Cada vegada hi ha més gent que arriba als cent anys, els anomenats centenaris. Malgrat que els registres que es tenen no són del tot exactes, es creu que aquesta xifra gairebé s’ha triplicat des de principis d’aquest segle, fins al punt que s’estima que hi ha més de mig milió de centenaris a tot el món. A més, es preveu que la tendència continuarà a l’alça: l’esperança de vida mitjana d’algú nascut a Europa aquesta dècada es preveu que serà de més de noranta anys, i és possible que un terç de la població passi dels cent.
Per això és cada cop més important entendre què fa que els centenaris siguin especials i aconsegueixin esquivar durant tant de temps les principals causes modernes de mortalitat (sobretot el càncer, les malalties cardiovasculars i les neurodegeneratives). És probable que hi hagi causes genètiques, però també hi deu haver factors ambientals, perquè la distribució dels centenaris varia molt segons els països. Per exemple, Malàisia és el país amb més proporció de centenaris (134 cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana mundial és de 6), malgrat no tenir una esperança de vida de les més altes (76 anys), seguida del Japó i Corea del Sud. A força distància, Portugal, França, Itàlia i Espanya encapçalen la llista a Europa, per aquest ordre. Una cosa que s’ha vist és que els centenaris tenen una incidència menor de malalties infeccioses i d’altres que s’associen normalment amb l’edat o amb la inflamació crònica (com l’artritis). Els motius encara no són del tot coneguts.
Comparar microbiotes
El grup dirigit per l’investigador Kenya Honda, de la Keio University School of Medicine, a Tòquio, va pensar que hi podria haver una relació entre la longevitat i els microorganismes que viuen al nostre tub digestiu, el que es coneix com la microbiota intestinal. Estudis anteriors ja han demostrat que la microbiota juga un paper molt important en processos tan diversos com el càncer o el metabolisme, i fins i tot pot influir en les funcions del cervell. A més, se sap que la microbiota participa en la resistència contra infeccions i contribueix a la immunitat.
La hipòtesi de treball, doncs, era que la microbiota dels centenaris podria tenir alguna característica particular que contribuís a incrementar la longevitat d’aquests individus, potser proporcionant alguna mena de protecció immunològica que reduís les infeccions i la inflamació. Aquesta idea es basava en treballs previs que havien vist que, a mesura que envellim, la microbiota intestinal es torna menys diversa i va perdent part de les seves qualitats. Això podria agreujar la pèrdua de funció del sistema immunitari que es veu amb l’edat i accelerar així els símptomes de l’envelliment.
Per estudiar-ho, els científics van reclutar 160 centenaris japonesos i van comparar els seus microbis intestinals amb els d’un grup de gent gran (d’entre 85 i 90 anys) i un de joves (de menys de 55 anys), analitzant el contingut genètic de mostres fecals. Un cop fetes les anàlisis es van adonar que la microbiota d’aquests centenaris tenia característiques peculiars que la diferenciaven de les altres dues. Concretament, presentava un augment d’uns tipus de bacteris anomenats proterobacteris i sinergistets i una reducció dels actinobacteris que no es veia en els altres dos grups. A més, algunes espècies de microbis eren comunes tant en els joves com en els centenaris, però no s’observaven en els voluntaris grans.
Microbis que fabriquen antibiòtics
Una dada interessant és que la presència augmentada d’algun d’aquests microbis propis dels centenaris es va poder veure també en altres familiars més joves. Això no vol dir necessàriament que existeixi algun element genètic que determini la qualitat del microbioma, ja que hi ha factors ambientals (inclosa la dieta) que també es comparteixen, però podria ajudar a explicar per què és més freqüent que en una família més membres arribin a una edat molt avançada.
Per entendre per quina raó la presència d’aquests microbis podia incrementar tant la longevitat, els científics van estudiar-ne les propietats i van veure que molts d’ells eren capaços de fabricar àcids biliars. Els àcids biliars primaris se sintetitzen al fetge, mentre que els secundaris provenen normalment de la microbiota del còlon, i la seva funció és facilitar la digestió del greix que consumim. En el cas dels centenaris, els investigadors van trobar que la seva microbiota fabricava una quantitat més elevada d’una d’aquestes substàncies, l’àcid litocòlic. Això és especialment important perquè s’ha vist que l’àcid litocòlic té uns efectes antimicrobians molt potents, i fins i tot és capaç de destruir bacteris que són resistents a diversos antibiòtics.
La conclusió d’aquest estudi és que els bacteris que tenim als intestins podrien contribuir a la nostra longevitat mitjançant el reforç de les defenses. Això explicaria, almenys en part, que els que viuen més anys tinguin menys infeccions. A més, com que la pèrdua d’activitat del sistema immunitari és un dels factors importants en l’acumulació progressiva de cèl·lules envellides, la microbiota també podria contribuir a mantenir els teixits nets i funcionant a ple rendiment durant un període més llarg de temps.
Salvador Macip és investigador de la UOC i la Universitat de Leicester