Millora dels indicadors, que encara estan per davall de la mitjana estatal

PalmaEl 29 de setembre de 2013, l’ARA Balears va publicar un informe sobre els principals indicadors de l’educació a les Illes Balears. Cinc anys després, la comparativa d’aquelles dades amb les actuals permet constatar que hi ha hagut una clara millora de molts dels indicadors, tot i que la comunitat continua per davall de la mitjana estatal en molts d’aspectes.

Així, l’abandonament escolar registra una clara millora, ja que es passa del 36,7% del 2012 al 26,8% el 2017, una baixada de deu punts que no permet a la comunitat deixar el segon lloc a la coa d’aquest rànquing. Això s’explica pel fet que la mitjana estatal també ha baixat del 28,4% al 18,3%. El País Basc, amb un 7,9% és la comunitat amb un abandonament escolar més baix.

Una altra de les millores es reflecteix en les dades en els indicadors de l’informe PISA del 2015 si els comparam amb els resultats del 2009. En aquell moment, les Balears puntuaren 457 en comprensió lectora, 464 en competències en matemàtiques i 461 en competències en ciències. Les puntuacions són, sis anys després, 485, 476 i 485. En el cas d’Espanya, les puntuacions més recents són 496, 487 i 493, és a dir, uns 10 punts per damunt de les dades de Balears, mentre que fa sis anys la distància era de prop de 20 punts en cada apartat.

Pel que fa als estudiants que acaben l’Educació Secundària Obligatòria, Balears continua amb un 70% per davall de la mitjana estatal, un 79,3%, i molt lluny de la primera comunitat, que és Astúries, amb un 87,8%. És cert que el 2010 la xifra de Balears era només d’un 60%.

Aquestes millores s’han obtingut, en part, gràcies a la baixada de la ràtio d’alumnes per aula a tots els cicles de l’educació. El 2013, la ràtio d’alumnes per aula era de 22,7 a Infantil, 22,4 a Primària, 25,8 a ESO i 29 a Batxillerat. El curs passat els percentatges varen ser de 20,5, 22,9, 23,7 i 26,8. L’índex de professors per aula també han millorat, ja que ha passat de l’1,7 d’Infantil i Primària el 2013 a l’1,8 d’enguany. En el cas d’ESO, Batxillerat i FP es manté en 2,3. Pel que fa a alumnes per professor, es passa de 13,2 a 12,2 en els primers cicles i de 10,3 a 9,7 en els cicles posteriors.

Un altre factor que no és indicatiu de la qualitat de l’ensenyament però que té una incidència directa en la necessitat de recursos és el percentatge d’alumnat estranger, ja que les Illes se situen com la comunitat amb un índex més alt. El 2016, un 13,6% dels estudiants de la comunitat eren estrangers, una baixada de més de cinc punts comparant amb el 18,9% regostrat el 2010. La taxa actual de les Illes pràcticament dobla la mitjana estatal, que és del 8,5%. A més, el 76% dels alumnes estrangers són atesos per l’ensenyança pública, cosa que obliga a aquests centres a fer un esforç especial per oferir a molts d’aquests alumnes un suport específic.

Pel que fa als recursos destinats a l’educació, s’ha produït una important baixada. El 2010 la despesa per alumne era de 5.972 euros per alumne, mentre que el 2016 la dada és de 5.484 euros. És cert que la mitjana estatal també ha baixat, passant dels 5.484 euros als 5.335. És a dir, hem passat d’estar prop de 500 euros per damunt de la mitjana a superar-la només en 150 euros, tot i que el pressupost en Educació ha pujat quasi un 20% a la comunitat durant aquesta legislatura. La comunitat amb més despesa per alumne és el País Basc, amb 7.320 milions, mentre que la que gasta menys és Madrid, amb 4.496 euros.

Pel que fa a concerts i subvencions, en relació amb el pressupost d’educació, la comunitat, segons dades del 2015, és una de les que més dedica a aquest apartat, un 19,3%, davant el 18,2% de fa cinc anys. La mitjana estatal és d’un 14%.