Més de 500 persones commemoren les víctimes del franquisme al Mur de la Memòria de Palma

PalmaMés de 500 persones han assistit avui migdia a l'acte principal del Dia de record de les víctimes del franquisme, al Mur de la Memòria del cementeri de Palma.

Cada any, el primer diumenge posterior al 24 de febrer es duu a terme aquest homenatge. La data rememora els fets del 24 de febrer del 1937, en què varen ser assassinats el batle de Palma, Emili Darder; l'exbatle d'Inca, Antoni Mateu; l'empresari Antoni Maria Ques, i l'exdiputat i periodista Alexandre Jaume.

Entre els més de 500 assistents, hi ha hagut la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago; el batle de Palma, Antoni Noguera; el regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió; membres de la corporació municipal, i representants de les associacions Memòria de Mallorca i Comissió 24-F.

Enguany, a l'acte hi ha hagut dues importants novetats. La primera, la presència dels batles de Costitx, Antoni Salas, i Esporles, Maria Ramon Salas, en representació dels seus antecessors assassinats i exhumats l'any passat a la fossa de Porreres.

La segona novetat és que ha estat el primer homenatge després que l'Ajuntament de Palma hagi declarat, per acord plenari, el 24 de febrer festiu municipal en record de les víctimes del franquisme. En concret, l'Ajuntament ho ha expressat en una nota, "conscient del deute històric de la societat amb totes les víctimes del franquisme i els seus familiars, i sobretot amb les d’aquesta ciutat, i amb el desig que no quedin mai en l’oblit i de restaurar-ne l’honor i la dignitat, aprovàrem en la sessió plenària del passat dijous dia 22 incloure dins del calendari de festes oficials de la ciutat el 24 de febrer com a Dia de record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme".

Ha començat l'acte Maria Antònia Serra, la conductora de la cerimònia. El primer a intervenir, després d'ella, ha estat Andrés Jaume, nebot net d'Alexandre Jaume. Andrés ha expressat que "la memòria es una obligació moral" i que "el passat no s'oblida, sinó que s'assumeix". El familiar ha recordat que el seu oncle sempre va defensar "una república pacífica i civilitzada" i va ser víctima de "la violència, el fanatisme i la intolerància".

Seguidament ha intervingut Ferran Cano, qui ha assenyalat que "hem de tenir memòria i no oblit". A més, ha indicat que "sabem per quin motiu varen ser afusellats: per aquesta constitució (mostrant-ne una de la Segona República), la més avançada que ha tingut mai aquest país. Una constitució modèlica. Aquesta gent o genteta havien d'afusellar-los perquè no tenien raó. Hi va haver 150.000 consells de guerra". Cano ha recordat que després de la dictadura hi va haver una "transició covarda, la de "tot fermat i ben fermat", negada a jutjar i condemnar "crims de lesa humanitat".

D'altra banda, Dolors Marín, historiadora, en representació de la Comissió 24-F ha recordat que els afusellats, molts joves, "tenien un futur esperançador i creien que l'educació faria millor la humanitat". A més, ha indicat que tenien l'esperança de "regenerar aquesta terra de caciquisme i clientelisme". En aquest punt, Marín ha indicat que "no acceptam la Llei d'amnistia. Intenten imposar silenci i oblit. Intenten posar mordasses. No ens donarem per vençuts. Torna a haver-hi presos polítics".

Així mateix, ha pres la paraula Maria Antònia Oliver, de part de Memòria de Mallorca. Oliver ha qualificat d'"un èxit" l'assistència i els resultats aconseguits. "Hem perdut la por". Ha mostrat l'alegria pel fet que "el Govern de les Illes Balears hi posarà una denúncia" i ha recordat que "hem estat tan sols durant anys...". "Hem passat de la memòria individual a la memòria col·lectiva i ha estat molt bonic treballar pels drets de les víctimes". També ha demanat que "l'Estat anul·li les sentències". Finalment, ha recordat que "Carme Cano Darder, que ja no és amb nosaltres, reclamava la casa d'Emili Darder, d'on penja aqueixa bandera (fent referència a l'espanyola actual)".

La batlessa d'Esporles ha assenyalat que gràcies al batle assassinat "sabem ser una societat més justa" i ha indicat que era conegut com "el bon Jesús de la Vilanova" per la seva manera de ser.

El batle de Costitx també ha recordat que "Pere Vallespir era forner, pagès i carter. Va ser batle durant un mes i va aconseguir un solar per a l'escola. Quatre cases més enllà vivien els denunciants, eren coneguts de tota la vida".

En representació de la memòria d'Antoni Mateu, batle d'Inca, ha parlat Antoni Rodríguez. Rodríguez ha recordat tots els inquers represaliats i ha assenyalat que, a hores d'ara, "ens discuteixen el dret de decidir, el dret de dir i, fins i tot, el dret de cantar", en referència al raper Valtonyc, condemnat per la lletra d'un rap a tres anys i mig de presó. En aquest sentit, Rodríguez ha indicat que "avui dia vindrien a cercar-nos. No ho dubteu. No hi ha temps que no torn".

Seguidament, ha intervingut la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern, Fanny Tur, qui ha animat a "continuar defensant la democràcia", assegurant que "fins que tothom no sigui a casa ens tornarem a reunir".

Finalment, ha tancat l'acte el batle Antoni Noguera, qui ha assenyalat que "varen ser afusellats per defensar unes idees. Si poguéssim extrapolar els fets, tots els batles aquí presents, tots nosaltres, seríem detinguts i assassinats. Gent diversa i de diversos partits". Noguera ha recordat els 2.400 assassinats a Balears: "Qualsevol persona que defensava la democràcia era sensible de ser assassinada. Gràcies a ells per donar la vida per la democràcia i la república". També ha donat les gràcies a les "entitats socials que han fet força durant tant de temps. "Sense ells, avui no seríem aquí". Finalment, ha advertit que "la democràcia és una obra col·lectiva. Si retrocedeix, és culpa de tots" i ha entonat un "Visca la Segona República!".

L'acte ha acabat amb la interpretació de 'La Balanguera' i una entrega de flors mentre se sentia l'himne de la Segona República, oficialitzat per Rafael de Riego un segle abans, el 1820, i escrit pel seu company liberal Evaristo San Miguel.