Microclimes a les Balears, un univers de petits mons

PalmaPer què plou i fa sol al mateix temps a pobles limítrofs? Poden conviure climes diferents en un mateix municipi? Tot i que calcular el nombre exacte de microclimes és una tasca complexa, els experts miren de fer-hi aproximacions. “Podríem dir que hi ha fins a cinc microclimes a les Balears”, afirma Miquel Salamanca, geògraf i meteoròleg d’IB3. Coincideixen els professionals de la meteorologia que basten pocs quilòmetres de distància perquè el temps sigui diferent. D’aquí ve que en un territori reduït, com és el d’una illa, el temps es manifesti de manera variada al mateix moment. Fixem-nos, a tall d’exemple, en la temperatura, les precipitacions i els vents registrats en els mesos de gener i agost d’enguany. 

Municipis plans i de muntanya

Les notables diferències pluviomètriques entre els municipis plans i els de muntanya que fan frontera es fan ben paleses entre Palma i els seus voltants. A Ciutat (situada a només 13 metres sobre el nivell de la mar) hi plou molt menys que als pobles ubicats a menys de 30 quilòmetres, com Puigpunyent (258 m), Valldemossa (499 m) o Esporles (198 m). A més, Palma també té un clima propi amb temperatures més càlides per l’efecte illa urbana provocat pels cotxes i la contaminació. En tot cas, és a l’altre extrem de l’illa, al far de Capdepera, on es registren les temperatures mitjanes més altes, perquè és el que els meteoròlegs denominen una ‘estació marítima’. “La mar és com un terme que conserva la temperatura”, explica Bernat Amengual, portaveu de l’Aemet a les Illes Balears. 

La diferència de pluges també es nota a les Pitiüses. En termes anuals, hi ha una diferència de gairebé el doble de litres entre els que cauen al nord d’Eivissa (600 l/m²) i els que cauen a punts del sud d’Eivissa i a Formentera, on no arriben als 300 l/m². De fet, Formentera és l’illa més seca i calorosa de les Balears perquè és la més influïda per la mar. En canvi, a municipis que han sofert torrentades i desastres naturals, com Sant Llorenç (2018) i Felanitx (1989), es constata que és freqüent que les pluges molt copioses, que solen produir-se a l’octubre i el novembre, vagin acompanyades de vents de llevant: “Els municipis que els reben directament són els primers afectats per les grans tempestes”, apunta Amengual.

Gelades a Campos

La diversitat augmenta quan es tracta de temperatures. A Sant Joan de Labritja es van arribar a registrar al gener d’enguany -2 °C de mínima absoluta i va haver-hi 12 dies de gelades (temperatures mínimes de zero o menys graus). “És una de les valls més tancades a la mar —com ho són Lluc i Orient, Manacor i el Pla Verd a Menorca— on es registren mínimes molt més baixes de les que hi correspondrien per la seva distància a la mar”, explica el metereòleg Agustí Jansà a El clima de les Illes Balears (2014), un llibre editat per Lleonard Muntaner que defineix les bases climatològiques de les Illes i continua vigent al llarg del temps.  

Ara bé, el municipi amb més gelades va ser Campos, al migjorn de Mallorca, que el gener de 2022 assolí el seu màxim històric d’ençà que hi ha registres en aquesta estació (això és, des del 1991), amb 18 dies de fortes gelades. Això té a veure amb el model de circulació del vent i el refredament nocturn. “Succeeix en dies serens i calmats, quant a vent general. L’establiment d’una brisa nocturna, que consisteix en un suau corrent de drenatge, va transportant l’aire des de l’interior cap a les zones més baixes de la perifèria, com si fossin rius. Com que el transport és lent, l’aire, que ja s’ha refredat a l’interior, es continua refredant mentre es mou, de manera que les temperatures més baixes es produeixen a les zones deprimides properes a la costa, com les planes de Sant Jordi (aeroport de Palma), Campos, sa Pobla i Muro. Aquestes zones no funcionen com a costaneres, sinó com a més allunyades de la costa que les zones de l’interior; és com si estiguessin fins a 70 quilòmetres enfora de la mar i funcionassin com a molt continentals”, apunta Jansà.

