Més mediació i menys “ja ho parlaràs amb el meu advocat”

PalmaUna mare viuda va decidir avançar l’herència dels seus dos fills mitjançant un pacte successori, però va voler que abans els germans acordessin què es quedaria cadascú. La filla, amb la intenció que tot es resolgués de la manera més harmoniosa possible, va proposar fer-ho a través d’una mediació. El procés va ser més que un simple repartiment patrimonial. A mesura que avançaven les converses, els dos germans varen descobrir aspectes de l’altre que desconeixien. Ella es va emocionar en descobrir com eren d’importants els seus fills per al seu germà, que no en tenia. La mare tampoc no havia imaginat fins a quin punt estimava els nebots i com volia que el seu llegat tingués un impacte en les seves vides. Gràcies a la mediació, varen arribar a un acord que no es basava en un repartiment estricte al 50%, sinó que tenia en compte les preferències i els sentiments de totes les parts. Més enllà de la distribució del patrimoni, la família va sortir del procés més unida i amb una comprensió més profunda dels vincles que els unien.

Com aquests dos casos, el 2024 es varen produir 59 registres de sol·licituds de mediació a les Balears, el triple que l’any anterior, segons les darreres dades de la Institució de Mediació de les Illes Balears (IMIB). Aquesta eina, que forma part dels Mitjans Alternatius de Solució de Conflictes (MASC) que ofereix el Col·legi d’Advocats de les Illes (ICAIB), permet “adequar cada conflicte o procediment per utilitzar el mètode més eficient”, segons Catalina Llull, mediadora i coordinadora general del servei de mediació intrajudicial de Mallorca. 

Llull explica que, moltes vegades, “per la via judicial no se soluciona el conflicte, sinó que es posa fi al plet” i que la mediació fomenta “la cultura de la pau”. Així, en els casos que sigui més convenient, les persones implicades poden xerrar entre elles i es perd el costum de pensar que els conflictes només es poden solucionar amb l’amenaça de “ja ho parlaràs amb el meu advocat!”, explica la mediadora, qui defensa que “la justícia també és el diàleg”.

Sempre és voluntària

La mediació sempre és voluntària. En alguns casos, els implicats decideixen anar-hi de manera independent i, en altres, els jutges ho recomanen. Del segon grup en forma part una comunitat de veïnats illenca amb pocs propietaris. La relació havia estat sempre propera entre ells, gairebé familiar, però els conflictes legals havien erosionat el bon ambient. Quan varen acudir a una mediació intrajudicial –arran d’un plet en què un dels propietaris havia impugnat un acord comunitari–, el primer que varen expressar tots va ser el desig de recuperar aquella relació d’amistat que havien tingut temps enrere. El que va començar com la resolució d’un únic conflicte va acabar destapant una situació més complexa: en realitat, hi havia dos litigis més pendents, un total de tres. De fet, cada any la comunitat enfrontava impugnacions constants d’un o més propietaris. La mediació va permetre anar més enllà del cas concret i obrir un espai de diàleg. Amb el temps, no només es va arribar a un acord per tancar el procediment inicial, sinó que també es varen resoldre els altres dos plets pendents. El procés, que havia començat per una disputa legal, va acabar amb una comunitat reconciliada.

Una nova llei

A partir d’abril entra en vigor la llei orgànica d’eficiència processal, que obligarà que a quasi tots els assumptes civils sigui obligatori un intent de solució extrajudicial per altres mètodes –els MASC–, abans de poder dur-ho als jutjats. Segons Eva María Cardona, mediadora de la IMIB i responsable de mediació a l’ICAIB, el repte davant aquesta nova llei serà que “aquest intent de solució alternativa no es converteixi en un pur tràmit que s’hagi de passar el més ràpid possible per poder entrar a la via judicial”. Per això, Cardona assegura que seria “interessant” que els professionals de la mediació “aprofitessin per donar a conèixer els beneficis de la mediació”. I evitar així que es faci la sessió inicial només per demostrar que s’ha intentat solucionar el conflicte per altres vies, i d’aquesta manera poder tornar als jutjats quan, pot ser, no és necessari.

“Aquesta nova llei intenta, d’alguna manera, canviar la percepció de la justícia del ciutadà”, explica Llull. No obstant això, la mediadora lamenta que “la societat no està acostumada” a aquesta fórmula. “Hi ha molts assumptes que arriben als tribunals perquè la gent no coneix els mitjans alternatius” per resoldre els conflictes. Per tot això, Llull defensa que la nova llei és “una oportunitat perquè canviï aquesta situació”.

La primera sessió de mediació que ofereix l’IMIB és informativa i “es recomana assistir-hi acompanyat dels advocats”, expressa Cardona, pel fet que “els mediadors no poden donar assessorament judicial”. El preu de les sessions és lliure, però sol ser de 60 euros –la primera– i uns 120 les següents, encara que les mediacions en l’àmbit familiar són gratuïtes i són finançades pel Govern.