El Migjorn de Mallorca i una part d'Eivissa passen a situació d'alarma per sequera, segons Copernicus

PalmaUna part important de Mallorca, que coincideix principalment amb el Migjorn, es troba aquest desembre en situació greu de sequera, segons Copernicus, l'observatori creat per la Unió Europea per fer seguiment dels símptomes i conseqüències de la crisi climàtica. També alguns punts d'Eivissa estan en aquesta situació, que s'identifica als mapes de l'organisme en color vermell com a senyal d'alarma. En total, representen l'1'4% del territori dels 27 membres de la UE, i és una situació que afecta especialment illes com Sicília i Creta i, ja fora de la Unió, bona part dels països de la ribera sud de la Mediterrània. En el cas de Mallorca, aquesta zona especialment afectada per la sequera arriba fins als voltants de Palma i també s'enfila per alguns municipis del Raiguer, sempre segons l'observatori Copernicus, que genera figures a partir de zones, sense aportar una divisió per municipis (veure mapa que acompanya l'article).

La resta de les Balears i de bona part de la Mediterrània europea apareixen identificades com a zona d'alerta, un estat previ a l'alarma, i, per tant, de menys gravetat dins una realitat de creixent sequera. Per poder establir aquest indicador múltiple de sequera, anomenat Combined Draught Indicator, el programa Copernicus combina factors com la manca de pluges, la temperatura o la sequedat del sòl. Una vegada incorporats aquests paràmetres, el resultat es va consolidant en uns panells que tenen com a objectiu retratar i establir de manera molt periòdica les zones amb major afectació de la sequera, a fi d'establir polítiques i mesures per fer-hi front.

Copernicus basa la seva analítica en l'observació, mitjançant una gran varietat de tecnologies que inclouen els satèl·lits i els sistemes de medició de la terra, la mar i l'aire. Dins el programa de feina de Copernicus, existeix una línia de treball específica per a la prevenció de la sequera, l'European Draught Observatory (EDO), que fa una vigilància dels cicles hidrològics i que inclouen la precipitació, l'humitat del sòl, el nivell dels embassaments i dels rius o de les aigües subterrànies. Aquest sistema és el que ha qualificat el Migjorn mallorquí i alguns punts d'Eivissa i Formentera com a zones que ja estan en situació d'alarma per sequera.

Manca de pluges greu

A més d'uns consums d'aigua cada vegada més importants, les Balears han patit una de les tardors més seques des que hi ha registres. Segons dades de l'Agència Estatal de Meteorologia a les Balears (Aemet), el passat mes de novembre va ser el quart mes més sec i el sisè més càlid des del 1961, any en què es van iniciar els seguiments sistemàtics. A més, si novembre sol ser un mes plujós, enguany no es van superar els 40 litres per metre quadrat, quan per exemple l'any 2021 en van caure 260.

Tot i això, les dades de reserves hídriques no es troben en el seu pitjor moment, si bé l'Administració autonòmica recorda que l'actualització es fa amb una mica de retard i, per tant, encara no s'ha registrat prou bé la greu sequera patida el novembre. En tot cas, els experts coincideixen a alertar que si no plou aviat la situació serà molt preocupant a les Balears. De moment, els sectors agraris ja han alçat la veu per advertir que tot el que es produeix en secà (i que, per tant, viu de la pluja) té i tindrà greus problemes de producció els propers mesos.