Més multes sobre residus perillosos

PalmaLa intensificació de les tasques d’inspecció sobre residus ha provocat un fort increment de les sancions que el Govern ha imposat per infraccions relatives a l’eliminació de materials perillosos. Així, dels 24 expedients de 2015 s’ha passat als 109 de 2017, però la quantia total de les sancions encara s’ha incrementat de manera més clara, ja que ha passat dels 9.801 euros als 418.495. Pel que fa a 2018, a mitjan agost ja s’havien resolt 62 expedients sancionadors, amb un total de 346.303 euros en multes.

El director general d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, Sebastià Sansó, destaca que, gràcies a la millora dels procediments d’inspecció, també s’han tancat cinc centres d’eliminació de residus que operaven sense llicència o que realitzaven una mala gestió dels materials. Només dos dels centres han reobert les portes. Tres d’ells es dedicaven a la gestió de residus en general i dos estaven especialitzats en material electrònic i elèctric.

El 2017, darrer any comptat de manera sencera, es va tancar amb 44 expedients per abocament de residus, davant un únic expedient el 2015 i vuit el 2016. Les cremes incontrolades sancionades varen ser 23 davant les 3 de 2015, mentre que per gestió incorrecta de residus varen passar d’1 a 12 expedients. Per manca d’autorització de tallers o de transportistes, les sancions varen ser 20, fet que no va suposar un increment tan elevat, ja que el 2015 n’hi va haver 17.

Des del Govern s’explica que en els casos d’infraccions esmentats anteriorment, els residus perillosos surten fora del circuit de gestió i es tracten incorrectament. D’acord amb les denúncies i altres testimonis, és possible tenir constància de la destinació d’aquests residus. El nou Pla director de prevenció i gestió de residus perillosos, en exposició pública, pretén millorar aquesta informació i també la situació.

Segons dades del Govern, a les Illes Balears es declaren a l’any més de 20.000 tones de residus considerats perillosos, tot i que es reconeix que “una part significativa dels residus perillosos generats a l’Arxipèlag es gestionen incorrectament” i no figuren dins aquests comptes. Bona part d’aquests residus són bateries, que en les darreres xifres anuals de l’Executiu s’estima que sumaren 4.051 tones. Els envasos contaminants suposen 3.333 tones; els olis, 2.789; els aparells electrònics i elèctrics, 2.481; els hidrocarburs, 2.044; les terres contaminades, 1.893, i els sanitaris, 1.103. Altres residus perillosos que generen menys volum són: els tòners, les piles, els fluorescents, les pintures i tintes, restes de laboratoris, filtres d’oli, productes clorats, dissolvents i restes d’automoció.

El control de les instal·lacions industrials més contaminants es du a terme a través de l’Autorització Ambiental Integrada (AAI), la qual inclou un apartat específic per a residus produïts i gestionats.

Segons el Pla d’inspecció de les instal·lacions sotmeses a autorització ambiental integrada de les Illes Balears 2017-2022, a l’Arxipèlag hi ha un total de 19 establiments que disposen d’AAI i 5 més en tramitació; és a dir, un total de 24 instal·lacions. El nombre d’instal·lacions sotmeses és baix si es compara amb altres comunitats autònomes com per exemple Catalunya, on hi ha 1.369 establiments.

Pla de residus perillosos

Entre els principals objectius estratègics que es marca el nou pla, destaca el d’assolir, el 2021, una reducció del 10% en pes dels residus perillosos generats el 2010 a les Illes Balears. Així mateix, es proposa recollir selectivament i gestionar de manera correcta el 100% dels residus perillosos generats a l’Arxipèlag abans del 2024.

“No només es tracta de posar sancions, sinó de millorar els procediments per tal d’ajudar tots els implicats a fer una gestió més òptima d’aquests residus”, explica Sebastià Sansó, qui a més a més remarca que és freqüent trobar irregularitats en aquest tipus de tractament. Per exemple, els fluids i els gasos de les geleres són alliberats sense control o molts d’enderrocs es tracten sense tenir en compte que poden contenir amiant. De fet, un dels objectius del pla és retirar l’amiant de tots els edificis i instal·lacions de titularitat pública abans de 2024. Es donarà prioritat als centres educatius i de salut.