Mestres sense horari

Clara Borrós

“Em preocupa no poder ajudar-los a tots”

“Soc la cap d’estudis de l’Escola Parellada de Sant Boi. La cosa més complicada d’aquesta situació és no interactuar amb els alumnes: perquè l’aprenentatge sigui significatiu ha de ser vivencial i ara ho estan fent tot amb una pantalla. Tinc un fill a 6è i un a l’ESO i he comprovat que cada centre ho fa com vol. A vegades ells tenen classe amb el tutor mentre jo tinc un claustre. I els envien activitats i fan amb mi el que farien amb el mestre: «I això com ho faig?» Per això, als mestres de l’escola els dic que les feines han de ser autònomes.

Em preocupa no poder ajudar tots els alumnes. Tenim nens que no es poden connectar i amb situacions molt difícils. Penso més en com estan anímicament que en les notes o continguts.

M’agradaria que hi hagués un canvi de xip i que s’establissin pautes perquè no hi hagi desigualtats. No pot ser que hi hagi tantes diferències entre centres”.

Maria (nom fictici)

“Em provoca estrès no dominar la tecnologia”

“Tinc plaça definitiva en una aula d’acollida d’una escola del Baix Llobregat. Ho estic passant malament perquè aquest nou sistema de treball em va molt gros. Per a mi és un xoc molt bèstia perquè em provoca estrès no dominar les noves tecnologies i, tot i que demano ajuda, l’escola no me la proporciona. No tothom treballa amb la mateixa velocitat i sento que no puc aprendre tot això. Se’ns demana molt i a mi em costa assumir que no ho puc assolir tot.

M’anava a incorporar la setmana passada després d’un temps de baixa. Tinc fibromiàlgia i, a més, he de cuidar la meva mare i la meva tieta. He demanat a l’escola que m’incloguin en les reunions virtuals de cicle, però m’han ignorat bastant. Ho visc amb molta angoixa. Noto que estic molt despenjada de l’escola i que la meva substituta ja ho té tot per la mà. Em sap greu, però m’he arribat a plantejar deixar la docència”.

L’ARA recull el testimoni de docents, des d’infantil fins a graus superiors, que s’enfronten a haver d’avaluar i acompanyar els alumnes a través de videoconferències, trucades i ‘whatsapps’ a totes hores

Francesc Antúnez

“Sempre hi ha algun problema per resoldre”

“Soc tutor del grau superior a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona. Tot plegat ens ha agafat a contrapeu i vam trigar una setmana a preparar les videoconferències i a organitzar-nos. Fer les classes en línia és complicat, perquè no tothom pot seguir-les bé. A mi mateix m’ha passat: tenim dos ordinadors i els meus fills també els necessiten per fer les feines de l’escola. Hem hagut de fer una planificació familiar per organitzar-nos. A més, els alumnes no estan acostumats a estar tantes hores davant l’ordinador i sí que noto falta d’atenció i que he d’estar molt a sobre seu. Per això tinc contacte quasi diari amb els alumnes: sempre hi ha algun problema per resoldre i hi ha una feina emocional de preguntar com estan. Penjo les classes al Zoom, fem tutories i els delegats tenen el meu telèfon personal.

La sensació és que vaig molt més atabalat que abans, que era més àgil. Trigo molt temps a organitzar la feina i adaptar els continguts, però també és cert que totes les classes que estic enregistrant en vídeo són una inversió que podré aprofitar els pròxims cursos i que en poc temps he millorat molt en l’àmbit digital!”

Montserrat Martín

“M’agradaria ser justa amb la nota dels de 2n”

“Soc professora de llengua castellana i de francès a l’Institut Mercè Rodoreda. M’angoixen sobretot els alumnes de 2n de batxillerat perquè crec que la selectivitat, d’una manera o una altra, la faran segur. M’agradaria poder-los examinar de debò, perquè la nota ha de ser molt acurada i vull ser justa. Aquest any les notes dependran més que mai de la generositat dels centres i això és injust. També s’hi barreja que tinc un fill a 2n i que l’he de fer treballar aquests dies. Només tenim un ordinador amb webcam i, encara que ell agafa el seu mòbil si ens coincideixen les videotrucades, la connexió no és prou forta.

