El militar amb dues ordres oposades que es va mantenir lleial a la República

GironaUn acte organitzat pels Amics del Castell de Sant Ferran, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, Amics del MUME i Triangle Blau, recordarà, el divendres 3 de novembre a Figueres, la figura del militar gironí Lluís Jubert, que va perdre la vida al front d’Aragó defensant la legalitat republicana. Un nom que apareix en tots els llibres d’història dedicats a l’exèrcit popular de la República, quan es parla de la columna Ortiz-Jubert i de la divisió Jubert.

El dia 19 de juliol de 1936, a Figueres, com a totes les guarnicions de Catalunya, hi havia militars compromesos amb l’aixecament que volia subvertir l’ordre polític. Però no tots els components del batalló de Chiclana tenien la intenció de participar-hi. A la matinada, el tinent coronel Agustín Monasterio va llegir als oficials i caps un telegrama, datat a Barcelona, on s’advertia que la força que proclamés l’estat de guerra seria considerada facciosa. Unes hores més tard, un altre telegrama, tramès pel general de Girona, va ordenar de posar la plaça en estat de guerra.

Davant la disjuntiva de seguir una de les dues ordres, el cap de la unitat de Figueres va optar per complir la segona, la del superior immediat. El tinent coronel va signar el ban corresponent i, a les set del matí, una companyia baixada del castell, a les ordres del capità Lluís Jubert, va encarregar-se de proclamar l’estat de guerra. En acabar la lectura del text, els testimonis van sentir els crits del capità que afirmaven: “Ara més que mai, visca la República!”, que no eren escrits al document original.

Va morir al front d’Aragó

El fracàs de l’aventura colpista a Catalunya va fer que els militars de Figueres retornessin al castell. Els sospitosos d’avenir-s’hi –pels seus antecedents polítics o per l’actuació prèvia– van ser arrestats i, més endavant, sotmesos al veredicte d’un tribunal, per bé que cap d’ells no va ser condemnat a la pena capital. Lluís Jubert, en canvi, va ser posat al capdavant del batalló, ja que era considerat el més addicte a la República.

I aquell batalló escapçat, a manera de columna, amb Jubert de director, va sortir de Figueres a final de mes, cap al front d’Aragó per defensar la legalitat republicana amb les armes. El van acompanyar els capitans Magí Domènech, Juan Chinarro i Luis Quiroga, i els tinents Francesc Gómez Padrosa i Pere Cervera, de la mateixa guarnició. Tanmateix, en un combat molt violent al front de Belchite, a Lécera, el desembre de 1936, Jubert va deixar-hi la vida. Per això, a títol pòstum, com a recompensa, fou ascendit a comandant el 1937 i a tinent coronel el 1938.

De família republicana i catalanista

Lluís Jubert Salieti, nascut a Girona l’any 1900, havia ingressat a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1920. Pertanyia a una família republicana i catalanista, vinculada a les professions mèdiques per la banda paterna, i a la burgesia industrial per la materna. L’avi patern, l’apotecari Josep Jubert Cortada (1821-1884), originari de Cassà de la Selva, ja s’havia remarcat com a personatge avançat, especialment durant el Bienni Progressista (1854-1856) i el Sexenni Democràtic (1868-1874), en què va ser membre de la Junta Revolucionària, regidor, diputat provincial i va participar en l’aixecament federal de 1869.

Abans de la destinació a Figueres, Lluís Jubert havia passat per guarnicions de Girona, la Seu d’Urgell i Barcelona, al cos de Seguretat de la Generalitat, i només havia fet una estada breu a l’Àfrica, abans de casar-se el 1930. Era un militar català de naixement i de voluntat.