L’any 2000, segons un estudi de capacitat de població a partir del sòl vacant elaborat amb dades delSitibsa, a les Balears hi havia prop de 820.000 places edificables. Encara que el càlcul no es pot equiparar exactament al que s’ha fet ara, el que sí que és evident és que en 20 anys (el que publica l’ARA Balears arriba fins al 2020) s’ha reduït més del 50% el nombre de places disponibles per créixer, pel que s’ha desclassificat i, sobretot, pel que s’ha construït. En aquell moment, ja hi havia només 48.000 places turístiques possibles, però cal recordar que llavors encara no es considerava dins aquest epígraf l’habitatge vacacional, que formava part senzillament de la resta de places disponibles. De la comparativa, que no es pot fer en termes estrictes per motius tècnics, crida l’atenció que Formentera manté les 3.000 places que ja tenia el 2002.
Mig milió més de persones, el sostre que poden suportar les Illes Balears
L'anàlisi de la capacitat de població de l'Arxipèlag elaborada per Medi Ambient xifra en 350.000 l'augment de places, que els experts eleven a 500.000
PalmaMig milió més de persones. Aquesta és la quantitat que les Balears podran créixer els propers anys, després d’analitzar la normativa vigent en matèria urbanística. Una tasca gens senzilla, per la gran quantitat de mesures que se superposen en diferents àmbits, i que ha duit a terme la Direcció General de Territori i Paisatge –encara es troba en fase de revisió final.
Segons les dades a les quals ha pogut accedir l’ARA Balears, la xifra resultant d’aquesta primera versió de l’estudi situa en prop de 350.000 les places que es podrien autoritzar entre residencials i turístiques, calculades amb un paràmetre de 2,62 persones per habitatge. Aquesta ràtio, després de consultar diferents experts, es considera de mínims, ja que un decret autonòmic del 1996 estableix que 3 persones és el nombre més baix d’ocupants que s’ha de tenir en compte a efectes de computar càrrega de població per habitatge.
Per tant, aquestes 350.000 places que ha calculat Medi Ambient que encara es poden construir (en concret, 348.008) “esdevindran sense cap mena de dubte 500.000 persones”, pel context i per l’aprofitament turístic legal i il·legal que es fa del que es construeix, assegura un arquitecte especialitzat que prefereix no ser identificat. Un 25% de pressió que se suma a la que hi ha en l'actualitat.
Reducció de sòl vacant
En tot cas, la directora general de Territori i Paisatge, Maria Magdalena Pons, recorda que “encara s’estan afinant algunes xifres, perquè es tracta d’un càlcul gens senzill, en el qual intervenen normes de tots els àmbits: estatal, autonòmic, insular i municipal”. S’ha reduït de manera significativa el sòl vacant que hi havia quan es va fer el darrer estudi en profunditat d’aquesta capacitat de creixement, l’any 2015. Llavors, les places que podien construir-se fregaven les 600.000.
Una part d’aquestes places ja no surten a l’estudi actual, perquè s’han construït. Però la responsable territorial del Govern també vol reivindicar la importància de les mesures de protecció que s’han pres, especialment el Decret llei de protecció del territori, que el 2020 va eliminar sòl urbà i urbanitzable. “Les noves dades de sòl vacant posen de manifest, d’una banda, la rellevància que han tingut les desclassificacions de terrenys urbanitzables que s’han fet els darrers anys, tant pel DL 9/2020 com per la disposició addicional setzena de la LUIB, que es va introduir com a esmena de MÉS per Mallorca”, afirma.
Per usos, crida l’atenció un fet que pot rompre la imatge que el turisme és l’únic responsable de la saturació que bona part de la societat lamenta. Només una de cada deu places que preveuen els planejaments i que, per tant, es podran edificar, és per a ús turístic. És a dir, tan sols 35.000 de les 348.000 places que estima l’anàlisi de l’Executiu seran per ser explotades en règim d’allotjament. La resta, fins a 312.000, seran per al creixement de la població i, per consegüent, purament residencials. Una altra cosa és que l’ús que es faci d’algunes d’elles, com ja passa, sigui lloguer turístic explotat de manera il·legal.
![Mapa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6290 3829"%3E%3C/svg%3E)
Actualment, entre les places residencials ja construïdes (1,6 milions) i les 443.705 de turístiques (sense comptar els establiments turístics vacacionals), les Balears tenen un parc edificat que ja supera els 2 milions. En concret, 2.058.000 places, sempre aplicant la ràtio de 2,62 per habitatge. Si es construeix tot el que ara mateix permeten les diferents normatives vigents, es podria arribar als 2,4 milions. Si es fa servir el paràmetre de 3 persones per habitatge, tal com es recomana, en comptes de 2,62, se superen àmpliament els 2,5 milions de persones en un mateix moment a les Balears, entre turistes i residents.
“Per experiència de dècades, sabem que cada plaça edificable es construeix i s’ocupa. Cap dels problemes ambientals que ja tenim –aigua, energia, depuradores, emissaris, residus, qualitat de l’aire i, per descomptat, massificació– millorarà si no retallam aquesta capacitat edificadora excessiva”, assegura el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover. “És més, per molt que ho gestionàssim molt bé, que no és el cas, tampoc es milloraria sense retallar aquesta enorme expectativa urbanística”, sentencia.
