Milers d'independentistes fan de la plaça Sant Jaume un clam contra els pactes amb Espanya

BarcelonaEl Govern. Fa temps que l'ANC ha assenyalat el que considera el principal entrebanc per a la independència de Catalunya. Ho era l'Onze de Setembre, quan ERC i Junts compartien coalició, i ho és aquest 6 de desembre, ja amb els republicans en solitari. Milers de persones han recorregut el centre de Barcelona fins a la plaça Sant Jaume –10.000 segons els organitzadors i 4.500 segons la Guàrdia Urbana– per reclamar la "dimissió" de l'executiu de Pere Aragonès i exigir que es posi punt final a la negociació amb Espanya. "Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos", es podia llegir a la pancarta de la capçalera de la manifestació, convocada per l'Assemblea i que ha estat secundada per partits com Junts i la CUP, però no pels altres actors principals de l'independentisme: Òmnium i ERC se n'han desmarcat.

El motiu de la manifestació era protestar contra la reforma del Codi Penal, que entenen que endureix la repressió dels moviments de protesta. I com que tot parteix d'un acord entre ERC i el govern espanyol, han estat els republicans els principals assenyalats del matí al centre de Barcelona. "Govern dimissió!" ha estat la proclama que més s'ha cridat des que els manifestants han sortit del Pla de Palau. La mateixa consigna i el mateix lloc on l'Assemblea va tancar la manifestació de la passada Diada, en un acte que s'ha entès precisament com a continuïtat d'aquell altre. "Heu sortit al carrer i no ho volien", ha criticat la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. "Els hi fem por", ha insistit com ja va fer l'Onze de Setembre. I ara ja no hi ha cap mena de dubte que no està interpel·lant l'Estat.

A la mateixa hora, dins dels murs del Palau de la Generalitat es reunia el Govern, a qui segur que devia arribar la remor dels crits cada cop més sorollosos des de la plaça. "Botiflers!", "Traïdors!" i fins i tot "Col·laboracionistes", com els ha anomenat el vicepresident de l'Assemblea, Jordi Pesarrodona. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha expressat el "màxim respecte" pels manifestants, tot i que ha insistit que la reforma del Codi Penal és un "avenç indiscutible" per als represaliats. S'elimina la sedició, i això és motiu suficient, segons ERC, per aplaudir el pacte amb la Moncloa, malgrat l'alerta que han llançat altres entitats i partits pel que consideren un enduriment de la persecució de les protestes a través dels canvis al delicte de desordres públics agreujats.

"Ens van vendre un diàleg fals, que s’havia derogat el delicte de sedició i que tot anava molt bé. I quan vam llegir la lletra petita vam veure que mentre el nostre govern deia que la reforma era meravellosa, el govern espanyol buscava reprimir més l’independentisme", ha denunciat Feliu, l'encarregada de tancar un acte que també ha comptat amb la col·laboració de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, els CDR, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent. En nom d'aquesta última, Adrián Sas, activista condemnat a més de tres anys de presó pels aldarulls del primer aniversari de l'1-O, ha fet una crida a continuar mobilitzats i ha subratllat que quan el Suprem confirmi la seva condemna i li donin 10 dies per entrar a la presó no s'hi presentarà: "Hauran de venir a segrestar-me". Ell podria ser el primer activista del Procés empresonat amb sentència ferma a conseqüència de l'acusació de la Generalitat. "El preu dels seus indults el paguem el poble amb la reforma del Codi Penal: per salvar-se ells ens llencen a nosaltres als lleons", ha afegit la Clara, l'altra portaveu de la Plataforma.

Fractura independentista

Abans havia estat l'actor Enric Majó, en nom dels CDR, qui havia carregat contra la reforma del Codi Penal i directament havia acusat el Govern de voler acabar amb la dissidència: "Aquesta reforma els va bé per protegir-se de les nostres protestes quan vulguem passar comptes amb la seva covardia". Tot plegat ha tornat a evidenciar la fractura en el moviment independentista. Des d'Òmnium, el seu president, Xavier Antich, va destacar que no participarien en la manifestació perquè "no contribuirien a la confrontació entre independentistes". Fa temps que les dues principals entitats sobiranistes tenen objectius i estratègies diferents. Igual que passa entre els partits. Aquest dimarts les cúpules de Junts i la CUP han estat presents entre els milers de manifestants per sumar-se a les protestes contra el Govern, tot i que han mantingut un paper secundari.

Amb el suport de 33 diputats –els d'ERC–, el Govern busca una estabilitat parlamentària i social que no troba. Els fruits del diàleg amb l'Estat no agraden a bona part de l'independentisme, que considera que en la negociació només hi hauria d'entrar l'amnistia i l'autodeterminació. De moment la reforma del Codi Penal segueix el seu tràmit parlamentari al Congrés de Diputats a l'espera que aquesta mateixa setmana els partits hi presentin esmenes. Els comuns ja han dit que intentaran limitar els efectes dels nous desordres públics agreujats i ERC, que havia defensat les bondats d'aquesta reforma en boca de Pere Aragonès i d'Oriol Junqueras, ara es mostra oberta a sumar-s'hi. Ara bé, és el PSOE qui té la paella pel mànec i a qui s'hauria de convèncer i, de moment, els socialistes no han mostrat cap intenció de modificar el pacte que tant ERC com els comuns van subscriure ara fa poques setmanes.