Més de la meitat de les persones sense llar a Palma han patit agressions el darrer any
El 70% no té feina ni rep cap tipus de prestació, segons una investigació de la UIB
PalmaLes persones sense llar viuen constantment en una situació de vulnerabilitat extrema i exclusió social, que la pandèmia ha agreujat. Així ho afirma l'estudi Com és la salut de les persones sense llar de Palma? del grup de recerca Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Segons els investigadors, més de la meitat d'aquestes persones han declarat haver patit algun tipus d'agressió, com robatoris, agressions físiques i verbals, extorsions i agressions sexuals. La majoria no han estat denunciades a la policia.
Malgrat que les dones en aquesta situació són minoria, el nombre d'agressions sexuals que varen declarar durant les entrevistes "és alarmant", ha afirmat Miguel Ángel Bedmar, membre del grup de recerca i estudiant de doctorat. Els investigadors han treballat a partir d'entrevistes amb 198 persones en situació de sensellarisme a Ciutat per conèixer la relació amb la salut. Segons el darrer registre de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), que és del 2019, 225 persones viuen sense llar a Palma.
D'altra banda, l'estudi conclou que el 53% de les persones tenen alguna malaltia de salut mental, el 50% tenen alguna afectació crònica i el 30% tenen malalties infeccioses. Bedmar ha remarcat que en moltes ocasions "malalties físiques i de salut mental de manera dual", i "van més vegades a urgències, tenen més ingressos i estan més temps ingressats". "Una persona sense habitatge no pot fer la convalescència, els serveis socials i hospitals intenten allargar els dies d'estada per sortir amb les màximes garanties", ha afegit.
Pel que fa als llocs per dormir, 49 de les persones que han participat en el projecte pernoctaven en albergs, mentre que la resta ho feien a diferents llocs: el 40% al carrer (parcs, bancs o entrades d'habitatges i establiments), el 36% a infrahabitatges (barraques, garatges o habitatges ocupats o abandonats), 11 a l'antiga presó de Palma i la resta en altres llocs, com ara vehicles.
Una recerca amb Es Refugi
El grup de recerca Conflicte, Canvi i Treball Social de la UIB ha tirat endavant, amb l'Associació Altruista Es Refugi, un projecte amb els 25 usuaris de l'entitat, homes sense llar, que s'ha basat a millorar la seva qualitat de vida a través de tallers "encaminats a reconèixer les seves capacitats i fortaleses", ha detallat la investigadora Aina Cañas. En concret, s'han fet 12 sessions d'una hora i mitja perquè les persones es poguessin expressar i ser escoltades.
Dels 25 participants –que tenien entre 22 i 70 anys–, 12 varen completar el procés grupal. El 90% asseguren que estan "molt satisfets" amb la proposta i remarquen la necessitat de fer més accions com aquesta dins l'espai de convivència de la casa d'acollida. Entre ells, hi ha persones que estan en situació d'atur de llarga durada, així com també treballadors de construcció sense contracte o fixos discontinus al sector de l'hostaleria que varen perdre la feina durant la pandèmia. El 80% han tornat a treballar, "i malgrat que siguin amb feines temporals i precàries, els fa sentir molt millor", ha dit Canyas.
Els dos projectes formen part de les 11 investigacions que han finançat l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (ODCS) de la UIB i la Conselleria d'Afers Socials en el marc de les convocatòries de recerca d'impacte social aplicada al desenvolupament humà sostenible en el context de covid-19.