Aturar la pressió humana
La directora general de Territori és conscient que l’increment de la capacitat que considera la normativa, tot i haver-se reduït, és encara més gran del que seria desitjable, sobretot després d’un estiu en què són moltes les veus que clamen per una aturada definitiva de la pressió humana. “Som conscient que les dades corroboren que encara hi ha potencial de creixement sense haver de classificar nous urbanitzables, i consider que l’urbanisme de les nostres illes ha de deixar de ser expansiu i centrar-se en la consolidació dels nuclis existents”, diu.
El responsable de Terraferida lamenta que l’administració no sigui gaire sensible a un veritable canvi de rumb en matèria de planificació territorial. La revisió del Pla Territorial de Mallorca n’és un exemple. “Hem fet propostes en aquest sentit d’ençà del 2016, però per ara no accepten res. Mai hi ha hagut tants de partits i amb escons tan repartits a les Illes, però a la vegada amb un consens absolut en el fet que no es pot deixar de créixer en construcció i turisme, excepte el cas exòtic de Més per Menorca. No tots els partits són iguals, però en els grans temes –com autopistes, Pla Territorial, edificació a foravila, amnisties a places turístiques il·legals, excepcions de tenir clavegueram per continuar edificant i ampliació d’hotels–, les majories han estat amplíssimes a favor de continuar-hi, amb govern i oposició d’acord, o gairebé”, conclou.
Per Adrover, el canvi de model no només no arriba, sinó que s’accentua la dependència del binomi tradicional: turisme i construcció. “Continuen menjant-se els altres sectors perquè suposen beneficis ràpids enfront d’altres activitats econòmiques. Això no només devora el territori i els recursos, és que s’ha fet tan gran que depèn de l’arribada constant de recursos exteriors”, diu.
Amb les dades de l’estudi del Govern, es dibuixa un horitzó de major pressió, que una part de la societat rebutja. Però la clau és la dependència que existeix no ja del turisme, sinó de la construcció, el segon motor de l’economia illenca.
El decret llei de 2020
La darrera gran mesura de protecció del territori es remunta a l’any 2020. El Pacte va negociar intensament fins que va acordar desclassificar unes 400 hectàrees de sòl urbanitzable a les Balears i unes 200 hectàrees de sòl conegut com a ‘fals urbà’. També va reduir els paràmetres edificatoris en sòl rústic, com per exemple el volum, fixant un màxim de 900 metres cúbics per a l’edificació principal. Gràcies a aquella mesura de gran calat, s’ha reduït una part del que es podria construir.
Vacacional
Els càlculs que ha fet el Govern amb l’ajuda d’una empresa situen en 443.705 les places turístiques ja construïdes, però no inclouen les d’habitatges vacacionals, que com és ben sabut s’han multiplicat els darrers anys, tant els legals com els que es comercialitzen encara de manera irregular.
300.000 a Mallorca
Per illes, Mallorca és la que té més capacitat de creixement els propers anys, amb 239.813 places residencials i 17.602 de turístiques, sempre amb la ràtio de 2,62. Aplicant les 3 persones per cada habitatge, Mallorca superaria les 300.000 places noves entre resident i visitant.
Menorca, més
Eivissa depassa les 43.000 places noves entre residencial i turístic (mirau-ne el detall al mapa), però el més significatiu és que, segons aquesta anàlisi de capacitat de població, Menorca passa davant la pitiüsa major. En concret, Menorca pot acollir amb la normativa vigent 44.370 persones més, 32.000 de les quals serien nous residents i 11.557, places turístiques. De fet, Menorca, amb aquesta xifra, gairebé triplica les previsions d’Eivissa, que ‘només’ disposa ja de 4.743 places turístiques per edificar.
Formentera, 3.000
La més petita de les Balears habitades de manera permanent té encara un romanent de sòl vacant prou significatiu i pot apujar la pressió humana fins a 3.000 places més. Pràcticament es reparteixen a parts iguals les turístiques i les residencials. Són molts també els residents i visitants que consideren que els dies de temporada alta la pitiüsa menor ja ha arribat al límit.
2,5 milions en un dia
Tot i aplicar la ràtio de 2,62 persones per habitatge, que els experts consideren del tot insuficient tenint en compte els usos actuals, l’estudi del Govern deixa clar que la capacitat globlal a les Balears és de més de 2,4 milions de places, 1,9 milions de residencials i 479.000 de turístiques. Si s’aplica el coeficient en vigor de 3 persones per habitatge, les Balears superen la capacitat legal de 2,5 milions de persones en un mateix moment damunt les illes. Cal recordar que actualment l’índex de pressió humana situa l’agost, amb poc més de 2 milions de persones, com el mes de major saturació. Amb el sòl vacant que existeix per ser edificat, es podria superar amb escreix la xifra de 2,5 milions de persones un mateix moment a les illes, entre residents i turistes.
Desclassificar
Una part important de la societat ha manifestat enguany sensació de ‘saturació’. Els partits del Pacte han pres diferents mesures els darrers 7 anys, incloent-hi la fixació d’un topall de places turístiques per primera vegada en la història. Però les organitzacions ecologistes demanen encara més compromís a l’hora de dur a terme desclassificacions de sòl amb possibilitats edificatòries, com l’única mesura realment efectiva. Molts ajuntaments depenen econòmicament de les llicències d’obra i, per tant, les restriccions han de venir “de més amunt”, diuen.