Crec que no eren necessàries les instruccions (algunes contradictòries) del departament. Ja tenim clar que a l’ESO tindrem en compte la nota dels dos primers trimestres i no cal que ens diguin que no podem avançar continguts, perquè per moltes coses que t’inventis mai es podrà substituir una classe presencial. Per això intentaria que els de 2n de batxillerat poguessin tenir uns dies de classe abans de la selectivitat. I també em sap greu per alguns alumnes per a qui anar a l’institut era una manera d’escapar-se de la realitat dolorosa que tenen a casa, i que aquests dies tenen un patiment especial.

Mercè Martínez i Montse Serrat

“Ens ha obligat a ser creatives”

“Som les coordinadores d’infantil i primària d’El Petit Miquel de Vic. La situació ens ha obligat a ser creatives i reinventar-nos. A infantil hem hagut de buscar nous recursos digitals per arribar als alumnes. La dificultat més gran és no tenir el contacte físic, perquè amb els més petits les abraçades i trobar-nos cada dia és molt important. Ara, a través de la pantalla, és difícil arribar-hi, però intentem que amb les videoconferències diàries la comunicació sigui senzilla.

Per a l’escola ha suposat un esforç molt gran, però també una oportunitat. Els aprenentatges s’han accelerat i ara ja no anirem enrere. A primària fem videoconferències amb els tutors cada dia, i també d’individuals, de música, anglès i salut durant la setmana. Ens preocupa l’acompanyament emocional i també arribar a tots els alumnes. Amb la implicació dels mestres hem buscat diferents canals per contactar-hi”.

Rosana Martín

“Hem d’estar disponibles les 24 h”

“Soc la cap d’estudis de l’Escola Pau Casals de Rubí. Som un centre Magnet i treballem amb la Filmoteca de Catalunya. El nostre lema és “Una escola de pel·lícula” i crec que s’ha demostrat. M’esperava una reacció així del claustre, però s’han superat. Hi ha molt bona predisposició dels mestres, a pesar que per a ells és una sobrecàrrega de feina: ara no tenim horari, fem moltes videoconferències per coordinar-nos i els whatsapps són constants, i a més la comunicació amb les famílies a vegades és en hores intempestives, perquè envien correus i missatges a totes hores. Hem d’estar disponibles les 24 hores perquè som un servei públic i perquè el que més ens preocupa és la seva situació emocional. Intentem solucionar cas a cas perquè cap alumne quedi enrere, i també hem penjat uns tutorials sobre com enviar un correu o com adjuntar arxius per ajudar les famílies”.

Mercè López

“No podem garantir la inclusió ni la igualtat”

“Faig mitja jornada en una escola del Papiol però ara treballo nou hores al dia. Tinc 96 alumnes de 5è i 6è i els correus són constants, de pares que no saben pujar coses a internet. Fer avaluable aquest tercer trimestre no té cap sentit. No estem respectant la filosofia de l’escola: ara no podem garantir la inclusió ni la igualtat, perquè no podem arribar a tothom. ¿Hem d’estar pendents dels deures quan hi ha gent que no en té ni per dinar? En una guerra no hi ha escola, i això és una guerra.

Tinc companyes a punt de jubilar-se a qui els costen les noves tecnologies. Des de casa intento ajudar-les. També enviem propostes d’activitats, truquem als alumnes amb el nostre telèfon i hi fem videotrucades. Penso que no hem de suspendre ningú i que ens hem de centrar en la part emocional. I no dic que no em treguin res del sou. A vegades penso que han fet aquest trimestre avaluable per justificar-nos el sou”.