El batle de Capdepera, Rafel Fernández, ha exigit aquest dimarts "una explicació a la delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, i a la Guàrdia Civil" pels fets ocorreguts arran de l'agressió a dos policies locals a Cala Rajada divendres, 2 d'abril. Fernández ha criticat en una roda de premsa convocada per l'Ajuntament que "la Guàrdia Civil hagi hagut de pactar amb les persones quan s'havien d'entregar" i ha reclamat explicacions al cos estatal sobre per què "s'ha fet la instrucció i després la detenció, i no al revés". Les dues persones arrestades es van lliurar dilluns a la Guàrdia Civil i encara estan a disposició judicial al Jutjat d'Instrucció número 1 de Manacor. A més, hi ha diverses persones investigades.
El "microcosmos" del barri de Cala Rajada on van agredir dos policies
Veïns neguen problemes de convivència a la zona, on es mesclen turistes i residents de diverses nacionalitats
PalmaTothom a Cala Rajada ja ha vist a través de les xarxes socials les imatges d'un grup d'homes agredint dos policies locals divendres al carrer de les Llegítimes. Encara avui, quatre dies després, n'hi ha que no en volen sentir a parlar. "No diré res sobre això. Ni crec que ningú d'aquest carrer en vulgui parlar", diu una treballadora de la cafeteria Valiente, al carrer Isaac Peral, a pocs metres d'on hi va haver l'enfrontament. Però altres, com Susanne –que prefereix donar només el seu nom perquè així diu que ja la reconeixeran al barri–, agraeixen que els demanin per l'incident perquè "s'ha exagerat molt als mitjans". Ella està convençuda que "la convivència al barri és bona", i no és l'única que ho pensa.
Els dos detinguts per agredir dos policies locals pertanyen a una família coneguda tant pels agents municipals com per l'Ajuntament i el veïnat en general. Susanne directament parla de "clan" perquè els membres són d'ètnia gitana, però defensa que formen part de "la multiculturalitat" de la zona. "És el barri més calent de Cala Rajada", afegeix, "hi viuen marroquins, àrabs, africans, polonesos... És com un microcosmos". Tots aquests ciutadans d'orígens diversos, a més, conviuen amb la multitud de turistes, especialment alemanys, que visiten la zona cada estiu o que hi tenen una segona residència.
En aquesta zona s'hi barregen els apartaments turístics, els hotels i els blocs de pisos d'illencs que viuen allà tot l'any. Els supermercats i els comerços de barri conviuen amb les botigues de souvenirs. Tal com ha passat a molts dels altres punts turístics de l'illa, aquests dies alguns negocis propers a la primera línia de platja han començat a reviscolar amb l'arribada de viatgers que han aprofitat Setmana Santa. I va ser precisament el descans d'aquests primers hostes de la temporada el que va topar divendres amb la celebració de les vacances d'alguns dels residents de la zona. "Hi ha queixes, però s'ha de veure també com viuen: són clans i és Pasqua", argumenta Susanne en un intent de justificar el renou que feien els agressors i la seva família el dia dels fets, que va provocar que l'hotel Amorós telefonàs a la Policia Local per queixar-se'n.
Els agents municipals, quan hi van arribar, van rebre insults i amenaces d'un dels homes als quals demanaven que abaixassin el volum de la música. Lluny de calmar-se, a les imatges enregistrades per un veí, es pot veure com l'individu es va posar més violent i que cada vegada hi anava més gent per donar-li suport, fins al punt que va començar a agredir els agents. Un d'ells, el que va caure en terra pels cops, està de baixa per les lesions, segons han informat fonts policials.
Pintada antiracista
Susanne, alemanya de naixement i resident a Mallorca des de fa anys, viu pràcticament darrere del bloc de pisos de la família involucrada en les agressions i defensa que en la relació amb el veïnat "hi ha coses positives i negatives", però en fa un balanç general positiu. Per ella, que ha viscut a Berlín, les queixes que hi ha no són res fora del que és normal. Però la pintada apareguda aquestdimarts dematí davant l'hotel Amorós revela que no tothom se sent igual de còmode. "Hotel Amorós, no más racismo" és el que qualsevol que surti de l'establiment pot llegir escrit amb un esprai de pintura negra. L'ARA Balears ha intentat posar-se en contacte amb la direcció de l'hotel, però no ha rebut resposta.
En la mateixa línia que Susanne, una dependenta de la botiga de roba Oxo Banditas –des d'on es pot veure l'edifici on viuen els agressors– assegura que "no hi ha problemes" amb els veïns. La dona diu que de vegades els policies són "un poc pesats", però condemna amb rotunditat l'agressió que van patir i té clar que, si et demanen que abaixis la música, cal obeir. Amb referència al suposat clan implicat en la disputa, la treballadora declara que "posen música alta i ja està". "La gent aquí fa vida de poble", diu la dona, que és d'origen francès i no vol que se'n publiqui el nom.
La Policia Local va "més alerta"
"Nosaltres no hem tingut problemes amb ells mai", diu obertament un altre veí, Antonio Miguel Muñoz. De fet, ell ha aprofitat el seu canal de Youtube per publicar-hi un comentari sobre l'incident de la setmana passada. "Tot el que he de dir del tema, ho dic en aquest vídeo", diu Muñoz mentre el cerca al seu mòbil. Amb el títol Conflictos, personalidad y grupo, l'home explica que aquell divendres va ser "un dia intens" per a ell, però evita "entrar en cap judici". "Puc entendre el comportament de tots els implicats, però no puc justificar la violència. Com a éssers socials hi ha normes i els agents i cossos de seguretat de l'Estat són aquí per això", adverteix Muñoz a través de la càmera.
El cap de la Policia Local de Capdepera, Joaquín Rodríguez, ha reconegut en declaracions a l'ARA Balears que amb la família dels agressors els agents actuen "igual" que amb tothom, i alhora diu que "amb ells s'ha d'anar més alerta". Rodríguez puntualitza que fa vint anys que treballa al cos municipal i que els coneix des que hi va començar a fer feina. Si bé els membres de l'anomenat clan són més d'una vintena, "hi ha molta gent de la família amb la qual es pot xerrar la mar de bé", assegura. Diu que els que són conflictius són només uns quants.