El militar mallorquí que va morir per la República

PalmaSa mort d’en Cabrinetti és una cançó popular mallorquina, versió bastant lliure de la molt més coneguda Mambrú se’n va a la guerra. Però el militar Josep Cabrinetty –amb y– va ser un personatge real, nascut a Palma el 1822 i mort en combat, al front de les tropes de la República contra els carlins, el 9 de juliol del 1873, a la batalla d’Alpens. “Dia memorable, nou de juliol, que a en Cabrinetty se li ha post el sol”, diuen encara a Catalunya. El recordam quan fa 150 anys d’aquell episodi.

Poca memòria queda de Cabrinetty a la seva terra natal. Sa mort d’en Cabrinetti figura al Cançoner popular en quatre volums de Rafel Ginard (Moll, 1966-1975), amb la numeració 174 i documentada a Artà. I porten el seu nom dos carrers, a Palma i a sa Pobla. En canvi, a Alpens, a la comarca del Lluçanès, encara avui recorden aquell fet. I a Puigcerdà, localitat de la Cerdanya que va alliberar del setge carlí, Cabrinetty és l’heroi local, amb estàtua a la plaça major, que, a més, porta el seu nom.

L’historiador militar José Luis Isabel identifica el nostre personatge com a fill del capità José Cabrinetty –o ‘Cabrinety’– de Juan i de Magdalena Cladera Socías. Ella va quedar vídua i, “en complir els tretze anys” el fill, “va sol·licitar i va obtenir per a ell la gràcia de cadet al Regiment d’Infanteria de Girona”. Però, de moment, no es va moure de Mallorca. “Va seguir estudis al domicili familiar” fins a la seva incorporació efectiva, el juliol del 1839, a setze anys, amb destinació a Guipúscoa, on “s’havia declarat l’estat de guerra”. En aquell moment, finalitzava la primera guerra carlina. Així que Cabrinetty va iniciar la seva carrera militar contra els seguidors del pretendent a la corona don Carles i la va finalitzar contra un altre don Carles, net d’aquest. El jove mallorquí va participar en accions de guerra al País Basc, Aragó, el País Valencià i Catalunya.

La victòria en la primera guerra carlina va posar pels niguls el prestigi del general progressista Baldomero Espartero, la qual cosa aprofità per aconseguir el poder. Aleshores, la reina Isabel II només tenia deu anys. De fet, fins al 1875 foren els militars, de distintes tendències, els que governaren Espanya. Cabrinetty va lligar la seva sort a la d’Espartero. I això volia dir que, en caure aquell en desgràcia, també hi va caure ell, fins al punt d’haver de deixar l’exèrcit.

Segons Isabel, Cabrinetty havia tornat a viure a Palma. En tornar Espartero al poder, també ell va poder reprendre el servei de les armes, amb el grau de capità. El 1859, participava en la primera guerra del Marroc. El 1868, els generals Serrano i Prim encapçalaren la revolució ‘Gloriosa’, que va derrocar la reina. José Luis Isabel apunta que el militar mallorquí es va adherir a aquest moviment que portaria al regnat d’Amadeu I i, des del febrer del 1873, a la I República.

L’‘efecte Cabrinetty’

Mentrestant, havia esclatat un nou conflicte amb els carlins, i una altra vegada fou enviat al front de Catalunya. Per aquestes accions rebria el grau de brigadier. Segons apunta Isabel, va batallar amb alguns del principals caps de les tropes de don Carles, com Tristany, Miret i, sobretot, el mític Francesc Savalls, el més conegut dels dirigents carlins al Principat. Contra aquest –narra Isabel–, es va enfrontar a la Mare de Déu del Coll, prop de Vidrà, a les muntanyes de Santa Bàrbara i, per dues vegades, a Sant Pere d’Osor. Entre tots dos es va encendre una rivalitat sense treva. Com que Savalls havia posat setge a Puigcerdà, a Cabrinetty li va mancar temps per dirigir-hi les seves tropes i aconseguir que els carlins haguessin de retirar-se, amb la qual cosa va salvar aquesta vila de la Cerdanya d’un més que previsible saqueig.

Un segle i mig després de la seva mort, Puigcerdà avui recorda Josep Cabrinetty amb els majors honors que es poden retre a un heroi. És el que els autors locals Josep Viladesau, Joan Manuel Casanovas i Garcia, Joan Manuel Casanovas i Mateo i Martí Solé denominen L’efecte Cabrinetty, al llibre d’aquest títol publicat per Salòria el 2014. És a dir: com la data d’aquell alliberament, 10 d’abril del 1873, ha passat a ser una fita imprescindible de la història de la vila, i com l’entusiasme per aquell episodi ha arribat fins als nostres dies.

La plaça major de Puigcerdà porta el nom de plaça de Cabrinetty. L’oficina de rodatges de la Cerdanya l’ofereix com a plató de filmacions i comenta que “podria haver estat el pati d’armes del primer castell de la vila, esmentat per primera vegada el 1095. Durant segles fou el centre neuràlgic” de la localitat. S’hi ubiquen, com a “edificis singulars, l’antic Hotel Europa (modernista), l’antiga casa Cadell (medieval) i la Casa Descatllar”, llinatge molt semblant a l’aristocràtic Descatlar de Mallorca.

