Més foners per als turistes que al camp de tir

MaóEl tir amb fona s’ha convertit en una atracció més per als visitants. Tot i estar fortament arrelat a l’origen de les Illes, avui dia és més un element de promoció singular per als turistes que no un esport autòcton. Fa unes setmanes que es dugué a terme a Menorca una de les proves per equips del campionat de les Balears, però els millors foners de l’illa optaren per no participar-hi i traslladar-se al festival de recreació històrica Tarraco Viva per fer-ne una exhibició. Comandava l’expedició el gran campió i recordman balear Lluís Pons Livermoore (Sant Lluís, 1985), que, juntament amb Raúl Lopera i altres companys, ha creat un grup, Honderos de la Menor, que es dedica a fer recreacions en viu per a turistes. “És un espectacle que demanen sobretot francesos i americans, visitants de luxe que volen veure botar cavalls i tiradors amb fona com a l’antiguitat”, comenta.

També la Unió Excursionista Menorquina fa passes per promocionar aquest esport autòcton fora de les Illes. L’entitat ha sol·licitat una subvenció a la Direcció General de Turisme, Cultura i Esports per poder anar a diverses ciutats de Tunísia a promocionar el tir amb fona illenc. “Com a esport, el nostre futur és incert”, raona la fins ara delegada de la federació, Joana Llabrés. “La part competitiva ha passat clarament a un segon pla”, confirma Lluís Pons, que, després de 31 anys de trajectòria, troba “més motivació” a fer demostracions que a posar-se a prova contra altres llançadors. “És un hobby, però també un servei que ajuda a difondre una part important de la nostra història”, explica.

Així, ha passat de tirar en competicions oficials i tenir el rècord balear de llarga distància, una pedra llançada a 182 metres, a rebentar síndries per a turistes amb pedrades que agafen els 250 quilòmetres per hora. Lluís Pons és, de fet, una de les cares més visibles del tir amb fona arreu del món. Ha sortit a documentals a canals d’Història, ha participat en alguns dels millors festivals de recreació d’Europa i ara és un dels actors que explica com els foners es preparaven per a la batalla a la Menorca Talaiòtica.

L’actual president de la federació balear, Albert Coma (Palma, 1983), també ha representat les Illes als Jocs Tradicionals Europeus que es van fer a Verona i que el 2018 congregà a Mallorca tiradors arribats del Regne Unit, Suïssa, Ucraïna, el Tibet, Colòmbia, Alemanya i l’illa de Guam. Però la projecció internacional no es correspon amb la realitat més casolana. A Menorca són només 19, els foners federats, a Eivissa no passen de la trentena i a Mallorca, que en suma prop d’un centenar, la reactivació d’aquests darrers anys ha permès almenys fer renéixer l’afició.

El projecte d’una escola

El nou equip de la federació ha aconseguit muntar el primer camp de tir de Palma, estrenat l’any passat en terrenys de Can Valero, i planteja obrir una escola després de l’estiu per apropar l’esport a les noves generacions. Fins i tot, vol proposar-lo com a assignatura trimestral als instituts de les Illes. “Ja estam aconseguint abaixar de nou la mitjana d’edat, que estava massa envellida”, diu Coma. “Hi ha famílies senceres que comencen a venir, però encara se’n fa poca difusió. Cal que el tir en fona tingui més presència als instituts i vagi més enllà dels tallers d’un dia, perquè així no es fidelitza prou”, afegeix.

Segons el president, el tir amb fona “s’hauria de promocionar com es fa amb la pilota basca a Euskadi perquè no només és un esport, també hi ha molta de cultura i d’història”. Efectivament, Albert Coma recorda que els foners balears “van arribar a ser la millor tropa mercenària del Mediterrani”. No debades, els cartaginesos van batiar l’Arxipèlag com Illes Balears, que, per a ells, vol dir “mestres en el llançament de pedra”.

Durant 400 anys, entre els segles V i I aC, els baleàrics van fer del tir amb fona la principal sortida professional i, a pedrades, aconseguiren retardar la conquesta romana de les Illes. A partir de llavors, l’any 125, els foners balears formaren part de l’exèrcit romà i ajudaren decisivament Juli Cèsar a conquerir la Gàl·lia. Però l’ús d’armes de guerra més sofisticades desplaçà la fona a la pastura i passà a emprar-se per controlar ramats d’animals. El folklorista Bartomeu Ensenyat considera els pastors com els hereus legítims dels foners.

Ara bé, molts residents a les Illes desconeixen aquesta realitat de la mateixa història. Ho ha comprovat Lluís Pons, que mentre va ser delegat de la federació a Menorca va promocionar anualment el tir amb fona a 1.500 escolars de l’illa a través del programa Salut Jove del Consell. Però ara, diu, la feina no ha tingut continuïtat i els tiradors amb més experiència fa mig any que no s’apropen al club.

L’exdelegada federativa Joana Llabrés avisa que “si la situació no millora, potser s’haurà de fer una pausa, com ja ha passat amb el joc maonès”, l’art marcial menorquí nascut al segle XIX que ara torna a renéixer tímidament després d’anys d’aturada. Les accions de promoció són només puntuals, “i el fet de coincidir l’horari lectiu amb el laboral ho complica”, diu. “Que l’únic club de l’illa estigui ubicat a Sant Lluís tampoc no hi ajuda, ja que dissuadeix la gent de Ponent de venir”, es queixa. Així que Llabrés considera estratègic que s’arribi a muntar un altre club a la zona de Ciutadella. A Eivissa, de fet, hi acaben de crear el segon.

El president balear, Albert Coma, creu també important que les fones estiguin més a l’abast de la població. La seva elaboració “no ha canviat en els 2.000 anys d’història i encara és ben artesanal”, diu. Jaume Castanyer, tirador d’Inca, és un de la dotzena d’artesans de les Illes que les elabora manualment. Està tres hores per fer una fona de cinc ramals i coa, que ven per 30 o 35 euros. Com altres competidors, es va iniciar de ben petit. Jaume Castanyer ho veu bàsic per fer revifar l’esport després de llargs anys de caiguda. “El més important és transmetre passió pel que fas”, i Pere Sastre ‘Bomba’, qui fa els tallers adreçats a les escoles del programa Suma’t del Consell de Mallorca, “ho demostra de manera sobrada”. Aquesta “petita llavor” és la que, conta Castanyer, va captivar la jove Noa de Souza, que, després de començar en el tir amb fona, va arrossegar els seus pares i germans a practicar-lo i avui dia n’és la campiona de les Balears. “Exemples com aquest –diu Castanyer– fan mirar el futur amb optimisme”