MÉS no farà les memòries per al Tribunal de Comptes en castellà: "Volen imposar una manera de ser"

PalmaLa recomanació del Tribunal de Comptes als partits polítics que també publiquin en castellà les seves memòries anuals i no només en les llengües cooficials no ha agradat a MÉS per Mallorca. Malgrat que no és obligatori, sinó opcional, presentar aquest document, el coordinador general del partit i portaveu al Parlament, Lluís Apesteguia, respon amb claredat: "Recollim la recomanació, però no en farem cas. Nosaltres els reclamam que emprin totes les llengües oficials diferents de l'espanyol".

La nova Guia per a la Fiscalització del Principi de Transparència del Tribunal de Comptes estipula que, en els casos en què existeixi una llengua cooficial, "es recomanarà publicar la documentació també en espanyol". Apesteguia assenyala que aquesta consideració "és una demostració clara del que és Espanya i els poders de l'Estat". I afegeix: "És una evidència de la concepció castellana d'Espanya i del fet de voler imposar una manera de ser, de fer i d'existir".

El Tribunal de Comptes es regeix per la Llei orgànica de finançament de partits polítics que sí que obliga a publicar el balanç financer i el compte de resultats. La memòria és un tercer document que vol anar incorporant, tant en castellà com en les llengües cooficials. Ho fa perquè habitualment els partits nacionalistes fan servir només la llengua pròpia –en el cas de MÉS per Mallorca, el català– en les seves comunicacions.

Presumpció de falta de transparència

Pel fet que és una recomanació, explica el jurista i membre de la junta de l'OCB, Antoni Llabrés, "no es pot parlar d'una vulneració de drets lingüístics". Ara bé, assegura que és una mostra de la "manca de sensibilitat d'aquesta institució en relació amb la diversitat plurinacional d'Espanya". Davant aquest fet, Llabrés demana que es continuï el camí de diversitat lingüística iniciat amb l'ús de les llengües oficials al Congrés dels Diputats en aquesta nova legislatura. En la mateixa línia, explica que, així com els òrgans jurisdiccionals funcionen en la llengua del lloc, aquesta situació no s'aplica al Tribunal de Comptes.

Llabrés resumeix la petició del Tribunal de Comptes de manera contundent: "És una recriminació de falta de transparència pel fet de fer un ús normal d'una llengua cooficial. És greu que una administració de l'Estat faci això, que és mostrar un gran desconeixement sobre la realitat plurilingüe del territori en la qual opera".