Els migrants suren el sector pesquer de les Balears

PalmaQuan Agdou Ba puja a la barca de bou a les cinc del matí, sap que no tornarà al port de Cala Figuera –on fa feina de pescador des de fa sis anys– fins a les cinc de l’horabaixa. A Santanyí, on viu amb la seva família, no arribarà fins a les 20 hores. “Entenc que als joves no els agradi ser pescadors, perquè és una feina molt dura; has de dur l’ofici a la sang”, afirma Ba, que té 50 anys i va arribar a Espanya provinent del Senegal el 2014 per “trobar una vida millor”. A Saint Louis, on va néixer, ja es guanyava la vida pescant, com havia fet el seu pare. Aquest és el perfil de molts migrants, especialment senegalesos, camerunesos i marroquins, que en els darrers 20 anys s’han incorporat a les confraries balears. La seva arribada ha permès surar el sector, que malgrat això continua patint una greu crisi de relleu generacional que en fa perillar el futur.

“Han ajudat a mantenir la flota; si no fossin aquí, tindríem un problema”, assegura el president de la Federació balear de confraries de pescadors i patró major de Palma, Domingo Bonnín. Dels 63 marins que actualment fan feina al port de Ciutat, 21 són migrants. “Tots són molt professionals, saben fer feina i ho demostren”, diu el veterà pescador, que conta que quan començà, el 1981, a Palma n’hi havia 400. Llavors hi havia 26 barques de bou, una cinquantena d’arts menors, com ara llampugueres i palangreres, i 16 d’encerclament. Ara, només queden 22 embarcacions. 

La incorporació de migrants a la flota illenca és un procés “progressiu”; a mesura que es jubilen els més majors, entren pescadors nous, la immensa majoria dels quals són de fora, diu Bonnín. Assegura que no hi ha hagut cap problema de racisme dins el sector pel fet que es doni aquest fenomen, ans al contrari. “Hi ha un filtre natural a causa de la duresa de la feina; qui serveix queda i qui no se’n va, sigui d’on sigui”, afirma. “El sector no atreu els joves, que s’estimen més dedicar-se al turisme o escollir altres opcions”, comenta el patró, que considera que és una feina que ha d’agradar. “Som els darrers romàntics que queden; és una manera de viure”, afegeix, i apunta que no tothom vol assumir el “sacrifici” que implica l’ofici. Lamenta que des de la política no es prendran decisions per tal d’ajudar la pesca “fins que no siguem davant del precipici”. “Quan els que han de transmetre l’experiència morin, llavors plorarem”, adverteix.

Els frens del relleu generacional

“Hi ha gent del meu país que vol venir aquí a pescar, però no hi ha vaixells”, explica Agdou Ba. A Cala Figuera hi ha quatre barques, però d’aquí a uns anys se’n retiraran dues, diu el senegalès, que ha observat que els fills dels pescadors mallorquins tampoc s’interessen per l’ofici. “Quan els patrons es jubilen, no n’hi ha d’altres i les barques es venen o es desballesten”, afirma, i lamenta que és massa car per a ell pagar el títol de patró. De fet, considera que la vida a Mallorca és molt cara i té com a objectiu tornar al seu país més endavant, on dos dels seus fills treballen de pescadors. Ba anima els joves que no estudien que aprenguin una professió, com ara reparar les xarxes de pesca. “És una part important de la feina que també s’està perdent”, conclou. 

Mustapha El Imbrani fa vint anys que va partir de la ciutat marroquina de M’Diq, ubicada molt a prop de Ceuta. Des de jovenet sortia a pescar i des que va arribar a Palma, el 2000, ha fet feina a la mar, llevat d’uns mesos que va provar sort a la construcció. No li va agradar i va tornar a embarcar-se. Actualment té 43 anys i troba que el sector ha “caigut molt” i ara s’hi guanya menys que quan arribà. “No hi ha espanyols, fins i tot el capità del vaixell on faig feina és marroquí”, comenta. L’encariment de la vida a l’illa està provocant que els pescadors del seu país que proven sort a Espanya quedin als ports d’Andalusia, segons El Imbrani. “La vida és caríssima, no crec que en vinguin tants”, apunta, i revela que paga 350 euros pel lloguer d’una habitació, que se suma a altres costos i a la partida que envia a la família.  

Actualment, a les Illes hi ha gairebé 500 pescadors i 277 embarcacions, segons dades de l’any passat de la Federació balear de confraries. Fins a un 16% dels peixos que es venen a l’Arxipèlag són pescats a la mar balear, d’acord amb Domingo Bonnín. El producte fresc es ven a les pescateries, als mercats municipals i als locals de restauració de certa qualitat. “Només el seitó i la sardina s’exporten a la Península”, apunta el patró. Com que la flota pesquera illenca és petita, s’agafen manco peixos i les poblacions estan molt millor conservades que a la costa peninsular. Això, segons Bonnín, no ho tenen en compte Madrid ni Brussel·les, que apliquen a les Balears la mateixa restricció que a la resta d’Espanya. Aquest fet perjudica les confraries balears, que poden capturar manco peix.u