MÉS dona al PSIB un dia per rectificar sobre l’exoneració del català a la sanitat

PalmaEl coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha advertit el PSIB de "mesures contundents" si aquest dimarts no canvia la seva postura sobre l'exoneració del català en el procés d'estabilització al sector sanitari. En roda de premsa aquest dilluns després de la reunió de l'Executiva del partit, Apesteguia ha explicat que "no pot permetre que no es garanteixi el dret lingüístic als ciutadans" amb aquesta convocatòria en què no s'exigeix el català a determinades categories.

Des de MÉS han considerat que hi ha "marge de canvi" d'aquestes convocatòries publicades al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), però "un no pot negociar amb qui no vol negociar", ha dit. De tota manera, ha corroborat que "sobre la taula" no hi ha la possibilitat de sortir del Pacte del Govern, tot i que ha indicat que hi ha altres mesures. "No estam jugant a les amenaces. La política no pot tenir aquesta actitud com si fos una partida de pòquer, nosaltres estam en política perquè les coses es facin bé", ha dit.

Després d'un dia "intens" de negociacions amb el PSIB i les Conselleries de Presidència i Salut, MÉS ha celebrat una Executiva extraordinària per debatre la decisió de la formació sobre aquestes convocatòries, que entren dins del procés d'estabilització del personal interí de la comunitat. Apesteguia ha explicat que, malgrat no ser informats d'aquestes convocatòries, van mostrar "les discrepàncies", ja que hi ha tres processos de l'IbSalut que incompleixen la legislació vigent.

En concret, s'ha referit al Decret Llei 6/2022, que contempla una moratòria de dos anys perquè el personal n'acrediti el nivell de català. Segons MÉS, aquestes convocatòries de sanitat no inclouen aquesta moratòria, és a dir, preveuen l'exempció de la llengua catalana. El coordinador general de MÉS ha indicat que fan aquesta petició de "responsabilitat" al PSIB per dues raons. Primer, per garantir el dret lingüístic dels pacients i, segon, per no perillar el procés d'estabilització dels sanitaris, "que és importantíssim per a les Balears".

El malestar de MÉS ve perquè les tres convocatòries del procés d'estabilització que afecten metges i infermeres a les Illes eximeixen els aspirants d'acreditar els coneixements de la llengua catalana. D'aquesta manera, es fa una excepció al decret per reduir la temporalitat en l'ocupació pública a les Balears, que dona un marge de dos anys a les persones que accedeixin a una plaça fixa per acreditar el coneixement de català que li correspon en la seva categoria.

Malestar al Consell de la Llengua

L'exempció del català per a les categories de metges i infermers no només ha generat tensió dins El Pacte sinó que també ha generat malestar dins el Consell Social de la Llengua Catalana. La setmana passada, el grup de membres independents elegits pel Govern de l'organisme va enviar una carta a la presidenta Francina Armengol demanant que corregís "el despropòsit que suposa" el fet que aquests professionals sanitaris no hagin d'acreditar els coneixements de la llengua pròpia i expressant el seu "desconcert, preocupació i protesta" per la política lingüística de l'Executiu, i en concret, de la capacitació lingüística del Servei de Salut.

Per la seva banda, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha amenaçat a dur el procés d'estabilització a la justícia si el Govern no rectifica. L'entitat considera que es concedeix als professionals una "exempció vitalícia de coneixements de català" que és "discriminatòria per als pacients i políticament inexplicable i jurídicament impugnable". A més, han sol·licitat un ple extraordinari del Consell Social per tractar la qüestió.