Més gamba de Huelva i menys de Palamós: així ens afecta que s'escalfi el Mediterrani

BarcelonaLes platges de les illes Balears aquest estiu semblaven les del Carib. Però el comentari divertit dels banyistes, que s'ha confirmat amb les dades, obre un panorama inquietant. La temperatura del mar ha arribat fins als 31 °C a les illes, però en general a tot el Mediterrani la mitjana ha estat per sobre de 27 °C durant 43 dies consecutius. Una onada de calor marina de rècord que confirma la tendència d'escalfament de l'aigua que ja ha començat a trastocar els cicles naturals. I els primers a notar-ho han sigut els que viuen del mar. "Els pescadors som els ulls del mar", diu Salvador Manera, pescador artesanal jubilat i president del pla de Cogestió Pesquera del Cap de Creus. I aquests ulls fa alguns anys que constaten "un conjunt de canvis al mar que ens estan portant al col·lapse", afirma.

"Cada cop has d'anar a buscar els peixos més al fons, fins als 120 o 130 metres, on la temperatura està a 19 i 20 graus. Espècies de peixos que abans migraven en unes èpoques concretes, ara ho fan en altres i no arribes a saber quan les trobaràs", explica Manera, tot i que no ho atribueix només a la crisi climàtica. Diu que hi influeixen també altres factors com la contaminació de l'aigua, la falta de matèria orgànica "per l'abocament d'aigua totalment depurada al mar" i l'excés de "vaixells recreatius, de turisme i motos d'aigua que fan molt de soroll". "Són un cúmul de factors que estan trencant els cicles naturals, però tots són impactes de l'ésser humà", afirma Manera.

És una opinió que comparteixen tots els pescadors que apareixen al documental publicat fa pocs dies pel Museu de la Pesca, titulat Pesca, ciència i crisi climàtica a la Costa Brava. Tots van aprendre l'ofici de pescadors veterans, fossin pares, avis o mentors, però ara –expliquen– moltes d'aquelles ensenyances ja no els serveixen. Abans hi havia més corrents que ara. Abans la tramuntana durava dues setmanes, ara potser dos dies. Abans els cicles de migració dels peixos estaven clars, ara ja no. Cada cop hi ha menys bonítol i és més petit, perquè necessita una temperatura i salinitat concreta, diuen. La gamba vermella de Palamós s'està veient substituïda per la gamba blanca de Huelva, que cada cop és més abundant a les nostres costes. "Això és pel canvi climàtic", admet Manera. I la gamba blanca no és l'única espècie marina que ha aparegut allà on mai no havia estat, atreta per l'aigua calenta.

Espècies invasores

"Al mar Mediterrani han aparegut fins a mil espècies marines exòtiques, i d'aquestes un 10% són invasores", explica l'oceanògraf Joaquim Garrabou, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Moltes són originàries de zones tropicals i subtropicals, i cada vegada estan més a gust a l'aigua calenta del Mediterrani. Moltes han arribat a través del canal de Suez, el pas artificial que connecta el Mediterrani amb el mar Roig, un ecosistema tropical. Han arribat pel comerç internacional, però si no fos per les temperatures de l'aigua que genera la crisi climàtica, no s'haurien instal·lat al Mediterrani. Per això, Garrabou està d'acord que es pot parlar d'una "tropicalització del Mediterrani".

"Per l'estret de Gibraltar també estan entrant moltes espècies subtropicals invasores, com l'alga Rugulopteryx okamurae, que ha colonitzat ja tota la costa de Cadis", explica Pepe Garcia Varas, de WWF, que també està segur que hi ha una "tropicalització". Garcia assenyala que el Mediterrani "s'escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial". Si la temperatura mitjana del planeta ja ha pujat 1,1 °C respecte de l'era preindustrial, la de l'aigua al mar Mediterrani ha augmentat 1,4 °C.

Temperatures del Carib

"Encara no hi som, però sí que hi ha una tendència a aproximar-nos a les temperatures dels mars tropicals", admet l'investigador del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Francisco Pastor. La temperatura mitjana del mar Carib, per exemple, és de 32 °C, mentre que el Mediterrani acostuma a moure's entre 20 i 29 °C de màxim. Però aquest 2022 s'ha arribat a pics de 29,7 °C a la costa de València i 31,4 °C a les Balears, detectats a través de boies. El CEAM només treballa amb dades de satèl·lit, però té registres des del 1982, i "en aquests 40 anys la tendència d'escalfament creixent és clara", diu Pastor. Els models climàtics "marcaven cicles on la temperatura oscil·lava; ara fa quatre o cinc anys que hauríem d'estar veient una baixada, però no és així, continua la tendència en augment", afegeix.

L'onada de calor marina d'aquest estiu mostra uns impactes de la crisi climàtica més accelerats del que es pensava. "Els models que teníem deien que aquests tipus d'onades de calor marina s'esperaven per al 2050, i ja les tenim aquí", explica Garrabou. L'investigador de l'ICM-CSIC ha liderat un estudi que ha constatat que entre el 2015 i el 2019 s'han produït diverses onades de calor marina al Mediterrani que han provocat "esdeveniments de mortalitat massiva de fins a 50 espècies", sobretot coralls, esponges i macroalgues. I això va ser abans d'aquest estiu del 2022, en què s'han batut rècords.

Tempestes extremes

"Ha estat un estiu increïble, bona part del Mediterrani ha estat fins a 5 i 6 graus per sobre de la mitjana en aquesta època. I ha estat una anomalia molt exagerada, perquè l'any passat ja vam dir que era l'estiu més calorós a Europa i aquest any hem superat aquell rècord en 4 dècimes", apunta Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de l'observatori Copernicus, de la UE. Les altes temperatures de l'aigua al mar Mediterrani, que es mantenien aquesta mateixa setmana, estan clarament vinculades a l'onada de calor terrestre que el continent ha experimentat també aquest estiu, i que el mateix Copernicus calcula que ha sigut la més greu en 500 anys.

"A mi no m'agrada fer servir el terme tropicalització, però el que sí que hi ha és una tendència clara a temperatures més altes i una reducció de les precipitacions al Mediterrani", diu Buontempo. Cada cop menys pluja, més sequera, però també tempestes puntualment molt intenses, com el temporal a la Costa Brava de finals d'agost o el que va deixar 11 morts a l'est d'Itàlia en poques hores fa només uns dies. "Les tempestes extremes venen quan hi ha molta energia en el sistema, i l'anomalia de temperatura del mar és una font d'energia enorme", apunta Buontempo. Unes tempestes que poden complicar cada cop més la navegació al mar Mediterrani, tot i que Buontempo assegura que les eines de predicció i alerta han millorat molt en els últims anys.

La ciència és clara. Esdeveniments com aquests i com les onades de calor marina seran més freqüents i intensos en el futur a causa de l'emergència climàtica. "És com llançar un dau –diu Buontempo–. No sabem què passarà l'any que ve perquè hi ha sempre variacions, però és com si el dau tingués una cara cada cop més pesada que les altres".