“La meva filosofia és l’‘Hakuna matata’, viu i deixa viure, ben seriosament”

PalmaDe cabells blaus i mirada tímida però decidida, Irene Bonnin (Palma, 1989) parla amb claredat i passió. Des d’adolescent la seva vida ha estat lligada a la cultura asiàtica i a la seva promoció a Mallorca, sobretot del seu vessant lúdic: animació, còmics i música. “Ara està més normalitzat, però fa 15 anys, quan deies que llegies manga (còmics japonesos) o que veies anime (dibuixos animats japonesos) i, a sobre, tenies els cabells blaus, la gent pensava coses rares”, comenta. “Quan en parlaves”, comenta, “s’imaginaven un home a la seva habitació, a les fosques, veient porno animat (hentai), fent coses estranyes amb ninots... i al final l’anime i el manga són un mitjà més per explicar una història”.

El seu contacte amb la cultura japonesa va començar de nina i, com gairebé tot mil·lennista, veient Bola de drac i Sailor Moon. Aquí encara no es plantejava si eren dibuixos animats japonesos o americans. Va ser ja a l’adolescència quan es va començar a introduir més en l’ambient i a conèixer més sèries (algunes de les seves preferides són Kare Kano, Evangelion i Madoka Màgica). Mentre passava això, també s’introduïa en el món de l’associacionisme. No debades, la seva associació, Shinigamis Mallorca, capitalitza en gran part els esdeveniments més significatius de la cultura asiàtica alternativa de l’illa. El ‘Bunka No Hi’ de 2023, un festival dedicat a la cultura que celebren a l’antic parc de Bombers de Son Castelló, va rebre uns 5.000 visitants. El pròxim és el 3 de novembre.

Conta que a 16 anys ja va començar a col·laborar amb les associacions que per aquell temps –primera dècada dels 2000– es movien en l’àmbit, es podria dir friqui, com eren Totoros Mallorca i Mallorca Fantàstica. De fet, va ser al primer Mallorca Fantàstica on va conèixer els que ara formen la part nuclear de l’associació de la qual és presidenta. Dissenyadora gràfica i maquetadora web de professió, a l’associació hi fa de tot: “Li dedic tot el meu temps lliure, faig la cartelleria, duc les xarxes socials... i l’organització en general”. “M’encanta veure el flux organitzatiu i, sobretot, al final del dia, veure que tot ha sortit bé”, diu somrient. La seva passió és tanta que s’ha arribat a plantejar deixar la feina per dedicar-se a temps complet a l’organització d’esdeveniments. Però, segons diu, és “massa racional” i encara no ho ha fet.

Fins ara no s’havia plantejat d’on surt el seu gust per aquest tipus d’esdeveniments comunitaris. Va créixer al barri de Santa Pagesa i, de petita, es va ficar en un grup d’escoltes. Tenien un local on organitzaven activitats, tant a l’interior com a la natura. “Potser deu venir d’aquí”, diu. Una altra de les seves passions és el cosplay, un acrònim anglès de les paraules ‘costume’ (disfressa) i ‘play’ (actuar). Segons explica, sol disfressar-se de personatges que tenen els cabells blaus perquè així no ha de fer servir perruques. Als seus esdeveniments i en altres de similars a tot el món, els aficionats es reuneixen i participen en concursos i en actuacions. Respecte al que pugui pensar la gent sobre això, la seva filosofia és clara: “Hakuna matata, viu i deixa viure, ben seriosament; si la gent es ficàs en els seus assumptes, viuríem en harmonia. Perquè ningú ha de dir res de la roba que dus”.