt antropocèntrics –la majoria d’esforços de detecció se centren en trobar molècules que es troben a la vida a la Terra–, i es fan suposicions que la vida serà com és aquí. Creu que ara per ara no podem respondre si estem sols a l’Univers: “El fet és que només tenim proves d’un origen de la vida a l’Univers: el nostre. Les dues úniques maneres d’anar més enllà d’aquesta limitació són descobrir els principis subjacents a l’origen de la vida que podem extrapolar per fer prediccions o descobrir un altre exemple, com podrien ser els extraterrestres. Per això estic centrada en entendre les lleis de la vida”. Walker veu clarament que s’ha de replantejar el problema de definir la vida, perquè fins i tot la nostra idea de les unitats bàsiques de vida és errònia. “Hem de pensar en la història i la informació necessàries per crear alguna cosa”, diu. Li interessa especialment si falten lleis de la física que expliquin què és la vida, com a característica del nostre Univers. “Crec que tenen a veure amb la física de la informació, és a dir, si podem explicar què és la informació –una propietat abstracta– en termes físics, podrem explicar la vida des dels seus orígens”. Des del seu punt de vista, necessitem ser capaços de detectar quan és necessària la informació per crear qualsevol cosa que observem: “D’aquí que estigui treballant amb altres col·legues una nova teoria –anomenada assembly theory o teoria de muntatge– que fa precisament això i es pot aplicar a la recerca de molècules complexes”. 

“Serà més fàcil fabricar vida sintètica en un laboratori que trobar-ne en un planeta fora de la Terra”

Juli Peretó, bioquímic

A finals del 2020, el descobriment d’un gas a l’atmosfera de Venus donava peu a indicis de vida que poc després van quedar en un no res. ¿Podríem trobar civilitzacions en altres planetes? “És poc probable. Trobar vida de tipus microscòpic o més simple entra dins del que és possible, tot i que crec que és altament improbable”. Juli Peretó, investigador de l’Institut de Recerca de Biologia Integrativa de Sistemes (UV-CSIC), recorda que no és fàcil detectar vida de manera remota i que caldria analitzar les mostres del lloc que es vol conèixer per tenir proves inequívoques. A Mart, per exemple, sembla que es podran trobar evidències que hi ha hagut vida, encara que resulti complicat estudiar què hi va passar fa milions d’anys. “Si ens costa reconèixer vida fòssil a la Terra, imagina’t en un altre planeta on, a més, no necessàriament s’hi ha manifestat igual que a la Terra”, reflexiona. I vida als exoplanetes? Els càlculs indiquen que hi pot haver tants exoplanetes a l’Univers que per pura estadística no es pot negar aquesta possibilitat. El que caracteritza la vida tal com la coneixem és la capacitat de generar diversitat i d’evolucionar per selecció natural. Peretó assegura que serà més fàcil fabricar-ne en un laboratori sintètic que trobar-ne en un altre planeta: “No seria vida humana sinó vida simple, un microrganisme bacterià o similar”. A la pràctica, es podrien dissenyar formes de vida adaptades a unes condicions controlades, sempre que es coneguessin les condicions del planeta que es vulgui colonitzar, “per dissenyar un sistema capaç de reproduir-se en el nou entorn”. Apunta que si es plantegés alliberar aquests organismes artificials en un ambient no terrestre, lluny de l’entorn controlat del laboratori, tindríem un problema ètic. Si la biologia sintètica arribés a construccions viables amb propietats atribuïbles a la vida, sense ni tan sols pensar en les possibles aplicacions, “seria un exercici que ens permetria entendre de manera profunda com funciona la vida”. 

