Més turisme cultural i recursos per a la investigació, efectes immediats de la Menorca Talaiòtica

MaóLa declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco afavorirà el creixement del turisme cultural i de l’economia insular. Aquestes són les principals conseqüències que preveuen els impulsors del projecte, després de fer-se oficial la distinció a la darrera reunió del comitè duita a terme a Riad (Aràbia Saudita), aquest 18 de setembre.

L’experiència a altres indrets del territori espanyol convida a pensar que el nombre de visitants podria doblar-se. I cal recordar que les darreres xifres oficials facilitades per la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM) situen dos jaciments arqueològics entre els més visitats enguany, amb 27.565 usuaris al poblat de Torre d’en Galmés i 16.491 a la Naveta dels Tudons.

Així, aquest flux de visitants, l’impuls a la investigació científica, l’arribada de més recursos econòmics per a la preservació dels jaciments i la incorporació de nous professionals a l’Agència Menorca Talaiòtica són els beneficis més directes a curt i mitjà termini que es destaquen per a l’illa i el coneixement arqueològic.

L’actual presidenta de l’Ateneu de Maó, Margarita Orfila, va ser la impulsora de la proposta, l’any 2009, quan exercia de cap de secció d’història i arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME). Aquest organisme va ser qui va traslladar al Consell de Menorca la possibilitat d’aconseguir la declaració i s’engegà, així, un llarg procés que finalitzà el 18 de setembre amb l’anunci de la declaració. Orfila explica que, en el cas d’altres llocs o béns que han obtingut la distinció, el turisme cultural ha crescut entre un 50% i 100%. “Es tracta d’un turisme desestacionalitzador, que visitarà el Camí de Cavalls, La Mola, el Llatzeret, aprofitarà per gaudir d’un concert de música clàssica o jazz i comprarà productes a les botigues de l’illa, així com consumirà als bars i restaurants menorquins”, remarca.

Aquest, però, no serà l’únic impacte, ja que Margarita Orfila apunta especialment al camp científic i a les investigacions arqueològiques dels jaciments talaiòtics: “El futur exigeix saber molt més del nostre passat, s’ha aportat molta informació de les investigacions duites a terme i creim que la declaració serà un impuls per sumar nous coneixements”. En aquest sentit, recorda que en els últims anys Menorca ha estat un pol d’atracció per a diversos equips d’arqueòlegs arribats de l’estranger. “Cada vegada són més les universitats i entitats científiques d’investigació que volen treballar a l’illa, i a partir d’ara n’esperam un augment”, confessa.

Un avenç rellevant

La creació d’un òrgan com l’Agència Menorca Talaiòtica i el fet que ja estigui en funcionament des de fa un any també es veu com un avenç rellevant en la difusió i preservació dels 280 jaciments inclosos en la declaració, entre els més d’un miler i mig que hi ha a l’illa. Són aquesta densitat patrimonial i el seu estat de conservació que han fet decantar la balança a favor de la proposta menorquina. El director de l’Agència, l’arqueòleg Antoni Ferrer, destaca que va ser l’institut Icomos (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics) qui va recomanar la creació d’un òrgan específic que treballàs pels béns declarats i en desenvolupàs un pla de gestió, amb l’objectiu de desvincular-los del Pla general de patrimoni del Consell.

Amb la declaració a la mà, considera que “encara queda molta feina per fer” i la vincula a la promoció, la conservació, la divulgació i la investigació dels béns de la Menorca Talaiòtica. La investigació és un aspecte essencial per a Ferrer i, en aquest sentit, confessa: “Encara ens falten molts de detalls sobre els talaiots, les construccions que donen nom al projecte, i és necessari millorar la infraestructura per rebre l’augment de visitants en els jaciments on es fa una gestió activa”. A més, l’Agència té un important repte a tocar: la incorporació de nou personal. Tant és així que ara mateix només hi ha contractat el director, tot i que la previsió és que s’hi sumin un administratiu de manera immediata i progressivament tècnics que puguin executar els projectes que preveu el pla de gestió. L’organisme té un pressupost d’1,7 milions d’euros, xifra que s’incrementarà fins als 2,1 milions d’euros l’any 2030.

Entendre el nou estatus de Menorca

Per al coordinador de l’expedient que ha aconseguit convèncer la Unesco, Cipriano Marín, el primer que cal fer és “entendre el nou estatus de Menorca de valor excepcional universal”, un fet que, segons diu, implica “el compromís de tota la comunitat internacional al pla presentat per l’illa amb la finalitat de garantir la preservació dels jaciments”. Marín apunta que “hi ha persones que només viatgen per visitar llocs declarats Patrimoni Mundial, i aprofiten per descobrir la resta de possibilitats que ofereix la destinació”.

La directora del Museu de Menorca, Carol Desel, assenyala l’”enorme” responsabilitat que implica la fita assolida, “una responsabilitat que ja teníem en aquesta instal·lació, de continuar rebent i treballant en els objectes que surten de tots els jaciments que formen part de Menorca Talaiòtica, perquè es conservin”. Desel confia continuar augmentant el nombre de visitants al museu: “Aquesta declaració farà que rebem més visites i, per tant, tindrem més responsabilitat quant a difusió i de facilitar la informació demanada”. I anuncia que han iniciat l’anàlisi i tasques per “preparar com s’ha d’incorporar la declaració dins l’espai museístic. S’ha de tenir en compte que una quarta part del museu està dedicada a la prehistòria i és l’àrea que més interès desperta als visitants. Ara s’ha de valorar com explicam la part de Patrimoni Mundial”. Segons confirma, el museu tindrà un espai dedicat a la Menorca Talaiòtica a les dues sales principals, espai que s’inaugurarà pròximament.