“La meva família va haver d’aprendre a viure de genolls i capbaixa”

EivissaLlorenç Vaquer i Garcia va néixer a Porreres l’any 1897. Era picapedrer. Estava afiliat al Partit Socialista i a la Unió General de Treballadors, sindicat en el qual representava els picapedrers. Va ser un home molt vinculat a la Casa del Poble de Palma i amb uns valors republicans molt ferms.

De ben petit quedà orfe de mare, la qual cosa provocà que es traslladàs a viure a Palma amb els seus padrins. En poder viure a Ciutat, va tenir la possibilitat d’anar a l’escola, una possibilitat que, segons diuen, no hauria tingut al seu Porreres natal.

De jove, va fer uns anys de mariner, i en desembarcar es va posar a fer feina. Vivia al barri de la Vileta, fins que es va casar amb Antònia Barceló Oliver i varen anar a viure al barri de Son Roca, on varen tenir les seves dues filles.

Amb el cop d’estat del juliol del 1936, Vaquer decidí refugiar-se lluny de Palma. Amb les primeres detencions que s’havien fet a Mallorca, patia per la seva vida i per la seva sort. Va estar amagat uns mesos a Porreres, a casa de la seva germana.

Mentre ell s’estava en aquest refugi temporal, sovint, a casa de la seva família, a Palma, s’hi presentaven falangistes que regiraven totes les estances pensant trobar-hi algun document que els indicàs on podia estar amagat. Apuntaven, fins i tot, que podia haver fugit de Mallorca.

Entrega i sentència

Però Vaquer no havia fugit de l’illa. A Porreres mateix, on s’havia refugiat, uns coneguts li recomanaren entregar-se a la Guardia Civil. Li asseguraren que ells testificarien a favor seu.

I així ho feu, s’entregà convençut de la seva innocència. I el mes de gener del 1938 fou empresonat a Can Mir, a Palma. Va restar allà fins a la resolució del seu judici. La sentència marcava que havia de complir una condemna de desterrament a 100 km de Palma, la qual cosa era impossible de complir dins de l’illa de Mallorca.

A la mateixa presó de Can Mir s’hi va estar fins que va ser traslladat al camp de trànsit de Formentera, on restà retingut fins que fou traslladat a Madrid.

La causa

A la causa contra Llorenç Vaquer García s’hi poden llegir els testimonis de totes aquelles persones que declararen conèixer-lo. Entre altres coses, el consideraven un element extremadament perillós pel fet de ser afiliat al Partit Socialista i a la Unió General de Treballadors. Alguns d’ells, fins i tot, hi afegien encara algun detall més per intentar fer creure que Vaquer era un element perillós: havia estat el representat de la seva secció sindical que havia acompanyat al batle de Palma, Emili Darder, a Madrid a demanar ajudes econòmiques per a la ciutat.

A la causa, a més a més, tots els testimonis coincidien a ressaltar-ne el compromís polític i social que tenia.

A Formentera

De Palma, de la presó de Can Mir, va ser duit a la Colònia Penitenciària de Formentera o el Campament, prop del port de la Savina. D’aquell indret, els que en varen poder sortir amb vida, en relataven els horrors de la fam i la pressió psicològica a la qual estaven sotmesos.

Els presoners que tenien família a les Balears, Catalunya o el País Valencià rebien una vegada a la setmana menjar que els enviaven els seus. La resta de presos, arribats d’altres indrets de la Península, no tingueren la mateixa sort.

En el cas de Llorenç Vaquer, les encarregades de fer-li arribar menjar, mitjançant una barca que sortia un dia a la setmana de Palma, eren les seves filles. Anaven des de la Vileta fins al moll de Palma i allà entregaven el menjar que havia d’arribar al seu pare. Des de l’altre costat del carrer se les mirava la seva mare, que, per por que els pogués passar res, les acompanyava cada setmana en el penós trajecte.

Compliment de la condemna i tornada

Després de passar 14 mesos a Formentera, finalment Vaquer fou traslladat a Madrid, on havia de complir la seva pena de desterrament de 100 quilòmetres de Palma. Havia escollit aquella destinació perquè a la ciutat hi tenia parents que creia que el podrien ajudar i acollir. Però en arribar-hi es trobà que els parents havien hagut de partir i tancar el negoci que tenien. Per la qual cosa, i en no tenir ningú de referència ni alberg, el tornaren a tancar. Aquesta vegada més lluny de casa encara.

Segons els arxius que conformen la causa contra Llorenç Vaquer i Garcia, el 27 de gener de 1946 quedava “totalment extingida la pena que li fou imposada”. Així doncs, podia tornar a Mallorca, lliure de condemna.

Quan va tornar a l’illa, l’empresa d’uns coneguts el va contractar. Eren els mateixos coneguts que l’havien convençut que s’entregàs a la Guàrdia Civil gairebé deu anys abans. Relata la seva neta, Maria Antònia Moreno, que el varen ajudar durant molts anys sempre que ho va necessitar.

Tot i tenir feina i poder ajudar econòmicament la família, Vaquer no es va llevar mai dues coses de damunt: la primera era la culpabilitat d’haver hagut d’estar tants anys fora i saber com de malament ho havien passat els seus, sobretot econòmicament. La segona, les marques dels cops de porra que havia rebut durant la detenció a Can Mir i que l’acompanyaren fins al dia de la seva mort, quan tenia 76 anys.

La vida d’aquest home després de tornar a Mallorca fou més aviat trista, segons relaten. No es volia relacionar pràcticament amb ningú que no fos de la família, i només sortia els diumenges per anar a veure el futbol, el seu ‘Baleares’. Era l’única vida social que tenia.

Conta la neta de Llorenç Vaquer que la seva família, com moltes altres famílies de rojos, va haver d’aprendre a viure de genolls i capbaixa, sabent fer servir la discreció. No debades, qui havia denunciat el seu padrí era un veí del mateix carrer i aquell fet li va servir per ser el batle pedani de Son Roca d’ençà que va acabar la Guerra Civil fins ben entrada la democràcia, una vegada mort el dictador.