Els metges comencen a tenir esperances amb les vacunes contra el càncer

Sembla un somni gairebé impossible: una vacuna contra el càncer que protegeixi persones sanes amb un alt risc de patir-ne. El mateix sistema immunitari anihilaria qualsevol cèl·lula maligna incipient. La vacuna funcionaria de la mateixa manera que les que protegeixen contra malalties infeccioses. Tot i això, a diferència del que passa amb aquestes últimes, malgrat els grans esforços dels investigadors la perspectiva de desenvolupar vacunes contra el càncer tot just es comença a albirar. El cas és que són molts els qui esperen que, aquest cop sí, l’èxit en la recerca d’una vacuna contra el càncer sigui a prop. La primera vacuna candidata s'adreça a persones que tenen una gran probabilitat de desenvolupar càncer de pàncrees, un dels més difícils de tractar un cop sorgeix. Altres estudis se centren en persones amb un alt risc de càncer de còlon i de mama.

Val a dir que aquests estudis es troben en estadis inicials i els esforços podrien quedar en no res. Però les dades de models animals són encoratjadores, com també alguns estudis preliminars en pacients humans. Els investigadors transmeten un cert optimisme. “No hi ha cap motiu pel qual les vacunes contra el càncer no hagin de funcionar si s’administren en els estadis més inicials”, assegura Sachet A. Shukla, director del programa de desenvolupament d’una vacuna contra el càncer del centre oncològic MD Anderson Cancer Center. I afegeix: “Ha arribat el moment de concebre les vacunes contra el càncer”. El Dr. Shukla té accions d’empreses que desenvolupen vacunes contra el càncer.

La seva opinió se situa a anys llum del punt en què es trobava la recerca fa una dècada, quan els investigadors gairebé s'havien rendit. Estudis que llavors haurien semblat castells de cartes avui són una realitat. “Se n’haurien fet creus”, diu la Dra. Susan Domchek, investigadora principal d’un estudi de la Universitat de Pennsilvània per trobar una vacuna contra el càncer de mama. Ara Domchek i altres investigadors anticipen un temps en què es podria vacunar i protegir qualsevol persona que pateixi una patologia precancerosa o tingui una predisposició genètica al càncer. “De moment no és sinó una aspiració, però s’ha de pensar en gran”, diu.

Un pronòstic menys funest

Marilynn Duker sabia que el seu arbre genealògic estava esquitxat de familiars que havien tingut càncer. Per això, quan un assessor genètic li va oferir practicar-li unes proves per comprovar si era portadora d’alguna de les trenta mutacions genètiques relacionades amb el càncer, s’hi va avenir de bon grat. Les proves van revelar que tenia una mutació al gen CDKN2A que predisposa els portadors al càncer de pàncrees. “Em van trucar i em van dir: ‘Tens aquesta mutació. No hi pots fer res’”, recorda Duker, que viu a Pikesville (Maryland, EUA) i és consellera delegada d’una empresa d’habitatges per a la gent gran. Des d’aleshores va començar a sotmetre’s periòdicament a proves d’imatge i endoscòpies al pàncrees. Els controls van revelar l’existència d’un quist. Tot i no haver canviat en els últims anys, si evolucionés fins a esdevenir un càncer el tractament probablement no tindria èxit.

Els pacients com Duker no tenen gaires opcions, apunta la Dra. Elizabeth Jaffee, directora adjunta del Centre d’Oncologia Integral Sydney Kimmel de la Universitat Johns Hopkins. Una persona amb quists més avançats podria evitar el càncer si li extirpessin el pàncrees, però això li causaria immediatament diabetis i problemes digestius greus. Una intervenció tan dràstica podria valdre la pena si salvés la vida del pacient, però moltes lesions precanceroses no arriben mai a convertir-se en un càncer, tot i no rebre cap tractament. Ara bé, si les lesions esdevenen canceroses, el pronòstic és funest, encara que es detecti la malaltia en estadis inicials. Tanmateix, aquests casos també representen una oportunitat de posar a prova la vacuna, afegeix la Dra. Jaffee.

En el càncer pancreàtic, explica, el primer canvi de les cèl·lules normals en el camí cap a la malignitat és gairebé sempre una mutació en un gen relacionat amb el càncer que es coneix bé: el KRAS. Seguidament, es produeixen altres mutacions genètiques. N’hi ha sis que impulsen el creixement del càncer de pàncrees en la majoria de pacients. Aquesta informació va permetre als investigadors de la Universitat Johns Hopkins concebre una vacuna que entrenés els limfòcits T -un tipus de glòbuls blancs del sistema immunitari- perquè reconeguin les cèl·lules portadores d’aquestes mutacions i les eliminin.

El primer assaig amb la vacuna experimental, un estudi de seguretat, es va dur a terme en dotze pacients amb un càncer pancreàtic en estadi inicial que ja s’havia tractat quirúrgicament. Tot i haver detectat el càncer poc després de l'aparició i haver-lo tractat, els pacients de càncer de pàncrees normalment tenen entre un 70% i un 80% de probabilitats de recaure-hi els anys següents. Quan el càncer pancreàtic torna, ho fa en forma metastàtica i mortal. Dos anys després, els pacients encara no havien patit cap recaiguda.

