Mila Font: “Els darrers tres anys hem rescatat més de 80.000 persones a la Mediterrània”

PalmaLa nova delegada de Metges Sense Fronteres (MSF) a les Balears, Mila Font, té més de 25 anys d’experiència treballant per als més necessitats. Llicenciada en Econòmiques, és una de les professionals encarregades de donar veu a la tasca que du a terme aquesta organització humanitària. Font exposa els principals projectes d’intervenció que duen a terme ara i analitza els factors que estan provocant una regressió dels drets de la població.

MSF és una de les organitzacions internacionals referents en intervenció sanitària, però quina és la diferència amb altres organitzacions del mateix sector?

La primera és que som una organització amb una doble missió. Per una banda, donam assistència sanitària a persones que es troben en una situació precària, i per una altra banda, donam testimoni i informació de la situació. A MSF no estam segurs que les paraules salvin vides, però sí que el silenci mata. Una altra diferència amb altres organitzacions és que el 99% del nostre finançament és privat. Això ens permet prendre les decisions i fer les avaluacions que estimam oportunes o no segons objectius polítics o geoestratègics.

Sempre heu estat vinculats a la intervenció en països en situació d’emergència. Quins són els principals projectes que estau desenvolupant en l’actualitat?

Ara mateix, la meitat dels projectes de MSF són en poblacions que són víctima de conflictes armats. També treballam per ajudar tota la gent que fuig dels països on no hi ha una situació de seguretat. En aquests moments s’han trencat tots els rècords, des de la Segona Guerra Mundial, de persones que han fugit del seu país. Més de 65 milions han escapat cercant seguretat en un altre territori.

En els darrers anys heu començat a donar assistència a països europeus. Com explicau aquest canvi d’intervenció?

Des de l’any 2015 hem augmentat el nostre treball a Europa. Tenim projectes a Grècia i Itàlia i també és important mencionar l’operació de rescat i salvament a la Mediterrània que vàrem posar en marxa el 2015. Els darrers tres anys hem rescatat més de 80.000 persones a la mar. Va ser una decisió difícil de prendre, perquè nosaltres som metges i el que feim és treballar en hospitals. Anar amb vaixells rescatant gent no hauria de ser la nostra tasca sinó una obligació dels governs.

Considerau que s’està produint una regressió dels drets de la població que viu a Europa?

El moment en què es va fer molt patent aquest canvi de polítiques va ser quan Europa va firmar l’acord amb Turquia l’any 2016, en el qual es va pactar amb el país turc retornar els refugiats que havien arribat a Grècia. A canvi, Europa pagaria a Turquia per mantenir aquests refugiats. És un acord molt inhumà que demostra que Europa ja no respecta els drets humans.

En relació amb aquestes polítiques, quin pes té l’avanç de l’extrema dreta en aquesta tendència?

Les declaracions i actuacions de determinats partits polítics no ajuden. S’està creant una situació de por, de temor al diferent, i no pensant que l’altre és una persona igual que nosaltres. Quan rescatam la gent a la Mediterrània no preguntam si és un refugiat o és un migrant, el rescatam de l’aigua i li donam assistència. Després les autoritats decidiran què fan, però no el deixam morir, fet que pareix que no els importaria a alguns polítics.

I de la vostra intervenció a la Mediterrània, quina és la sensació que teniu els professionals quan heu de salvar vides a la mar quan la responsabilitat és dels governs?

El fet que una organització com MSF sigui tan gran indica que alguna cosa no funciona. Nosaltres existim per fer el que sistema hauria de fer i no fa. Si cada vegada tenim més projectes en els quals hem fer feina és perquè els governs no actuen com toca. Això es va veure molt reflectit amb l’epidèmia de l’ebola de fa tres anys a l’oest d’Àfrica. El fet que MSF tractàs la meitat dels afectats és molt mal senyal, perquè nosaltres no tenim la responsabilitat ni l’obligació que sí que haurien de tenir els governs.

Quant a la població balear, teniu present realitzar algun projecte a les Illes?

En principi, no. Abans de dur a terme un projecte, analitzam quina és la situació i quins problemes presenta la població i si hi ha un sistema que està cobrint les necessitats de la gent o si ja hi ha altres organitzacions que ho estan fent. En el cas de les Balears, i Espanya en general, consideram que la nostra tasca no és necessària perquè ja està ben coberta.

En l’actualitat, teniu el càrrec de delegada de MSF a les Balears, Catalunya, el País Valencià i la regió de Múrcia. Quina és la vostra principal funció?

A MSF tenim una doble missió: assistir les persones i informar i denunciar les situacions. He estat molts anys en la part d’assistir, però ara em toca estar en la funció de conscienciació que nosaltres denominam com a incidència ciutadana. Duc a terme conferències per donar a conèixer la situació que està vivint la gent a la qual nosaltres atenem.

Quina predicció fa de l’avanç del vostre sector a curt termini?

Cada vegada les necessitats són més altes i tenim molts problemes en alguns territoris per arribar a la gent que més ho necessita. En els últims anys, l’accés en les zones de guerra és cada vegada més difícil. S’estan rompent les mínimes regles que hi havia a les guerres. Em referesc a bombardejos a hospitals, centres de salut i ambulàncies, o els atacs de doble cop que es produeixen a Síria, on bombardegen una zona i al cap de pocs minuts, quan els equips d’emergència estan presents, tornen a atacar amb un altre bombardeig. L’acció mèdica també s’ha convertit en un objectiu de guerra.