A només 17 quilòmetres de Campos, es va registrar l’agost d’enguany la temperatura més alta de la història de les Illes Balears. Montuïri, juntament amb Formentera, va registrar enguany la temperatura màxima absoluta al mes d’agost (44,5 °C), durant una onada de calor que va durar fins a 15 dies i va ser la més llarga dels darrers 30 anys. “Montuïri és un dels llocs més càlids. La seva distància amb la mar és gran, per això la temperatura puja”, explica Bernat Amengual. 

Climes diferents a la Tramuntana

“Els límits climàtics no coincideixen amb límits de terme municipal. En un mateix municipi poden conviure climes diferents”, apunta Agustí Jansà. És el cas de Sóller, on als punts de muntanya que estan a 1.000 metres d’altitud les temperatures contrasten amb les de la costa, que són més suaus. Tot i que aquí els vents són molt fluixos a l’estiu “perquè al bessó de la Serra no hi entra l’embat”, segons Miquel Salamanca, les ratxes de vent més fortes el gener del 2022 es van registrar precisament en aquest mateix municipi. A la serra d’Alfàbia la ràfega més forta va arribar a 118 km/hora. “Quan la tramuntana bufa al nord de Mallorca pot ser molt forta en alguns indrets —més que a Menorca i tot— a causa d’efectes orogràfics locals dels quals és difícil fugir, perquè la zona és molt muntanyosa”, afirma Jansà al seu llibre. 

Pel que fa la temperatura d’aquesta zona, a Escorca - Son Torrella és on ha fet més fred el gener d’enguany (4,4 °C de temperatura mitjana), pel fet que està a 842 metres d’altura respecte del nivell de la mar i dins la serra de Tramuntana. També va registrar, Escorca, la temperatura més baixa, en termes absoluts, de totes les illes Balears (-5,3 °C). Tenint en compte que va ser un gener molt més sec que allò climàticament normal, no és estrany que l’acumulació més alta de pluja hagi estat a Lluc (amb 33,2 l/m²).  

Episodi de pluges a Ciutadella

Seguint la màxima que, en general, plou més a l’interior de cada illa que a la costa, a Menorca les pluges també cauen habitualment amb més intensitat a zones allunyades de la costa. A municipis com es Mercadal i Ferreries es pot arribar a mitjanes anuals de 600 litres per metre quadrat, mentre que a la costa sud menorquina, a punts de Sant Lluís o l’illa de l’Aire no arriben als 400. Així i tot, enguany això no es compleix. A l’agost, Ciutadella ha estat el lloc de les Balears on més ha plogut (81,2 l/m²). El que és normal a Ciutadella l’agost són 18 l/m², és a dir, que enguany va ploure un 240% més del que és habitual. “Agost és un mes de tempestes, però aquest és un fenomen aleatori”, apunta Salamanca. “Les tempestes a redols són molt típiques, però són una loteria, perquè depenen de la circulació atmosfèrica”, afegeix. 

És conegut que Menorca és l’illa en termes generals on fa més vent. Això es deu al fet que el vent que es concentra entre els Pirineus i els Alps s’accelera al golf de Lleó i afecta amb força l’illa més desprotegida de les Balears. A Menorca, la majoria dels dies, el vent fort prové del nord, és a dir, de tramuntana. “Els Pirineus, doncs, protegeixen part de les Balears de l’embat de la tramuntana, deixant fora del seu domini gran part de Mallorca i les Pitiüses”, explica Jansà al seu llibre. A l’interior de Mallorca és on fa menys vent de les Balears: no hi sol arribar la tramuntana i no hi sol arribar el vent local d’estiu, és a dir, l’embat. No és estrany, doncs, que l’interior de Mallorca (en alguns pobles com Sineu o Binissalem) no hi hagi cap dia de vent fort a l’estiu.  

També a les valls de la serra de Tramuntana els vents són molt fluixos. Pel que fa a les ràfegues diàries més suaus, es registren tant a l’hivern com a l’estiu a Lluc (entre 25 i 34 km/hora). El meteoròleg d’IB3, Miquel Salamanca, explica que “a l’estiu no fa vent i, si en fa, és degut a l’embat. Però com que al bessó de la Serra no hi entra embat, hi ha molts de dies sense vent”. Una altra particularitat lligada a aquest vent és que quasi tota la zona costanera de Mallorca es refresca –o es modera l’escalfament– a causa, precisament, de l’embat, “que és un vent que s’inicia a les costes o enmig de les badies i que avança cap a l’interior, formant una mena de front fred”, explica Agustí Jansà.