"Soc mestra de la pública, però el meu fill farà FP a la privada perquè encara no té plaça"

Barcelona"Som de Sant Andreu i sempre hem anat a l'escola i a l'institut públics del barri", explica la Maite. Ara, però, assegura que haurà de "menjar-se" els seus principis per tal d'assegurar-se que el Pau, el seu fill, pugui començar un grau superior de comerç internacional aquest setembre. "És trist dir-ho, però soc mestra de la pública i el meu fill farà FP a la privada perquè encara no té plaça".

El Pau és un dels 31.404 alumnes que al juliol es van quedar sense una plaça de FP assignada tot i poder marcar una desena d'opcions a la preinscripció. Tots tenen una altra oportunitat a la nova repesca que es farà a partir del 12 de setembre, quan les classes ja hagin començat.

"Quan a finals de juliol vaig veure que no havia entrat, després d'haver marcat sis opcions en diferents centres de matí i de tarda, em vaig atabalar molt, i al final he acabat pagant matrícula en una privada, perquè no ens podem arriscar a esperar i que ens trobem a mitjan setembre sense cap institut", reconeix la mare del Pau. Assegura que el seu fill "té sort" que ells es puguin permetre pagar una matrícula en un centre privat, però que altres companys no s'ho poden pagar.

La decisió de la Maite també es repeteix en altres famílies que, davant l'angoixa que els genera la incertesa de no saber si hi haurà una cadira per al seu fill a la pública, acaben matriculant-los en un cicle formatiu en un centre privat "per si de cas".

Facilitar el procediment

Segons el responsable de FP de la UGT, Jesús Martín, la falta d'oferta dels estudis més sol·licitats a la pública és un dels motius pels quals en l'última dècada els estudiants de FP que fan classe a la privada s'han quintuplicat a tot l'Estat. També insisteix que cal "simplificar els mètodes per preinscriure's" i agilitzar-los perquè a finals de juliol "tothom sàpiga a quina classe va".

Aquesta complicació del procediment per obtenir una plaça per fer un cicle a la pública –que en l'últim curs s'ha modificat i avançat sense aconseguir millorar la situació– és del que també es queixa la Mireia. La seva filla Martina sí que té plaça en un centre de FP, però és en un cicle que no li interessa. "Vam marcar les tres primeres opcions per fer el grau de guia de medi ambient i de lleure a prop de casa", recorda la seva mare, que afegeix: "Després, com que hi ha deu opcions per omplir, en vam posar algunes més per si de cas". Al juliol, totes dues van veure que havia entrat a la quarta opció, un cicle de manteniment d’embarcacions d’esbarjo que a la Martina no li interessa. "Diuen que si se'ns ha adjudicat una plaça ja no podem canviar, però cadascú ens explica una cosa diferent... El que no pot ser és que un tràmit que les famílies fem només un cop a la vida sigui tan i tan difícil d'entendre i de gestionar", critica la mare. També assegura que, com que la majoria de companys de la filla van optar per fer batxillerat, ella va donar per fet que entrar en un cicle formatiu "seria fàcil perquè no hi ha tanta demanda", quan a l'hora de la veritat la FP són uns estudis que van a l'alça.

"Veient aquest desgavell, hem decidit assegurar-nos plaça a la privada", explica la Mireia, que no té clar si a final de curs intentarà fer el canvi a un centre públic perquè no vol que la Martina, després de patir una etapa complicada a l'ESO, ara s'hagi d'adaptar dues vegades a un nou ambient. "L'únic que estem aconseguint amb tot això és que només puguin estudiar el que volen els que tenen cert nivell adquisitiu", lamenta.