En aquesta plaça hi és també l’estàtua de bronze dedicada a Cabrinetty, vestit de militar, amb quepis i l’espasa desembeinada, com si fos a punt d’entrar en combat, tot i que amb actitud serena. El monument primigeni fou “erigit per subscripció popular quan la vila només tenia 2.600 habitants i fonamentà la memòria liberal” de Puigcerdà, assenyala l’Institut d’Estudis Catalans. Tot just iniciada la Guerra Civil, els anarquistes el destruïren, simplement per dedicar-se a un militar, quan aquests s’havien alçat contra la República. Molts anys més tard, el 2012, l’estàtua fou reposada, i una altra vegada per contribucions des veïns. Persistia l’‘efecte’.

‘Operació Cabrinetty’ es també el nom d’un bloc, creat conjuntament per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i la Biblioteca Comtat de Cerdanya, operaciocabrinetty.blogspot.com. Segons indica el Departament de Cultura de la Generalitat, “conté una compilació de fonts documentals diverses que contribueixen a conèixer els esdeveniments ocorreguts en el context dels setges de Puigcerdà durant les guerres carlines del segle XIX i més concretament la defensa de la ciutat per part del liberal Cabrinetty, considerat heroi per la gesta d’alliberar la ciutat del setge carlista”.

Però Savalls continuava les seves accions. Cabrinetty, segons relata Isabel, es va tornar a enfrontar amb el cap carlí al Montseny i a Viladrau. A continuació, arribava la que seria la seva batalla definitiva, a la vila d’Alpens. Al comandament dels revoltats no només hi era Savalls, sinó també Alfons Carles de Borbó, germà del pretendent don Carles, i la seva dona, la princesa portuguesa Neus de Bragança. Segons el diari La Imprenta, Cabrinetty va ser informat que Savalls, amb prop d’un milenar d’homes, hi era. Així que va arengar els seus soldats al crit de “Visca la república democràtica federal”.

Els quatre enterraments

Segons deia La Imprenta, l’alcalde d’Alpens va informar Cabrinetty que Savalls havia partit. El mallorquí va voler continuar la persecució, però s’hi imposà el criteri, més raonable, de descansar i passar-hi la nit. En entrar a la vila, es trobaren amb una emboscada. El mateix brigadier fou ferit mortalment al clatell. Per la qual cosa la Gran Enciclopèdia Catalana sospita que “per la indisciplina que imperava entre les tropes republicanes hom digué que havia estat assassinat pels seus soldats”.

Sembla que, ben al contrari, el militar mallorquí era estimat pels homes que estaven a les seves ordres. Segons l’historiador Antonio Pirala, “era un veritable guerriller, incansable, d’ingeni natural, coneixedor del terreny, marxant sempre a peu (...) i estimat pel soldat, perquè a la vegada que sever era just i sabia afalagar l’amor propi i imposar el compliment dels deures. Quants havien servit a les seves ordres ploraren la seva mort, i la ploraven quants l’havien tractat pel bon record que deixava en tots els pobles”.

Afegeix La Imprenta que el cadàver de Cabrinetty fou profanat pels vencedors. “El passejaren diverses vegades en una escala de mà per la població, li arrabassaren el bigoti, intentaren treure-li els ulls i altres brutalitats, i després el llençaren a un munt de fems, on el deixaren molt de temps al sol”. Nou dies més tard, publicava El Menorquín, encara un germà del brigadier comunicava per telègraf al seu fill, a Mallorca, que “res sap el Govern oficialment de la mort de l’oncle”, segons cita Lluís Suriñach, creador del bloc dalpens.com.

Suriñach ha revelat com Cabrinetty fou objecte de quatre enterraments, segons el relat de Joan Basagaña. L’avi d’aquest i el seu germà, desitjant donar-li una sepultura digna, el desenterraren de la fossa comuna on havia estat exhumat, en netejaren el cadàver i el dipositaren “en un forat aïllat obert a tal efecte”. Però les restes de Cabrinetty foren traslladades a Barcelona –tercer enterrament– i després a Mallorca –quart i definitiu.

L’exalçament de Cabrinetty es produí immediatament després de la seva mort. Ja La Imprenta del mateix juliol del 1873 li dedicava un sonet, signat per Atá: “Ha mort com un valent: ja la sort dura / Un màrtir més a nostra causa dona. / ¡Ha mort! teixiu la fúnebre corona / Que ornarà sa callada sepultura”. Les Corts de la República el declararen Benemèrit de la Pàtria i concediren una pensió de tinent general a la seva vídua. El 1880 es publicava l’obra de teatre El salvador de Puigcerdá y la muerte de Cabrinetty, d’Enrique Camino.

Els Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona indiquen com el grup Cantaires d’Alpens interpreta actualment la Cançó del Cabrinetty, en record d’aquell episodi. El penúltim cap de setmana de maig, només els anys imparells, se celebra a Alpens la Fira dels Carlins, que inclou la recreació de la batalla, a l’estil dels ‘moros i cristians’ de Sóller o Pollença.