Microbis, els oblidats de la biodiversitat
Fins no fa gaires dècades, els estudis de biodiversitat solien centrar-se en animals, plantes, fongs i, com a molt, algues. No tenien en compte el món microbià i, si el tenien en compte, solien incloure-hi invertebrats microscòpics, algues unicel·lulars i alguns protozous, i en quedaven exclosos altres protists, especialment els organismes procariotes (els de cèl·lules sense nucli: bacteris i arqueus). Probablement era per la dificultat de treballar amb organismes invisibles a ull nu i també perquè, en el cas dels procariotes, és difícil definir què és una espècie i com determinar-la. N’hi ha de molt allunyades entre si en l’arbre de la vida, però amb aspecte semblant, i no es poden distingir únicament per l’observació al microscopi. D’altres se sap que es troben en un ambient determinat perquè se n’ha detectat el genoma, però mai no s’han vist o no s’han pogut cultivar.
La diversitat en bacteris i arqueus sovint ve donada per les seves capacitats metabòliques. La seva gran varietat de metabolismes ha fet possible que la vida s’hagi estès a tota mena d’ambients, fins i tot en llocs on qualsevol altre tipus de vida és impossible, com el gel de l’Antàrtida, les fonts termals, les piscines d’evaporació de les salines, a milers de metres sota la superfície del mar o dels continents, i també en les restes radioactives de Txernòbil. Com que es tracta d’ambients extrems, els organismes que hi viuen s’anomenen extremòfils.
Gràcies a aquesta biodiversitat invisible existeixen tots els altres éssers vius. Sense els microbis, tot el nitrogen acabaria a l’atmosfera i la vida a la Terra s’extingiria. Molts éssers vius alliberen nitrogen a conseqüència del seu metabolisme, però només els bacteris fixadors de nitrogen el tornen a introduir als ecosistemes. Són petits, però imprescindibles, i un component fonamental de la biodiversitat.