Ara s’ha administrat la vacuna experimental a Duker i un altre pacient amb la intenció d’evitar que desenvolupin un tumor des de bon principi. “Estic molt il·lusionada amb aquesta oportunitat”, comenta Duker. La vacuna sembla segura i ha provocat una resposta immunitària contra les mutacions més habituals d’aquest tipus de càncer. “De moment, tot va bé”, afirma la Dra. Jaffee. Només el temps dirà si la vacuna evita l’aparició del càncer.

Una vacuna que necessita millorar

En certa manera, la recerca de vacunes contra el càncer la va encetar la Dra. Olivera Finn, una il·lustre professora dels departaments d’Immunologia i Cirurgia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh. El 1993 va obrir camí amb una vacuna dirigida al nucli d’una molècula, la muc1. En les cèl·lules normals, aquesta molècula és invisible per al sistema immunitari perquè està recoberta d’un garbuix de molècules de sucre. Malgrat això, en els càncers de còlon, mama i pàncrees, la molècula pot esdevenir visible per al sistema immunitari. Per aquest motiu semblava una diana perfecta per a la vacuna, atès que podia fer possible que el sistema immunitari ataqués només les cèl·lules canceroses. Ara ella i un company gastroenteròleg de la Universitat de Pittsburgh, el Dr. Robert Schoen, miren de prevenir els pòlips de còlon precancerosos amb una vacuna. Però interceptar el càncer pot ser complicat.

Per continuar la recerca es van centrar en persones a qui en colonoscòpies havien detectat pòlips en estat avançat. Els pòlips són protuberàncies que poden créixer al còlon, tot i que només una minoria es tornen canceroses. L’objectiu, assenyala el Dr. Schoen, era que la vacuna estimulés el sistema immunitari dels pacients per prevenir l’aparició de més pòlips. En ratolins va funcionar. “Em vaig dir: ‘Molt bé, això és genial’”, recorda el gastroenteròleg.

Tanmateix, en un estudi recent en què van participar 102 pacients de sis centres mèdics a qui es va assignar aleatòriament la vacuna preventiva o un placebo, s’han obtingut resultats diferents. Tan sols una quarta part dels vacunats va desenvolupar una resposta immunitària i no es va observar una reducció significativa de la reaparició de pòlips en el grup de pacients vacunats. “Hem de treballar per tenir una vacuna millor”, comenta el Dr. Schoen.

La prevenció del precàncer

La Dra. Mary L. Disis, directora de l’Institut de Vacunació contra el Càncer de la Universitat de Washington, vol prevenir el càncer de mama en dones amb variants genètiques d’alt risc. Les seves esperances inicials són més modestes. Un dels seus objectius consisteix en ajudar les dones que presenten un carcinoma ductal in situ, una lesió que els metges anomenen precàncer. El tractament estàndard d’aquesta patologia és quirúrgic, però hi ha dones que també se sotmeten a quimioteràpia i radioteràpia per protegir-se de desenvolupar un càncer de mama invasiu. “Idealment, la vacuna substituiria aquests tractaments”, afirma Disis.

Per aconseguir-ho, en un primer moment es va fixar en les cèl·lules mare del càncer de mama. Aquestes cèl·lules, que es troben en els estadis inicials dels càncers, són resistents a la quimioteràpia i la radioteràpia i poden causar metàstasis. Són les responsables de recaigudes en càncers de mama, explica Disis, que ha rebut subvencions de farmacèutiques i és cofundadora d’EpiThany, una empresa que desenvolupa vacunes. La Dra. Disis i el seu equip van detectar una sèrie de proteïnes en aquestes cèl·lules mare. Tot i que la seva presència era normal, les cèl·lules canceroses produïen les proteïnes en qüestió a un nivell molt més alt que les no canceroses. Això representava una oportunitat de provar una vacuna que produís algunes d’aquestes proteïnes.

La vacuna es va provar en dones amb càncers avançats ben assentats. Malgrat no curar-los, va demostrar que podia generar una resposta immunitària que podria resultar útil en etapes més primerenques de la malaltia. La seva esperança, explica, és aconseguir una reducció o la remissió total de les lesions abans que les dones se sotmetin a una operació per extirpar-les. “Seria una prova que la vacuna és eficaç a l’hora de fer neteja”, diu. Si la vacuna prospera, les pacients es podrien sentir còmodes prescindint de la quimioteràpia o d’una operació.

Dibuixar un futur esplendorós

“Crec que els pròxims cinc anys hi haurà unes quantes vacunes que obtindran l’aprovació per a ús clínic”, pronostica la Dra. Disis. I prediu que les primeres serviran per evitar recaigudes en pacients que hagin estat tractats de càncer amb èxit. “Em fa l’efecte que després passarem molt ràpidament a la prevenció primària”, que implica administrar les vacunes a persones sanes amb un alt risc.

Altres experts també es mostren optimistes. “Almenys coneixem el full de ruta”, apunta la Dra. Shizuko Sei, directora mèdica del Grup de Recerca de Desenvolupament d’Agents Quimiopreventius de l’Institut Nacional del Càncer dels EUA. “Hi haurà qui no hi estigui d’acord, però en aquests moments la resposta és: sí, és possible produir vacunes per interceptar el càncer".

La Dra. Domchek afirma que es pot imaginar un futur en què els pacients es puguin fer anàlisis de sang per detectar les cèl·lules canceroses en un moment tan inicial que encara no es manifestin en les proves estàndard o d’imatge. I afegeix: “Per dibuixar un futur esplendorós: si sabéssim que les proves prediuen el càncer, podríem dir a la gent: ‘Aquí té la seva vacuna’”.