Més feina i menys mans: la precarietat de les kellys s'agreuja

PalmaLes cambreres de pis continuen lluitant per sortir del malson que suposa la precarietat laboral dins la qual estan submergides. Les reivindicacions d’abans de la pandèmia, amb els mateixos problemes laborals de sobrecàrrega de feina, la impossibilitat d’una conciliació familiar, “llistes negres” i les hores extres no pagades, entre altres qüestions, continuen sobre la taula. Però la particularitat d’aquest any és que tenen dos factors més damunt les espatles: la pandèmia de covid-19 i la recuperació irregular i escarpada de treballadores. Són molts els elements que sobrevolen la realitat d’aquest sector: des de la por de xerrar i donar la cara per unes possibles represàlies, fins a l’agreujament dels seus drets o la temporalitat que, tot i plantar-hi cara any rere any, és una muntanya difícil d’escalar. 

“Continuam en les mateixes condicions, però s’ha augmentat la càrrega de feina”, explica Sara del Mar García, representant del gremi de les cambreres de pis. La situació que reivindicaven anys enrere s’ha agreujat i l’eina que suposa l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) no juga sempre tant a favor. De fet, segons explica García, en moltes ocasions els hotelers es resisteixen a recuperar algunes companyes i així s’acaba carregant més de feina les treballadores. A més, la nova realitat ha fet que s’hagi de treballar més i amb més profunditat, “s’ha de desinfectar molt”, reconeix García. 

La precarietat laboral es tradueix en una sobrecàrrega de feina, és a dir, haver de fer més llits dels que s’haurien de fer o haver de fer-ne més en un temps limitat, sabent que si es fan més hores difícilment es cobraran. Les kellys es veuen obligades a treure temps d’on no n’hi ha, explica García, i assegura que continuen traient-lo de franges destinades a elles, com per exemple de l’hora de dinar, del temps per anar al bany o per descansar. Afegeix que “hi ha pics que no hi ha ni estones per a descansos”.

Les temporals, les grans perjudicades

Segons han explicat des del sector, existeixen 11.000 cambreres de pis amb un contracte fix discontinu. D’aquestes, sembla que gairebé totes estan recuperades de l’ERTO, a falta d’unes poques. Així i tot, segons diuen, encara que a les Illes hi hagi aquest nombre de kellys durant l’any, dins una temporada turística d’estiu d’abans de la pandèmia, el nombre es podia triplicar i augmentar fins a les 30.000. El cas és que les 20.000 que marquen la diferència ara són les que estan quedant fora treballar. “Desgraciadament, tots els treballadors temporals són els que estan pagant els plats romputs de la crisi”, assegura José García, el secretari general d’hostaleria de CCOO. 

La seva situació sempre és la més variable, a part d’incerta, i no només en temps de pandèmia. José García ho explica: “Treballen una o dues temporades en un hotel. Llavors, els hotelers les “conviden” a anar a un altre establiment de la mateixa zona i els prometen que, si no els denuncien, l’any següent les recuperaran”, així s’estalvien haver de fer contractes fixos discontinus. El secretari general d’hostaleria de CCOO també veu de la mateixa manera la situació de les kellys. “L’hoteler té el puny tancat a l’hora de contractar”, diu, i això ho pateixen amb més virulència les cambreres de pis, “les plantilles estan sota mínims”, sentencia. 

Les dades de la planta hotelera mallorquina també s’han de mirar de prop per entendre els motius del que passa amb els treballadors. Segons la Federació d’Empresaris Hotelers de Mallorca (FEHM), l’ocupació dels hotels durant la primera quinzena d’agost és d’entre el 60% i el 65% de la seva capacitat. Dades que es combinen amb les d’obertura, que està al voltant del 88%. Durant aquest mes, s’han obert 29 establiments que havien endarrerit l’obertura per la inestabilitat de la situació pandèmica. Del total, un 7% ja ha comunicat que no obrirà les portes aquest estiu. Així i tot, aquesta inestabilitat ha fet que durant el maig es recuperàs un gran gruix de gent de l’ERTO, però després, la reculada dels governs britànic, alemany i també el dels Països Baixos, va provocar que es fes enrere amb molts de treballadors. Ara, sembla que es torna a recuperar. 

La presidenta de la FEHM, Maria Frontera, creu que aquesta situació genera una feina enorme, unida a una “baixada de rendibilitat per les menors ocupacions, la qual cosa provoca que el sector es pugui mantenir gràcies als ERTO, els quals és necessari prolongar”. El fet de no tenir una ocupació més alta fa que no es pugui recuperar més gent, diuen des del sector.

El president de l’Associació Hotelera d’Alcúdia, Jaume Horrach, destaca que la reincorporació de les cambreres de pis ha estat directament proporcional a la dels altres tipus d’empleats. Alhora, enfront de les reivindicacions de les kellys, assegura que no vol fer cap classe de valoració. Així i tot, aprofita per destacar que, segons el seu parer, s’ha contractat molta més gent que en un any normal. “Com que hi ha més neteja a fer, s’ha contractat més gent. El mateix ha passat amb les cambreres de menjadors, per exemple, a causa dels protocols que s’han de seguir en aquests àmbits”, declara.

Més por que mai

Hi ha tensió i por. És estrany trobar-se a l’agost i que no s’hagi parlat de la situació de les cambreres de pis. No és casualitat. Sara del Mar García parla clar i diu que, encara que aquest any sigui molt més exagerat, no és una cosa que vingui d’aquesta temporada. “Si a les Balears hi ha 30.000 cambreres de pis en temporada alta i en venen 2.000 a les manifestacions, em sembla ridícul, està clar que hi ha por”, afirma. Segons explica, hi ha moltes cambreres de pis temporals que no treballen des del 2019 i diu que “si em posen més feina a mi, que som fixa discontínua, protestaré; però si ho fan a les temporals, ningú farà ni dirà res”. 

José García, de CCOO, ho percep de la mateixa manera i, a més, posa un altre focus: l’hostaleria. Els hotelers han sofert alts i baixos molt marcats, però els restauradors es mantenen en silenci perquè tenen els restaurants plens i els treballadors espremuts “com si fossin taronges”, diu el secretari general d’hostaleria d’aquest sindicat.