Més risc de foc i plagues: els efectes del temporal a la Serra

PalmaEls prop de 300.000 arbres arrabassats o esqueixats pel temporal del dissabte 29 d’agost que va afectar la serra de Tramuntana disparen el risc d’incendi. El cap de fibló i l’esclafit que varen fer destrosses incrementaren les tones de fusta que ara es descomponen i que amb vista a l’estiu que ve són una “bomba de rellotgeria”, segons el tècnic del Servei de Gestió Forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Joan Santana. Les 682,8 hectàrees de pinar i alzina danyades estan classificades com a Zona d’Alt Risc d’Incendi Forestal. Si s’hi suma el sòl no forestal afectat, la superfície feta malbé augmenta a 736 hectàrees.

L’Executiu també té identificats a la zona fins a 12 punts crítics per a la prevenció de focs on seria més difícil extingir-los. A més, entre la fusta podrida a llarg termini poden proliferar plagues d’escarabats com el Tomicus destruens i l’ Orthotomicus erosus, que perforen els troncs dels arbres més debilitats. Per evitar aquest escenari, la Conselleria comença aquest dilluns 14 les tasques per minvar els impactes i preveu instal·lar 150 trampes contra els insectes.

El pla de restauració de la Conselleria disposa de 279.949 euros per fer tasques d’emergència immediates. Les actuacions prioritzen els nuclis urbans del port del Canonge, les urbanitzacions Nova Valldemossa i Son Cabaspre i els voltants del punt verd de Banyalbufar. L’objectiu és evitar caigudes d’arbres damunt de persones, habitatges i carreteres. També es faran faixes de prevenció d’incendis forestals a la Ma-10, el camí d’accés al port i a les dues urbanitzacions. “Cal que els punts crítics estiguin nets per maig per evitar incendis”, comenta Santana, perquè el pla preveu reduir la matèria vegetal que podria servir com a combustible en cas d’incendi. A mitjan i llarg termini se cercarà més finançament per fer actuacions similars però que són menys prioritàries, afegeix el tècnic.

De fet, el Consell de Govern va acordar el 7 de setembre sol·licitar al Consell de Ministres que declari els municipis de la Serra zona afectada greument per una emergència de protecció civil. La declaració permetria rebre ajudes estatals per pagar els danys causats pel temporal, segons va informar el Govern. Santana destaca que el 94,4% de la superfície afectada pel temporal està dins del Paratge de la serra de Tramuntana i això vol dir que és un espai “molt singular” i que, a més, té un fort ús públic. “L’excursió del camí de la Volta del General que uneix Banyalbufar i el port del Canonge n’és un exemple”, diu.

Què fer amb tanta fusta?

Els fenòmens meteorològics extrems com els que varen afectar la Serra el 29 d’agost són cada vegada més recurrents a les Balears, segons Santana. El 2012 un cap de fibló va afectar el bosc del Clot d’Aubarca, a Escorca, mentre que el 2017 n’hi va haver un altre a Menorca i l’any passat a Eivissa. “Fa tres anys que se’n registren més”, apunta el tècnic, que es pregunta: què podem fer amb tota la fusta que queda en descomposició? L’expert troba a faltar un teixit empresarial a les Balears que estigui dedicat a l’aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic. Com que actualment a les Illes no hi ha un mercat que pugui absorbir la quantitat de llenya produïda pels temporals i la gestió dels boscos, “no queda més remei que triturar la fusta i incorporar-la al sòl perquè es descompongui”, explica Santana. A tall d’exemple comenta que si hi hagués tres calderes de biomassa públiques repartides pels municipis de la Serra, seria possible alimentar energèticament escoles i altres edificis.

El professor de Botànica de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Gil, creu que amb les actuacions que ara farà la Conselleria de Medi Ambient el bosc es podrà recuperar de manera natural, però passaran fins a 40 anys perquè torni a ser com abans del temporal d’aquest final d’agost. I tot dependrà de si no hi ha més fenòmens naturals o d’origen humà que n’alterin el procés. “A les Illes els focs són pràcticament tots provocats”, assegura, i diu que també n’hi ha que són produïts indirectament si algú tira, per exemple, una llosca o un vidre. “Deixaria els troncs que queden drets i que no poden causar cap accident”, aconsella, i afegeix que en aquest cas no hi haurà greus problemes d’erosió del sòl com sí que passa després d’un incendi perquè hi ha molt de sotabosc. Sí que veu necessari, però, retirar les restes d’arbres més accessibles. A més, adverteix que la densitat de cabres també podrian suposar un problema per a la recuperació del bosc.