Més gent, més eixugadores i més calor, massa rivals per a l’energia neta

PalmaRed Eléctrica va transportar 727.000 megawatts per hora l’agost de 2022 a les Balears, sense tenir en compte l’aportació del cable elèctric peninsular. Una punta anual de consum que, com tantes coses aquest 2022, suposa el rècord de demanda elèctrica de la història de les Illes, ja que supera amb 20.823 Mgw/h la que es va registrar només cinc anys abans, el 2017. Els experts, els gestors de l’energia, els ecologistes i l’administració discrepen en alguns aspectes, però coincideixen en el fet que, si arriba cada vegada més gent a les Balears, els estàndards i el model de vida requereixen més energia i la temperatura mitjana continua pujant, l’aposta per les renovables no sols és insuficient, sinó que fa gairebé inassolibles els objectius de lluita contra el canvi climàtic que –cal no perdre-ho de vista– ja tenen forma de llei i proposen una reducció del 26% del consum energètic per al 2030. De moment, no només no baixa, sinó que creix.

És cert que enguany també es registren màxims de producció d’energia renovable –l’Executiu la situava en 48.000 Mgw/h el juliol. Per tant, es podria dir que almenys els increments de consum queden coberts amb energia neta, però no és del tot així. Els experts que varen elaborar l’informe sobre el canvi climàtic varen destacar el fet que, del suposat 10% d’energia neta que poden produir les Balears, només un 2% és realment local i completament sostenible. La resta prové del cable amb la Península –al qual s’atribueix un percentatge d’energia renovable–i, ni més ni menys, de la incineració de residus, que computa al 50% com a energia ‘neta’.  De fet, segons les dades oficials de Red Eléctrica Española, de principi d’any ençà, només un 7,3% de l’energia demanada a les Balears era d’origen renovable. La resta, un 92,7%, encara es fa amb motors dièsel, turbines de gas, cicle combinat i cremant carbó, encara que només un 1,7%.

“Evidentment, és un dels punts més preocupants del nostre informe i també del que passa en l’actualitat. Tot i l’esforç que s’està fent per instal·lar sobretot energia solar, hi ha un augment de la demanda que confirma que com a societat no hem resolt ni afrontat amb èxit la reconversió que necessitam, i que va molt més enllà”, afirma l’especialista Aitor Urresti, un dels experts del comitè contra el canvi climàtic de les Balears que firmen l’informe 2021-22. “En renovables anam més o menys a un ritme adequat, però globalment, en matèria energètica, anam malament i no podem dir una altra cosa, perquè seria fals”, sentencia Urrestri.

Increment de les renovables

Basta observar l’increment de les instal·lacions d’energies renovables, que els darrers anys s’ha disparat, per arribar a la conclusió que les Balears seran capaces de substituir la generació convencional per la neta a poc a poc. Però els experts i els ecologistes insisteixen que “és evident que alguna cosa falla” si cada any les famílies gasten més, perquè el confort es basa en un consum més gran de recursos. Això ho exemplifica a la perfecció la irrupció d’electrodomèstics com l’eixugadora, que du a terme una feina que abans feia la natura. “Jo som de Bilbao i em va sorprendre quan vaig arribar a les Illes: diria que hi ha més eixugadores aquí que allà”, afirma Aitor Urresti.

Per part seva, el Govern no amaga que està preocupat per aquesta circumstància. El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Josep Malagrava, té clar que “la reducció del consum energètic és la prioritat política en aquesta matèria. Cal canviar hàbits individuals, uns canvis que, lluny de fer-nos perdre qualitat de vida, ens la faran guanyar”, afirma. “Hem observat una tendència a l’alça del consum i hem de fer un canvi cultural, però no podem responsabilitzar-ne només la ciutadania. S’han de fer campanyes i s’ha d’aconseguir que les administracions i les grans empreses redueixin també el seu consum”, admet.

A més de la incapacitat d’estalvi energètic i de reduir el consum, la societat balear s’enfronta avui dia a una altra realitat que també dispara tots els indicadors contra la sostenibilitat: el constant creixement poblacional i l’augment del nombre de visitants. El 2022 també va camí de superar tots els registres en nombre de passatgers aeroportuaris i en augment de la capacitat d’allotjament, especialment en el sector residencial, que viu un moment absolutament desbocat gràcies a la ingent inversió estrangera. “Tenim una pressió turística i residencial molt forta. A l’informe que hem elaborat explicam clarament que només amb polítiques compromeses que redueixin aquesta càrrega serà possible arribar a models reals de menor consum energètic. L’administració sovint parla de mitigar impactes, de ser més eficients, però arribats a aquest punt hem de ser honestos amb la situació: si volem complir els objectius del 2030, només podem reduir la pressió turística”, sentencia Aitor Urresti.

La portaveu del GOB, Margalida Ramis, es manifesta en la mateixa línia. “L’activitat d’aquest estiu a l’aeroport de Son Sant Joan ha evidenciat que ens trobam al límit i que no podem continuar ni un minut més sense afrontar polítiques de decreixement. I resulta que els plans són més aviat d’ampliar-ne la capacitat”, comenta. “Venim d’una història de creixements, de més i més, associats a l’èxit. Ara, o canviam de rumb o fracassarem, perquè serem incapaços de reduir les emissions contaminants tot i els compromisos assolits”, afegeix. “La temperatura puja i això fa que consumim més energia a l’estiu. Però si a sobre hi afegim més gent, l’equació és molt senzilla i el resultat és de no ser capaços d’aturar un procés que afecta greument el medi ambient”, diu la portaveu ecologista.

El 2022 també és l’any de l’alta temperatura, de la constatació que el canvi climàtic és aquí i es pot tocar amb les mans. I això es tradueix de nou en un major consum energètic. La refrigeració dels habitatges i dels negocis creix cada vegada més i proliferen els aires condicionats. I aquests electrodomèstics tenen conseqüències en el balanç energètic, que no atura d’augmentar, i també en la factura que paguen els ciutadans en un moment d’especial encariment de l’energia. 

Quant al preu, és gairebé impossible saber si l’encariment de l’energia ha influït en el consum, perquè n’hi ha hagut un increment generalitzat. Potser la qüestió s’hauria de plantejar a la inversa: què hauria passat si no hagués pujat el preu? “No podem conèixer els motius del comportament individual, però hem d’insistir sempre en les bones pràctiques. Sense renunciar al confort, cal ser responsables amb els usos”, diu Maria Magdalena Frau, portaveu d’Endesa, que aprofita per recordar que l’electrificació total del sistema permetria gestionar la demanda de manera molt més eficient”. De moment, el repte està servit. L’any 2050 el consum energètic s’ha d’haver reduït un 40% .