LA VIDA EN ALTRES MONS: MART, VENUS I CIÈNCIA-FICCIÓ

Plaça Joan Coromines, 13 de juny. A les 17.30 h

“El poder de la divulgació científica és el de despertar consciències”

Sonia Fernández-Vidal, física quàntica i escriptora

Com a científica que divulga la ciència té clar que la seva missió és despertar consciències. Entén que aquesta consciència és necessària per poder evolucionar: “En democràcia la ciutadania ha d’exigir als polítics on s’inverteix, no podem permetre que es maltracti la ciència perquè desafia la nostra ment. La ciència té la virtut de donar context a la realitat i ens permet anar més enllà dels límits establerts”. Considera essencial el binomi ciència i tecnologia per seguir avançant en el coneixement i fer-ho més ràpidament. Aquesta unió és la que ha permès descobriments que no fa pas tant eren inimaginables, com la creació de vacunes, la descodificació de l’ADN, els superordinadors o el descobriment d’exoplanetes. Tot i que s’havia teoritzat sobre l’existència d’exoplanetes, no és fins a mitjans dels 90 que es troba el primer i en poc més de vint anys s’han detectat més de 4.000 planetes que orbiten en altres sistemes solars. Per a Fernández-Vidal, la recerca d’exoplanetes ens porta a una de les preguntes intrínseques de l’exploració de l’espai: ¿hi ha vida més enllà del nostre planeta? “Es un miracle, una meravella, que en el nostre planeta es donin les condicions perquè la vida existeixi. Un regal que massa sovint deixem d’apreciar”. Està convençuda que es trobaran senyals de vida fora del nostre planeta.

“És essencial que la societat estigui culturitzada en la ciència”

Ignasi Ribas, físic i astrònom

“Potser d’aquí 1.000 anys arriben naus amb colons humans a assentar-se als exoplanetes que ara estem descobrint i caracteritzant”, diu Ignasi Ribas, investigador del CSIC i director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). La història ha demostrat que el progrés científic comporta progrés tecnològic i social. L’afany per explorar l’Univers i descobrir planetes més enllà del Sistema Solar ens contextualitza i ens ajuda a conèixer la Terra. L’IEEC ha treballat per posar en òrbita l’Enxaneta –primer nanosatèl·lit de la Generalitat que millorarà la connectivitat internet i 5-G de Catalunya i l’observació de la Terra– i està desenvolupant tecnologia innovadora que s’aplicarà a missions futures. Ribas reconeix que la recerca empeny a l’especialització –imprescindible per aprofundir en el coneixement–, però que “cal fer un pas més, la polinització creuada, traspassar barreres entre disciplines, compartint metodologies o eines, per fer progressos més significatius i transversals”. En paral·lel, també caldria que la societat entengués i assumís la recerca, encara que no suposi un progrés d’ús immediat, ja que és possible que més endavant s’obtinguin resultats a partir de les investigacions que es fan ara. Per aconseguir aquesta familiarització amb la recerca és imprescindible la divulgació científica.

“Veure des de l’espai la petita capa d’atmosfera que ens protegeix va reforçar la idea que hem de cuidar bé la nostra llar”

Ellen S. Baker, metge i exastronauta

Després d’onze anys, l’ESA (Agència Europea de l’Espai) ha obert un procés de selecció per a nous astronautes que finalitza el 28 de maig. La convocatòria anima a participar-hi especialment les dones, conscients que en els més de 40 anys d’història de l’agència només hi ha hagut dues dones astronautes. Però què cal per ser astronauta? Per a Ellen S. Baker, una de les primeres dones de la NASA que van anar a l’espai, “es requereix una bona preparació i molta perseverança". "Els astronautes treballen dur i paren atenció als detalls. Qualsevol persona que hi estigui interessada ha de considerar acuradament els requisits per a la selecció, treballar per assolir-los i presentar la sol·licitud, esclar”, diu. Ara Baker treballa millorant les estratègies i els serveis de prevenció de càncer a l’Anderson Cancer Center de Houston, i encara de tant en tant fa xerrades a joves explicant la seva experiència com a astronauta: “A joves i grans ens fascinen l’exploració i els viatges espacials perquè volem comprendre millor el món en què vivim, fins i tot el nostre Sistema Solar, la galàxia i l’Univers. És part de la nostra curiositat natural”. Sempre havia pensat que hauríem de cuidar el nostre planeta i, després d’haver estat 686 hores en òrbita veient la petita capa d’atmosfera que ens protegeix, va reforçar més aquesta idea.

EXOPLANETES, BUSCANT ALTRES MONS

Plaça Joan Coromines, 13 de juny. A les 19.30 h